caixa popular

Josep Bort: "Crec que la política s'ha de basar en no picar a la minoria"

Josep Bort: "Crec que la política s'ha de basar en no picar a la minoria"

Josep Bort porta en política, tal com ell assenyala, tota la vida. No obstant això, va ser a la fi dels noranta quan li ‘van flaquejar les forces’ i va dir que sí que es presentava en les llistes a Albuixec. Va ser una nit després d’un concert quan els amics, i quasi com un repte, el van convéncer per açò. La seua responsabilitat i les seues ganes de servir als seus veïns li van fer seguir endavant. Des de l’inici de la passada legislatura té a càrrec seu la gestió mediambiental de la Diputació realitzant una profunda reforma en l’àrea.

Com es converteix Josep Bort en polític?

Crec que en política estic de tota la vida. En la facultat ja em movia en cercles polítics, vaig ser portaveu de la coordinadora pacifista… però mai m’havia plantejat ser un càrrec de representació. Des de sempre els amics m’havien incitat a açò però sempre deia que no. Un dia n’anàrem al concert de Bob Dylan en el Velòdrom de Lluís Puig, crec recordar que era sobre l’any 1998, en tornar teníem mig preparada una paella d’arròs negre i parlant del tema em van dir que m’havia de presentar i vaig dir que sí però que es presentaven ells també i així vaig entrar en política activa. Va ser llavors quan em van flaquejar les forces i vaig dir que sí.

Amant de la política, comentarista en les tertúlies entre amics… Una vegada dins es veu diferent del que es veia en el bar?

La veritat és que jo vaig entrar en una època i en un ajuntament en el qual el PP tenia majoria absoluta. En les següents eleccions, a pesar que augmentem molt els vots, va seguir la majoria absoluta del PP. Va ser llavors quan vaig entrar com a diputat en la Diputació. I llavors veia el que per sentit comú cap ciutadà voldria veure: capritxos, quotes de partit, repartiments arbitraris… Crec que la política s’ha de basar en no picar a la minoria, que açò jo ho he patit. El pas de per la política és alguna cosa circumstancial, has de tenir uns anys exercint i després tornar cadascun al seu àmbit.

Has viscut dues èpoques en Diputació. Com ha canviat la institució?

El president ja no reparteix 80 milions sinó 3, està tot més clar i amb criteris objectius, realment ara quasi tot es dóna als ajuntaments. Tenim poc per a fer política, abans havien programes dirigits i ara es dedica al que realment necessita.

S’han establit en esta legislatura uns criteris objectius per al repartiment de fons, a més són explicables i açò és el que ha de veure la gent. La veritat és que una altra cosa és la gestió que es faça d’eixos recursos però per a poder fer coses eixos recursos deuen arribar. És complicat fer-les quan no arriben els recursos, ja que per molt bé que gestiones si no tens els diners no pots fer coses.

 

 

Com entén Josep Bort la política i com t’agrada exercir-la?

Mirant als ulls a la gent, sabent que cada decisió que prens afecta les persones pel que has de tractar-les per igual siga del color que siga i d’on siga. Intente tenir un criteri global. Intentes portar-ho mirant més l’objectiu en general que l’interés particular. En el meu ajuntament estic en l’oposició i em reclamen que no faig res… però jo estic dient el que han de fer o presentar però no puc donar-li-ho… cadascun ha de fer el seu treball. Cal tenir clar que per sobre de tot està una forma de pensar i actuem en conseqüència a açò.

Un balanç de gestió d’estos anys…

La veritat és que quan arribem vam haver de repensar l’àrea perquè abans el servei de medi ambient es dedicava a realitzar xicotetes obres mediambientals, els bombers depenien d’una altra àrea que en esta legislatura també estaria dins de medi ambient i dues empreses semipúbliques i tot açò calia combinar-ho.

Decidim replantejar el treball de forma diferent perquè ens vam adonar que no hi havia res de lluita contra el canvi climàtic, en tema de prevenció d’incendis i gestió forestal… a més, decidim obrir una línia exclusivament pel control de l’aigua i residus. I replantegem també el tema de jardineria i platges.

I finalment que s’ha fet en cada àrea…

Pel que fa a la línia del canvi climàtic coneixíem l’eina del pacte de les alcaldies que la Unió Europea havia engegat fa deu anys i que no s’havia fet res fins al moment. Començar de zero ens va deixar l’avantatge per a fer les coses bé des de l’inici seguint edeixant d’altres diputacions que ja havien estat. Ara tenim 220 municipis de 266 que som en la província. Esta és una línia canalitzada i ara ja s’estan fent les auditories. Enguany ha eixit una línia per a subvencionar als municipis perquè fera prevenció d’incendis i gestió forestal. Açò ens serveix també per a fixar població doncs vam crear ocupació en zones més despoblades, a més de mantenir nets i en condicions les muntanyes i prevenció d’incendis. El compromís és reducció dels gasos d’efecte hivernacle en un 40% en el 2030. Hem aconseguit que s’adherisquen tants municipis incentivar-los, motivant-los, fent pedagogia i premiant-los. Estem treballant per a arribar al cent per cent amb xarrades periòdiques amb açò i amb accions que en un futur s’hauran de portar a terme.

En platges i jardineria s’ha reforçat els programes de banc de terres de la província i ho fem també perquè les terres de més a l’interior quan deixen de conrear-se ens crea problemes per als incendis. Per a açò i perquè considerem que una economia que té recursos parats està perdent eficiència. També millorar la maquinària i neteja de platges que estava parat. Si tenim una bona gestió de les platges, podem ajudar molt als ajuntaments que tenen menys recursos fomentant un flux d’ingressos.

Quant a Divalterra el que vam fer va ser engegar una taula de treball on es van estudiar les prioritats sobre les quals s’havia de treballar. En ella van participar la direcció general de Prevenció d’Incendis, el Consorci de Bombers, els tècnics de Divalterra i l’àrea de medi ambient. En eixa taula teníem a tots els agents que intervenen en la prevenció i extinció d’incendis. El que aconseguim amb açò va ser elaborar uns plans de treball més d’acord amb les necessitats reals. En estos plans d’actuació es marquen les zones. Divalterra té diverses zones i cobreixen diversos municipis i es realitzen treballs en àmplies zones. Açò era un repte i es va canviar la mentalitat de molts dels ajuntaments que comptaven amb eixes brigades per a altres funcions. Les brigades realitzen treballs de creació de faixes auxiliars per a crear zones de seguretat perquè no afecte als béns, tallafocs, zones on cal entrar amb maquinària.

En posar-me al capdavant del Consorci de Bombers, el primer que vaig fer va ser recórrer els 17 parcs de bombers professionals i els 7 de voluntaris que hi ha. Entre els comentaris que rebut estan la falta personal i equipament. En analitzar-ho ens adonem que eixes reivindicacions eren totalment certes doncs es pagaven moltes hores extres i la bomba forestal més nova tenia 17 anys.

Quan vaig arribar hi havia una oposició en marxa i en la qual hi havia moltes sospites de mala praxi durant molt temps, una cosa habitual com les filtracions d’exàmens, molt familiar… el primer que em vaig proposar era donar la imatge i la realitat que anaven a ser netes encara que era un tribunal que jo no havia triat. Els vaig donar una xarrada i dins del que es preveia les bases anava a realitzar canvis perquè fóra el més net possible. El tribunal es va considerar insultat i després d’una reunió van dimitir tots en bloc perquè consideraven que deixava en mal lloc el Consorci. La gent que opositava em van felicitar doncs l’única cosa que desitjaven era tenir la mateixa oportunitat que la resta. Al final i després de parlar amb el tribunal una altra vegada, tan sols tres van mantenir la seua dimissió. Entre els canvis que vam introduir estava les diferents opcions d’examen i triades per sorteig públic… van ser unes oposicions que van eixir bé. Després vam fer una altra convocatòria d’oposició en la qual hi havia tres models d’examen amb les preguntes triades a través d’un programa informàtic amb el qual ningú sap exactament com són els exàmens.

He de reconéixer que solament tinc un problema amb les oposicions i és la duresa de les proves físiques doncs ha fet que solament passe una dona i hem de fer alguna cosa perquè no tinga eixe caràcter tan eliminatori. Cauen moltes en alguna prova, no hi ha dret que un home en condicions acceptables passen i que les dones no ho aconseguisquen. Em sent malament per açò i estem treballant en açò.

Què t’agradaria que quedara després del teu pas per l’àrea?

Que els municipis estigueren contents amb l’aposta que es fa contra el canvi climàtic. Que es gestionara per primera vegada contra açò. Que hi haguera una gestió forestal digna que ens permetera obtenir de manera raonable i amable amb el medi ambient la nostra massa forestal, que generara riquesa als municipis de l’interior i riquesa en general perquè ens permetria gaudir de les muntanyes que ara mateix segueixen sense estar nets. I eixes qüestions quan es fan i es fan bé, amb la complicitat dels ciutadans queda. Per este motiu et comentara que és molt important eixe treball de participació ciutadana, estes coses que vénen de participació ciutadana calen més.

Quins reptes queden per a esta legislatura?

Acabar tot el que hem començat perquè quede tot el que acabe de comentar. Dos projectes que vull acabar és el pla director que una la Calderona amb la platja a través del Terrotori Carraixet i implementar una ruta de l’aigua, des d’Antella a Albal, Picassent…. Deixar una bona estratègia muntada de lluita contra el canvi climàtic i també jardineria ecològica…

tags

semana memoria historica paiporta

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

quinze − catorze =