Intersindical Valenciana ha anunciat que els seus serveis jurídics estudien la "presentació de recursos en contra de les quatre sentències conegudes aquests dies" que anul·len parcialment el Decret 6/2017 que regula l'ús del castellà i del valencià en l'administració pública autonòmica. A més, ha avançat que estudia convocar mobilitzacions en rebuig a aquestes decisions judicials pel seu "component clarament polític".
Així ho ha explicat el sindicat en un comunicat, després de conéixer-se les sentències notificades aquest divendres a les parts, en les quals la Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa veu contraris a dret l'article 4 del decret, que considera el valencià "llengua destacada" sobre el castellà, i el 22, que regula la llengua en la qual es redactaran els escrits públics redactats per l'administració.
Intersindical, que està personada en el procés jurídic en defensa del decret, ha criticat la "manca de rigor jurídic" en l'anul·lació parcial. Al seu judici, "les sentències obeeixen a un pronunciament polític més que jurídic, com es pot deduir d'una lectura comprensiva" d'aquestes.
L'organització ha afirmat que el tribunal ha "dictat sentències contra la seua pròpia jurisprudència consolidada des de 2004, on admeten que el nom de la llengua pot dir-se català o valencià i que açò està d'acord amb la legislació".
Així mateix, ha criticat que el TSJCV "també ha omés la sentència 75/1997, de 21 d'abril, de Tribunal Constitucional. Uns fets que posen en evidència la manca de rigor jurídic de les quatre sentències", ha afegit.
"VOLEN CIUTADANS INCOMPETENTS"
El sindicat ha recriminat a més l'"ús partidista de la llengua" per part del govern de l'expresident Mariano Rajoy, "que va usar l'advocacia de l'estat per recórrer el decret", així com per part dels "diputats del PP que van presentar recurs i de les dues entitats contràries al valencià que també ho han fet".Per a Intersindical, "els uns i els altres ataquen al valencià i als valencians, parlen la llengua que parlen", i volen "ciutadans incompetents i incapaços per a expressar-se en una de les dues llengües oficials", a més d'una "administració monolingüe, només en castellà, vulnerant els drets lingüístics dels 4,96 milions" ciutadans de la Comunitat.