Joan Ribó: “De cada 10 euros del pressupost de l’any que ve, 7’6 es destinen a millorar els servicis a la ciutadania, la creació de treball i el benestar social”

El pressupost consolidat, incloent-hi organismes autònoms i fundacions, arriba a 869.925.178 euros

valencia.es

Joan Ribó: “De cada 10 euros del pressupost de l’any que ve, 7’6 es destinen a millorar els servicis a la ciutadania, la creació de treball i el benestar social”
10 novembre
07:10 2016

El 76% del pressupost municipal de l’Ajuntament de València per a l’any 2017 es destinarà a programes que milloren els servicis a la ciutadania (neteja, parcs, urbanisme…). Eixe percentatge suposa 594 dels 786 milions d’euros, amb un increment total respecte a l’exercici anterior de 18.614.016 euros (3,24 %) i creixements significatius en partides com ara prestacions socials bàsiques, que augmenta fins a quasi 116 milions (increment del 6,16% respecte a 2016); servicis a la ciutadania, que se situa en 154 milions (amb un augment de l’1,44%); seguretat i mobilitat, amb 7,5 milions d’euros (un 4,25% més); promoció de sectors econòmics, amb més de 12 milions (amb un increment del 24,09%), o participació i innovació, que s’aproxima als 22 milions d’euros (un 12,72% més), segons s’ha informat este dimecres en una roda de premsa de l’alcalde, Joan Ribó, i el regidor d’Hisenda, Ramón Vilar.

Joan Ribó ha recordat l’augment de 33 milions d’euros en el pressupost de 2017 respecte al de 2016, fins a arribar a una xifra de 786.384.770 euros el pressupost ordinari i 869.925.178 euros si ens referim al pressupost consolidat, que inclou organismes autònoms i fundacions. Igual que va fer ahir davant del Consell Social de la Ciutat, també ha destacat la reducció del deute des de l’arribada del nou govern municipal en 80 milions d’euros (11%) fins a situar-se en 660 milions (un 88% respecte al pressupost) a final de 2016. “L’objectiu és que l’any 2017 quede per davall de 600 milions i supose menys del 75% del pressupost”, ha assegurat l’alcalde, que ha recordat que “és el més baix dels últims 12 anys”.

Eixa reducció del deute ha tingut “molts efectes positius, com ara la reducció de la despesa i la càrrega financera”, ha assenyalat abans de referir-se a la reducció fins a 6,6 dies del període mitjà de pagament a proveïdors, “la qual cosa beneficia els autònoms i xicotetes empreses que no es veuen ofegades pel retard en els pagaments”. Ribó ha recordat que “quan vam arribar la mitjana de pagament era de 40 dies, i hui estem molt per davall de la mitjana de l’Estat, la qual cosa és indicatiu d’eficàcia en la gestió”.

El capítol  per a prestacions socials bàsiques creix en este pressupost (que serà sotmés a l’aprovació inicial al novembre i a l’aprovació definitiva en un ple que se celebrarà al mes de desembre) fins a superar els 115 milions d’euros, mentre que els servicis a la ciutadania quasi arriben als 154 milions, la promoció dels sectors econòmics compta amb una dotació superior a 12 milions i el programa de seguretat i mobilitat té un pressupost que s’aproxima als 184 milions d’euros.

76 MILIONS D’INVERSIÓ

En els dos programes agrupats en què no hi ha un increment significatiu, en un dels casos, el de regeneració urbana, és degut al fet que els set milions d’euros corresponents a les inversions no han sigut comptabilitzats perquè s’han distribuït en diferents programes, a diferència del pressupost de 2016, mentre que en cultura i esport en 2016 s’incloïa una transferència de capital de 3,3 milions al Consorci València 207 que enguany ha desaparegut. També en l’apartat de prestacions socials bàsiques (habitatge, benestar social i educació), el creixement de 6,7 milions hauria sigut major si no s’haguera hagut de realitzar en 2016 una aportació extraordinària de 4 milions d’euros per al programa Xarxa Llibres.

En l’apartat de despesa corrent en servicis a la ciutadania l’increment total és de 9,1 milions d’euros (+12,62 %), amb augments tan significatius com els 5,8 milions en neteja (9,84 %); parcs i jardins, 1,7 milions (7,56 %); cicle integral de l’aigua, que augmenta 1,38 milions (10,55 %) i sanitat, amb un augment de 195.700 euros (12,62 %).

Comerç, ocupació, agricultura i turisme sumen un increment pressupostari conjunt de 2,3 milions d’euros, a pesar que en 2016 es van dedicar 1,3 milions per a rescatar el Palau de Congressos “d’una situació pràcticament de fallida”, segons ha assenyalat Ramón Vilar. En este apartat destaca l’augment d’un 242,29% en agricultura amb un increment d’1,2 milions (amb la reactivació de l’horta i la promoció de l’agricultura i l’alimentació sostenibles, en consonància amb els manaments de FAO, de la qual València és referent mundial en 2017), i el 144,48 % en comerç, amb un augment de 590.000 euros.

El capítol d’inversions del pressupost de 2017 puja a 76 milions d’euros. Joan Ribó s’ha referit a destacades transferències de capital, com els 2 milions en parcs i jardins, 1,4 milions en clavegueram, 7 milions en inversions participatives, 1,1 en obres d’infraestructura, 969.000 euros en mercats, 8 milions en transferències a la societat Parc Central, 1,25 milions corresponents a la segona anualitat de l’adquisició de l’aparcament de la plaça de Bruges, quasi 6,5 milions en inversions al Cabanyal i 1,5 en obres d’urbanització als barris, com per exemple quasi un milió per a carril bici, 380.000 euros per al “forat d’Orriols”, 1’67 milions per a la rehabilitació de l’alqueria de Marxalenes i diverses quanties per a millora d’habitatges municipals, inversió en nuclis zoològics o realització dels projectes de la primera fase de rehabilitació de Les Naus de Ribes.

MÉS INGRESSOS SENSE AUGMENTAR LA PRESSIÓ FISCAL 

L’alcalde ha puntualitzat que la remodelació de la plaça de la Reina i de la part superior de la plaça de Bruges “estan previstes en un projecte global de mobilitat”, i ha tornat a destacar que el rebut de l’IBI es manté per a tots els immobles igual que en 2016, mentre que es reduïx del 4 al 3% l’ICIO “i es millora la gestió tributària i la inspecció de tributs com l’IAE, “de manera que creixen els ingressos però sense que augmente la pressió fiscal”.

En eixe mateix aspecte ha insistit Ramón Vilar quan ha assenyalat que “sense pujar la pressió fiscal pugem el nivell d’ingressos, simplement gestionant millor”. Vilar s’ha referit a noves entrades a través, per exemple, de la taxa de telefonia, que aportarà 2 milions d’euros, mentre que la recaptació pujarà en 2,2 milions a través de l’ICIO o 600.000 euros per l’IAE.

Quant al creixement del capítol 2, referit a personal, per a fer front a la reducció de plantilla dels últims anys, ha revelat que amb prou faenes suposa un augment del 31% en 2016 al 31,7 en 2017.

Per últim, respecte a la plaça de Bruges, a l’anualitat d’1,25 milions per a la compra de l’aparcament, s’afegixen 4 milions del Pla Confiança per a escometre les obres i un tercer apartat d’urbanització de la plaça per part de l’Àrea de Mobilitat Sostenible.

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari