Josep Bort: «Les algues no són fem: compleixen una funció mediambiental important en les platges»

Josep Bort: «Les algues no són fem: compleixen una funció mediambiental important en les platges»
02 agost
07:00 2016

L’Àrea de Medi Ambient de la Diputació ha començat la campanya de divulgació i sensibilització ambiental «Per unes platges sostenibles», amb la qual, entre altres accions, s’han traslladat als ajuntaments una sèrie de recomanacions per a saber com actuar en cas d’una arribada massiva d’algues a la platja i fer vore la seua presència com a indicador de la bona qualitat de les aigües.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha explicat que «les algues no són fem i compleixen una funció mediambiental important en les platges, per això és molt important que coneguem les seues funcions i per què arriben massivament a les nostres platges en moments determinats, de la mateixa manera que sabem que els arbres caducs perden les fulles a la tardor. Ser conscient dels motius ens permet comprendre les situacions i no dramatitzar ni alarmar-nos per processos que formen part de la normalitat dels nostres ecosistemes» —ha dit Bort.

Des de l’Àrea de Medi Ambient expliquen que, quan arriben massivament algues a la platja, el procediment que s’ha de seguir és esperar entre dos i tres dies per a comprovar si les pròpies marees les tornen a transportar a la mar. Si açò no passa, s’ha d’actuar en funció del tipus de platja. En platges de cudols i grava, es faria una neteja manual, mentre que en les zones d’arena es faria una neteja mecànica limitada a la zona seca. L’extracció es faria deixant un matalàs de deu centímetres d’algues sobre l’arena. Des de Medi Ambient insisteixen que mai s’han de transportar a l’abocador ni s’han d’eliminar les algues durant l’hivern o la primavera, sinó que aquestes instruccions han de seguir-se en període estival. Quan es retiren a l’estiu, s’han d’amuntonar per a secar-se, de manera que el cúmul vaja perdent arena en zones de la mateixa platja per a tornar-lo després al mar o la platja.

«Quan arriben massivament algues a la platja, normalment esperem dos o tres dies, perquè en molts casos les marees les tornen a portar a la mar. Si no passa així, havem de netejar-les, però no portar-les a l’abocador, com es feia anteriorment, ja que és recomanable amuntonar-les en una zona propera per tornar-les després a la mar o crear cordons dunars embrionaris» —ha explicat el diputat de Medi Ambient.

Campanyes de sensibilització
«La presa de decisions sobre la forma de gestionar, mantindre o netejar les nostres platges pot incidir dràsticament sobre el seu futur. Ajudar els municipis en la presa de decisions ambientalment correctes és per a nosaltres una prioritat», ha indicat el diputat, i ha posat l’accent en la necessitat de sensibilitzar les generacions futures sobre la consciència ambiental. «Cal que les generacions futures cresquen amb uns nivells de consciència ambiental superiors als que tinguérem nosaltres. El futur està en les seues mans i molt prop. No ho podem oblidar, perquè ells són l’oportunitat, per això és tan important fer més i més campanyes de difusió, sensibilització i pedagogia ambiental destinada als més menuts. A més, ells arrastren la resta de la família» —ha subratllat.

La Diputacióha començat la campanya de conscienciació ambiental «Per unes platges sostenibles» amb l’objectiu de promoure la protecció i la lluita contra el canvi climàtic mitjançant comportaments diaris més sostenibles. «Volem fer pedagogia sobre els valors ambientals de les nostres platges, el seu ús correcte, la seua gestió i el seu manteniment» —diuen en l’Àrea de Medi ambient, impulsora de la campanya.

En el marc d’aquesta campanya, s’han dut a terme experiments i tallers didàctics que mostren molts aspectes del canvi climàtic i com aquest afecta el cicle de l’aigua i l’ecosistema litoral. Com a element dinamitzador de la resta d’activitats, s’ha instaŀlat un termòmetre gegant, que recordarà que la temperatura del planeta va en augment. Els assistents també poden calcular la seua petjada de carboni, tocar la closca d’una tortuga, vore com és la posidònia oceànica tal com està en la mar i valorar tot el que aquesta ens aporta i com ha de ser la gestió correcta de les seues restes.

Posidònia oceànica
En la mar Mediterrània, la major part de les restes vegetals que arriben a la platja corresponen a l’espècie posidònia oceànica, una planta marina que forma grans praderies en els fons d’arena propers a la costa i necessita aigua de bona qualitat, neta, transparent i ben oxigenada per a desenvolupar-se. Les praderies de posidònia oceànica constitueixen un dels ecosistemes més importants de la Mediterrània, i reporten molts beneficis, ja que produeixen grans quantitats d’oxigen, serveixen de refugi per a molts animals marins, són una zona de reproducció, cria i alimentació de moltes espècies, amorteixen l’onatge i els corrents marins i així impedeixen l’erosió de la costa, estabilitzen el sediment en retenir gran quantitat d’arena i són grans consumidors de CO2.

Problemes de la retirada d’algues
A pesar que les algues tenen un paper reconegut en la protecció de les platges davant de l’erosió, es retiren de forma generalitzada de les platges i cales amb el fi d’afavorir l’explotació de les activitats turístiques. L’extracció de 1.000 metres cúbics d’algues implica la pèrdua de fins a 44 metres cúbics d’arena de platja, ja que el 80% del pes de la massa d’algues és arena.

Des de l’Àrea de Medi Ambient aconsellen que cal buscar l’equilibri entre la neteja de platges i la conservació del medi, i sempre que siga possible cal permetre la presència d’algues pel seu paper mediambiental important i de salvaguarda de les platges.

tags
Compartir

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

Anunciate en Valencia Extra
Colabora con Valencia Extra
Aplicacion movil
Espectaculo Teatro Flumen