Joan Ribó proposa un model mediterrani de jardineria per a la ciutat de València

“Hem de fer possible una política de jardineria amb majúscules, de proximitat i de qualitat, que dibuixe el nostre paisatge”

valencia.es

Joan Ribó proposa un model mediterrani de jardineria per a la ciutat de València
30 novembre
07:00 2016

L’alcalde de València, Joan Ribó, ha reivindicat en l’acte de clausura del l Seminari Mediterrani de Jardineria Ecològica “una política de jardineria amb majúscules, de proximitat i qualitat, que dibuixe el nostre paisatge”. Per això es necessita –ha afegit– una població conscienciada que ara i en el futur reclame el dret de viure en una ciutat agradable i sostenible on el paisatge no estiga dominat per l’asfalt sinó que hi tinguen cabuda els parcs, els jardins i els horts urbans “que tants beneficis socials, ambientals, econòmics i territorials poden oferir”.

“Si podem reaprofitar els residus que resulten de cuidar les nostres plantes i arbres estarem passant d’un problema, pel volum d’estos residus, a generar una solució i també, per què no, un benefici”, ha assegurat l’alcalde de València, Joan Ribó, en l’acte de clausura del I Seminari de Jardineria Ecològica que este dilluns i dimarts s’ha desenvolupat en el Centre de Cultura La Beneficència i en el qual han participat tècnics municipals, experts d’administracions, representants universitaris i associacions veïnals interessades en un plantejament de la jardineria que comporta la utilització de tècniques de manteniment ecològiques en jardins i parcs, així com la seua gestió i desenvolupament. Este seminari va ser inaugurat ahir per la regidora de Medi ambient, Pilar Soriano.

Joan Ribó ha assenyalat que també en l’àmbit de la jardineria urbana, especialment en temps difícils per a fer grans inversions, la seua màxima és “intentar generar beneficis allà on hi ha problemes”. L’alcalde ha assenyalat en la seua intervenció que “si a poc a poc canviem el model de jardineria forana que s’ha dut a terme a València per un model de jardineria mediterrània, aconseguirem pal·liar el problema d’escassetat d’aigua amb un millor aprofitament dels recursos hídrics”. Com a prova de les seues afirmacions ha recordat que València ha rebut recentment un reconeixement pel bon ús dels recursos hídrics en els jardins del sud de la ciutat. “Esta certificació situa la ciutat en l’avantguarda europea quant a l’ús més adequat i sostenible d’un bé tan escàs com l’aigua. Per a coses com eixa sí ens agrada estar al mapa”.

Evitar fertilitzants i plaguicides 

En l’acte de tancament d’este seminari, organitzat per la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica (SEAE), ha defensat Joan Ribó, enginyer agrònom, un model que tindrà entre els seus avantatges el d’evitar l’ús exagerat de fertilitzants i plaguicides, perquè és també un assumpte de salut pública. “La reducció de determinats productes químics de síntesi, i l’eliminació taxativa d’herbicides repercutix directament sobre la salut dels nostres veïns i veïnes. Si els reduïm donem resposta a un problema de consciència ecològica que té conseqüències sobre la qualitat de vida de les persones que vivim en la ciutat”.

Ribó ha propugnat el canvi cap a una jardineria i una agricultura mediterrània que reprenga el camí dels processos naturals propis de la nostra terra. “Açò vol dir un consum d’aigua molt més responsable i una fertilització natural a força d’adobs tradicionals i compost orgànic, que dificulten l’aparició de plagues exògenes”, els beneficis de les quals arribarien a tots. “Els espais verds han de ser espais de qualitat enmig de la ciutat, espais per a la socialització de les persones i generadors de biodiversitat”.

Un altre objectiu fonamental de la gestió mediambiental del Govern de la Nau destacat en esta intervenció és “la interacció entre les persones i els espais verds, amb els veïns i escolars de València en diferents activitats, amb el propòsit de fomentar el respecte i l’afecte pel patrimoni col·lectiu i, en conseqüència, per la naturalesa”.

Ha afegit l’alcalde que per a configurar nous espais de naturalesa on els xiquets puguen jugar i aprendre la vegetació pròpia cal posar en valor l’art i l’ofici de la jardineria. “La bellesa no està a aconseguir la flor més gran, sinó aquella que és més autèntica perquè és més nostra, perquè fa del nostre un ecosistema singular. Açò requerix retrobar-nos amb la saviesa dels nostres avantpassats i conjugar-la amb les tècniques de cultiu i poda més avançats i més respectuosos”.

“Personalment pense que açò no solament és possible en el segle XXI, sinó que és indispensable”, ha afirmat abans de referir-se als espais per a desenvolupar horts urbans que l’Ajuntament ha posat la disposició de veïnes i veïns, que han de prendre la iniciativa amb el suport de l’administració. “Creiem que els valors de l’alimentació saludable també els podem fer els nostres a través d’estos espais”, i en eixe sentit s’ha referit al compromís adquirit amb la FAO “després de ser triats Capital Mundial de l’Alimentació”.

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari