València Extra

La columbicultura valenciana en la seua esplendor

El president del Comité d’Àrbitres de la Federació de Columbicultura de la Comunitat Valenciana ens parla d’aquest esport tan lligat a la zona

www.colombiculturacv.es

La columbicultura valenciana en la seua esplendor
26 juliol
07:00 2016

Els orígens de la columbicultura

Segons alguns historiadors, aquest antic esport, amb normes estipulades com tots els altres, va ser introduït en la Península pels àrabs en plena Edat Mitjana, en l’època dels Reis Catòlics. Al Mig Orient utilitzaven a aquestes aus —per cert, tan prolífiques en algunes capitals del món— per a recrear-se en moments d’oci criant i fent-les volar per l’aire.

Amb el temps es van començar a creuar les diferents races, siga de forma natural o induïdes per l’home. Va ser tal la voluntat d’aconseguir la raça ideal per a realitzar l’esport que es va aconseguir criar al paput valencià, l’exemplar per excel·lència que pren el seu nom per la regió on va prendre força la seua criança. Amb un pap que no passa inadvertit i un port que es podria qualificar d’orgullós o superb, aquest colom és un dels més preferits pels colombaires.

colombicultura

En l’esport existeixen dues modalitats: la que es basa en coloms esportius amb finalitats de galanteig de la femella, la més popular, o la modalitat de coloms d’exposició, que es mostren en esdeveniments amb la finalitat d’acarar les seues qualitats físiques. Ambdues s’uneixen en una activitat íntegra que comprén al mateix temps l’admiració per aquests animals i les seues habilitats.

Hui l’esport es practica en països tan diversos com Cuba, Argentina, Estats Units (Miami específicament) i la mateixa Espanya. Localment, és part essencial en la identitat de València per ser una de les activitats més important de la vida de molts valencians que ho practiquen.

Els coloms, les colomes i els plomatges colorits

La columbicultura és una modalitat esportiva que consisteix que el colom tracta de galantejar o conquistar a la femella mitjançant qualitats innates o ensinistrades. Aquestes tenen relació amb el físic o la intel·ligència i astúcia dels coloms, que al seu torn són virtuts que ajuden a rastrejar, atraure o cortejar a la femella.

Aquests coloms són els protagonistes de les “soltes” de colomes dels campionats, que duren 2 hores i 5 minuts. En cadascun d’aquests campionats hi ha una prova d’“entrenament” o “acoble”, on cada participant presenta els coloms a l’àrbitre perquè aquest aprenga els seus noms i veja els colors. Cada colom va pintat amb els seus colors característics per a diferenciar-ho de la femella, que, per la seua banda, no va pintada de cap color i que porta dues plomes blanques en la cua. Cada minut que un colom estiga amb ella significa dos punts al seu haver-hi.

Els colors dels coloms és una altra de les particularitats de la columbicultura: els colors que estan sota les ales són les marques identificatives per a conéixer a qui pertany cada colom. El color pintat sobre les ales serveix perquè jutges o àrbitres diferencien a dos coloms que tinguen el mateix plomatge.

García Esparza, colombaire valencià

Ricardo García Esparza és originari de Manuel, colombaire i president del Comité d’Àrbitres de la Federació de Columbicultura de la Comunitat Valenciana. Per a ell, la columbicultura no és solament un esport, sinó que també “un art que ho és quasi tot” en la seua vida.

c

Sense influència familiar que ho portara a practicar-la, des dels nou anys García Esparza va començar a interessar-se per la columbicultura amb l’adquisició de coloms. Per a ell, des d’un principi l’activitat “li ha donat amics” i ha ocupat gran part dels seus interessos: “En l’institut i la Universitat els meus treballs anaven encaminats a açò”, relata. Aquest colombaire de 36 anys confessa que des que s’alça al matí fins que es va a dormir a la nit, està pensant a veure colomins, competir a nivell federat o tenir el colom campió que tots somien.

García Esparza va aconseguir coronar-se campió de la disciplina fa dos anys, quan el seu colom Awita Nano va triomfar a Benavites. Succeeix que en regions com Múrcia, Extremadura o fins i tot Madrid també es practica l’esport, però és la Comunitat Valenciana la més lligada a la competició professional. Segons explica el colombaire, “la Comunitat posseeix al voltant de 9800 llicències de les 17000 del país, perquè bàsicament el clima ideal per al desenvolupament de la competició és el Llevant mediterrani”. A pesar que en el fonamental la modalitat és la mateixa, actualment la Real Federació Espanyola vol modificar el reglament perquè tot el país competisca en les mateixes condicions.

I qui s’encarrega de cuidar, criar i domesticar als coloms? El colombaire Ricardo García Esparza ens explica que aquest és l’encarregat principal, perquè “cria als colomins, els ensinistra i després els porta a la competició, on realment es mesuren les qualitats del colom”. Segons el seu punt de vista com a expert a supervisar els arbitratges de les soltes, és recentment al final del concurs quan es poden analitzar veritablement les virtuts i defectes de cada colom. Però abans d’açò el colombaire ha de procurar fer creus i aprofitar les qualitats dels coloms progenitors, amb la finalitat de què després les seues cries les potencien encara més.

colombicultura

Si bé és jove i encara té temps per a difondre aquesta pràctica, García Esparza es preocupa pel futur d’aquesta antiquíssima tradició. “Hui és més difícil que passe de pares a fills perquè hi ha massa activitats extraescolars. És complicat practicar la columbicultura, ja que en la majoria de pobles i ciutats molt grans bàsicament no es practica”.

No obstant això, comenta que en el Comité de Promoció Juvenil de la Federació de la Comunitat no es rendeixen. Any a any donen a conéixer l’esport amb campaments d’estiu, la Expojove a València i diverses xarrades i tallers en pobles i ciutats de la regió. “En un col·legi de 90 alumnes de Senyera, 48 ja estan inscrits en l’activitat extraescolar de columbicultura. Això ha provocat que al voltant de 25 anys d’aqueix poble s’hagen convertit en colombaires en l’últim temps”, comenta esperançat.

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari