Amb la col·laboració de l’Ajuntament de València, el festival Serenates de la Universitat ix enguany per primera vegada del claustre de la Nau i s’obri a la música popular, amb tres espectacles gratuïts i d’accés lliure a la plaça del Patriarca. En el primer, hui a partir de les nou de la nit, la Muixeranga i els Tornejants d’Algemesí ompliran la plaça amb la música i les danses d’una festa reconeguda com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.
Més de tres segles d’història i una important càrrega simbòlica han fet de la Muixeranga d’Algemesí la imatge més coneguda de la ciutat. Les primeres notícies documentals sobre la dansa es troben en el llibre de comptes de la localitat de 1733. Els muixeranguers, amb els seus característics vestits a ratlles de colors, evolucionen al so de la dolçaina i el tabalet i coronen la dansa amb l’alçament de les conegudes torres humanes.
Solemne i cadenciós, el so de la Muixeranga ha estés la seua càrrega simbòlica més enllà d’Algemesí fins a arribar a convertir-se en patrimoni cultural de tota la Comunitat Valenciana. Comença amb el ritme dels tabals, quan es conforma la base de la torre, i no cessa fins que cau. Les dolçaines comencen la melodia quan la torre arriba a la segona altura i la repeteixen fins que una xiqueta o un xiquet coronen la figura.
Els Tornejants és la dansa més emblemàtica de les processons de la Mare de Déu de la Salut, declarades recentment Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Iniciada en el segle XVIII, es tracta d’una espècie de dansa guerrera, amb matisos cavallerescos i místics, que servix per a demostrar la destresa i l’habilitat d’un grup de cavallers abillats amb riques gales, jugant amb la gravetat al compàs de la percussió d’un timbal.
Els Tornejants compten amb un repertori de fins a una dotzena de balls diferents, que els participants realitzen acompanyant-se d’unes vares flexibles de fusta a manera de llança, de quasi metre i mig de llarg. Set ballarins executen les diferents danses, entre les quals destaca la Fuga, el ball de més duració i bellesa. Recorda simbòlicament un torneig medieval i acaba amb una genuflexió reverencial davant del guió de la Mare de Déu.