L'Hospital La Fe ha participat en un estudi internacional publicat esta setmana en la prestigiosa revista científica 'The British Medical Journal', en el que, després d'analitzar dades de més de 35.000 gestacions de bessons, han determinat el temps òptim de part, aspecte d'especial rellevància per a prevenir el risc de mort fetal.
En este sentit, s'ha conclòs que la setmana 37 de gestació és el moment òptim de finalització de l'embaràs quan esta gestació és bicorial (quan els fetus ocupen dues placentes separades) . No obstant això, en el cas dels embarassos monocorials (quan ocupen la mateixa placenta) hauria de considerar-se la setmana 36 com el moment d'acabar la gestació. Del total de dades analitzades, al voltant de 29.600 casos eren embarassos bicorials i 5.400 monocorials.
Com assenyala el doctor Alfredo Perales, cap de servici d'Obstetrícia i Ginecologia de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe, "l'objectiu de l'estudi era determinar els riscos de mort fetal i complicacions neonatals segons l'edat gestacional en embarassos de bessons monocorials i bicorials sense complicacions, a fi d'establir el moment òptim per a posar fi a la gestació". Segons publicacions anteriors respecte als embarassos únics, el risc de mort fetal és major 13 vegades en les gestacions de bessons monocorials, i cinc vegades superior en els bicorials. "Allò que afig este estudi és la possibilitat que els especialistes tinguem en consideració que per a les dones amb embaràs de bessons bicorial, hauria de considerar-se la setmana 37 com el moment per a finalitzar la gestació, de manera que podem prevenir l'augment de risc de la mort fetal associada a l'espera, en comparació amb el risc de mort neonatal associat a un naixement prematur".
En l'estudi, titulat 'Prospective risk of stillbirth and neonatal complications in twin pregancies: systematic review and meta-analysis' han participat 36 professionals de 36 entitats sanitàries de tot el món. Els centres espanyols, a més del servici d'Obstetrícia de l'Hospital La Fe, han sigut la Unitat Clínica de Bioestadística de l'Institut d'Investigació Sanitària Ramón i Cajal i la Unitat de Medicina Matern- fetal de l'Institut Valencià d'Infertilitat (IVI) . Fora de les nostres fronteres han participat centres sanitaris i d'investigació de Regne Unit, Irlanda, Bèlgica, Holanda, Àustria, Líban, Estats Units, Canadà, Japó o Austràlia.
Les dades han sigut extrets de les bases Medline, Embase i Cochrane, sense restricció d'idioma. S'han seleccionat 32 estudis de dones amb embarassos de bessons sense complicacions que reportaven mort fetal o complicació neonatal en diverses edats gestacionals. Es van excloure els embarassos que no especificaven el tipus de placenta, la mateixa bossa amniòtica o la síndrome de transfusió fetal.
En l'Hospital La Fe, els parts de bessons suposen actualment el 4,4%, mentre que en 2011 eren el 3,4% del total. Les gestacions bicorials són les més freqüents, amb un 80% dels casos de gestacions múltiples, seguit de les monocorials en un 17% i dels triples en un 3%, xifres dels últims 5 anys. Tot açò representa el 4% dels nostres parts.
Com assenyala el doctor Alfredo Perales, "estes xifres, que poden cridar l'atenció, es deuen al fet que el nostre hospital és un centre de referència. De fet, el 39,6% dels ingressos en el servici d'Obstetrícia són de pacients adscrites a altres departaments de salut". A més, hi ha una consulta específica per a estes gestacions d'alt risc, ja que en l'àmbit matern apareixen amb major freqüència complicacions com la preeclàmpsia, diabetis o parts quirúrgics. Així mateix, en l'àmbit fetal, els problemes que es presenten són major prematuritat (en un 50% de gestacions múltiples) , creixement intrauterí restringit, discrepància ponderal, síndrome de transfusió fetus-fetal o malposició en el part.