La portaveu d'Esquerra Unida al Parlament Europeu, Marina Albiol, ha reclamat a la cambra que el català i el valencià siguen reconegudes com a llengües oficials en les institucions europees. Ho ha fet mitjançant una esmena a un informe sobre minories culturals que es debat en una Comissió de l'Europarlament. D'aquesta manera, EU exigeix tant al Parlament, com al Consell de la UE i a la Comissió Europea que reconeguen com a oficials aquestes llengües, que a més ja estan recollides en la Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals.
Segons Albiol, aquesta mesura acabaria per posar el valencià "a l'alçada de la resta de llengües oficials a Europa" perquè permetria que "la ciutadania s'adrece a les institucions comunitàries en valencià". A més, altra conseqüència, segons ha apuntat l'eurodiputada, que "tots els documents oficials" es traduiríen "a la nostra llengua".
Totes les esmenes, entre les quals es troba aquesta d'EU, es votaran en setembre. A continuació, ja esmenat, l'informe haurà de ser aprovat al ple del Parlament Europeu. A més del reconeixement de la oficialitat del valencià, aquest informe arreplega altres reivindicacions històriques, com l'impuls als mitjans de comunicació en valencià a les plataformes on-line, que s’habiliten fons i subvencions per a organitzacions i mitjans que representen a les minories nacionals, i també que les institucions europees recolzen els mitjans públics de comunicació en llengües minoritàries, així com la inclusió de continguts en aquestes llengües als mitjans públics majoritaris.
La intenció és, segons va aclarir l'eurodiputada d'Esquerra Unida, "fer efectiva tant la Carta Europea, subscrita pels estats membres de la UE, i que suposa un compromís per la conservació i el foment de llengües com el valencià". En definitiva, que aquest document deixe de ser "una simple declaració de principis" i que es convertisca en una eina real.
Albiol ha inclòs altres esmenes relatives al recolzament a l'ensenyament públic com a garant d'igualtat d'oportunitats per a les minories per a que es reconega "el paper de l'escola pública" en eixe sentit, pero també "en la transmissió de les llengües minoritzades".