Multiplicar per quatre el pressupost de la Diputació de València destinat als Serveis Socials en només dos anys és la millor carta de presentació de l'equip de govern de la corporació provincial a l'hora d'avaluar el seu compromís amb la societat.
3,9 milions d'euros va ser la quantitat destinada als Serveis Socials dels Ajuntaments en els pressupostos que heretem del PP el desembre del 2015. A l'any següent, augmentem un 20%. I al següent, un 98%. La partida que dedicarem en 2018 és 12,8 milions d'euros, la xifra més alta de la història de la Diputació. Una inversió en matèria de justícia social per part d'una administració on les prioritats dels seus gestors havien sigut molt diferents i, per dir-ho de manera cortesa, bastant allunyades del ben comú.
No obstant això, nosaltres no hem vingut ací per a batre rècords, o almenys, no solament per això. El procés de construcció del nou model de serveis socials, impulsat per la Generalitat de manera coordinada amb la Diputació de València i amb la participació d'Ajuntaments i Mancomunitats, està a ple rendiment i ja llança resultats positius.
En només dos anys, hem reduït vigorosament la burocràcia, unificant en una única convocatòria anual totes les ajudes que estaven disseminades i que convertien als professionals dels Serveis Socials en personal administratiu per a la gestió de prestacions, amb un marcat caràcter assistencial. Durant aquest temps, hem contribuït a quadruplicar els equips de base de Serveis Socials de les Entitats Locals, convertint-los en multidisciplinàries, amb la presència de treballadors socials, educadors socials, psicòlegs i, enguany per primera vegada, amb professionals jurídics, per a realitzar les tasques d'assistència, prevenció i intervenció comunitària que necessiten les persones i les famílies dels nostres municipis i comarques. I a tot això, cal sumar-li que hem reduït de forma vertiginosa les ràtios d'atenció a la ciutadania, situant-nos en els nivells d'altres territoris.
Perquè ací radica el quid de la qüestió. Partíem d'uns nivells d'inversió social dels més baixos de l'Estat. Estàvem a la cua de tots i de tot. I l'esforç d'aquest govern –d'esquerres, clar– s'ha dirigit principalment a revertir aquesta tendència, a dignificar el públic, tan menyspreat pels populars, perquè és l'única garantia per a redistribuir riquesa i reduir la bretxa social que, des de la crisi, no ha fet més que engrandir-se.
Estic convençuda que 2018 serà un any clau per a la justícia social en el territori valencià. Es desenvoluparà i implementarà la nova Llei de Renda Valenciana d'Inclusió, aprovada recentment per les Corts, i es debatrà en el parlament autonòmic la Llei Valenciana de Serveis Socials Inclusius, en l'esborrany dels quals estem treballant activament des de la Delegació d'Inclusió Social de la Diputació de València, i que definitivament posarà al País Valencià en el lloc que li correspon en el mapa dels sistemes de benestar social de l'Estat.
Jo no mentisc mai. Jutgen vostés mateixos en 2019.