La setmana passada assistírem una vegada més a una reivindicació i en aquesta ocasió centrada en el futur de les pensions. Aquest 2018 l'Executiu anunciava una pujada del 0,25% a les pensions i assegurava que les pensions no es congelaven. No obstant això, els números parlen per si sols. La mitjana d'un pensionista que a més no arriba a 1.000 euros té un increment ridícul. Posem un exemple: un pensionista que cobre una pensió mitjana de 800 euros al mes, amb l'increment anunciat, té una pujada de 2 euros al mes. Això no obstant, l'IPC va tancar amb 1,2%. Si les pensions encara es regularen amb la pujada pròpia de l'IPC, en aquest cas, el pensionista tindria una pujada de 9,6 euros al mes.
Aquesta senzilla operació demostra que els nostres pensionistes estan perdent poder adquisitiu però darrere d'ells tenen una història encara més dura. Durant els pitjors anys de la greu crisi econòmica que ha afectat aquest país, els pensionistes han sigut el pilar econòmic fonamental de les famílies. Fills que perdien els seus treballs, les seues cases i solament han pogut comptar amb el suport dels seus pares, jubilats, que han fet front a aquesta trista situació.
Després de durs anys de treball, arriben a una jubilació amb una pensió congelada, amb una reculada claríssima del seu poder adquisitiu i amb un futur fosc. Recordem que la coneguda com a guardiola de les pensions ha sigut als diferents governs com a pilota d'oxigen per als seus comptes. En aquestes dues últimes legislatures la guardiola ha arribat al mínim i l'única proposta de l'executiu és que cal generar més ocupació.
Precisament ací m'agradaria recordar la proposta del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, sobre un impost a la banca per a garantir el futur de les pensions. La banca ha rebut el rescat del Govern en la crisi, ha creat noves taxes per a cobrar als seus usuaris i els ciutadans segueixen oblidats sense ser rescatats d'aquesta crisi social que afecta tota Europa.
Molts dirigents polítics van criticar aquesta proposta i van tornar a posar l'accent en el fet de generar ocupació. No obstant això, hauríem de reflexionar sobre el nostre "estat de benestar". Cada dia assistim a una reculada de drets, copago farmacèutic, congelació de les pensions, una llibertat d'expressió cada dia més posada en dubte.... Hi haurà alguna forma de revertir aquesta situació? Els nostres pensionistes ja han eixit al carrer i lluitaran per ells però també per nosaltres. És el moment més que mai de recolzar-los. Ja n'hi ha prou d'asfixiar als pensionistes, ja n'hi ha prou de retallades.