El director de l'Institut Valencià d'Art Modern, José Miguel G. Cortés; el comissari de l'exposició, Javier Pérez-Rojas; el responsable de Relacions Institucionals de Caixa Popular, Francesc Alós, entitat col·laboradora de la mostra; i José Eugenio Casar Pinazo, besnét i hereu de l'artista, han presentat als mitjans de comunicació la mostra 'Ignacio Pinazo i les avantguardes. Afinitats electives en una visita guiada'.
"Aquesta exposició i la galeria que es dedica des d'ara a Pinazo marquen un abans i un després per a l'IVAM", ha anunciat José Miguel G. Cortés. La sala, anteriorment coneguda com a Sala de la Muralla, i que acull la mostra dedicada a l'artista valencià, és un espai de més de 1.000 metres quadrats, quasi el triple dels 380 metres quadrats de la Galeria 6 del museu, que fins ara portava el nom de l'artista.
"Volem incidir en la importància que per a l'IVAM té l'obra d'Ignacio Pinazo, que és un referent en l'inici de la modernitat a València. Volem convertir l'IVAM en centre d'estudi i difusió de l'obra de Pinazo", ha assenyalat el director del museu, que ha volgut expressar així el compromís de l'IVAM amb l'artista de Godella.
L'exposició, que reuneix més de 150 obres, quatre d'elles mai exposades fins ara, pretén plantejar un diàleg i acostament de l'obra de Pinazo a la de creadors de les més diverses corrents i tendències com Julio González, Picasso, Joaquín Torres-García, Pancho Cossío, Jean Dubuffet, André Masson, Kurt Schwitters, Manolo i Jacinta Gil, Joan González Pellicer, Francisco Lozano, Emilio Vedova, Vicente Esteban, Antonio Saura, Manuel Valdés, Robert Rauschenberg, Paul Klee o Pablo Gargallo.
El responsable de Relacions Institucionals de Caixa Popular, Francesc Alós, ha destacat la labor didàctica i de difusió de l'obra de Pinazo que realitza l'IVAM. "València ha de conéixer-se pels seus grans artistes", ha resumit.
"L'exposició ha sigut un desafiament. Destacar el vessant modern de Pinazo era justificar la seua presència en l'IVAM", ha assenyalat Javier Pérez-Rojas. El comissari de l'exposició ha explicat que el títol de la mostra, 'Afinitats electives', procedeix d'una obra de Goethe i suggereix que eixes afinitats es produeixen per una espècie d'atracció entre les obres de Pinazo i les dels autors contemporanis de la Col·lecció de l'IVAM. "En el 99% dels casos els artistes mai van conéixer a Pinazo, per la qual cosa no es pot parlar d'influències i paral·lelismes, sinó d'afinitats electives".
Les picades d'ullet i l'afinitat amb el goyesco són el punt de partida del recorregut de l'exposició que es divideix en diversos trams. "El recorregut comença i acaba amb el mateix motiu: Eixida del Festeig i Eixida processó gegantes i cabeçudes que permeten veure l'evolució i la modernitat de Pinazo", ha matisat el comissari.
L'exposició comença amb un apartat dedicat a 'Els missatges del rostre', on 'l'obra de Pinazo es caracteritza per la pinzellada llarga, el dibuix i la intensitat de la mirada', ha assenyalat Javier Pérez-Rojas. En 'El Laboratori del xicotet format' l'artista presenta escenes quotidianes imitant la mirada fotogràfica. "En aquestes obres la mirada de l'artista es va afinant, com ho demostra l'obra 'Basa de columnata Sant Pere del Vaticà', ha continuat el comissari.
El comissari de l'exposició ha destacat la relació de Pinazo amb Miquel Barceló, Ramón Gaya i Pancho Cossío, potser l'únic que va conéixer l'obra de Pinazo, en els quals "la relació s'estableix a través del tractament de la matèria, el moviment, la línia i el traç".
La mostra aconsegueix la seua 'secció d'or' en abordar la relació d'Ignacio Pinazo amb Julio González. A través de temes clàssics com la dona, el nu, el retrat o l'erotisme, Pinazo es revela com un artista més modern que Julio González. Segons avança l'exposició, amb seccions dedicades a 'Afinitats desvetlades, Fragmentacions, Realitat i abstracció' i 'L'impuls del gest i la taca', Ignacio Pinazo avança d'una etapa més realista a una més abstracta i més dinàmica.
El director de l'IVAM ha conclòs destacant que l'IVAM pretén impulsar la Càtedra Pinazo de la Universitat de València perquè l'IVAM es convertisca "en un centre d'art viu i dinàmic que permeta desenvolupar i investigar l'obra de Pinazo".