La vicepresidenta i consellera d'Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, ha presentat aquest dilluns l'esborrany de l'avantprojecte de Llei de Renda Valenciana d'Inclusió, "amb el qual es compleix un dels objectius fundacionals del Consell del Botànic que és rescatar persones", creant una ajuda que servisca "realment per a posar fi a la situació que viuen moltes famílies" derivada de l'empobriment provocat per la crisi i la política de retallades", ha assenyalat.
Oltra, que ha presentat en roda de premsa l'esborrany, juntament amb el delegat del Consell per al Model Social Valencià, Xavier Uceda, ha destacat que aquesta nova prestació, que substituirà la renda garantida de ciutadania, permetrà que aquesta ajuda tinga caràcter indefinit, quan la situació de la persona que la sol·licite que es mantinga en el temps, i ampliarà els requisits per a poder demandar-la.
En la seua intervenció, ha explicat que l'objectiu d'aquesta nova renda és convertir-la en un instrument que realment permeta a les persones "refer el seu projecte de vida, i per tant no és viable posar dates de caducitat ni terminis aleatoris de renovació", es tracta d'acabar amb "la burocràcia i la gestió dispersa, de manera que s'aconseguisca una major eficàcia en la lluita contra la pobresa".
Oltra ha recordat que, en arribar al govern, "existia una situació de vertadera alarma social, amb una població empobrida, amb una taxa d'atur el 20,2%, que s'eleva al 42% en el cas dels més joves, i amb una llista d'espera per a la tramitació de la renda que en algun moment va arribar a les 20.000 persones i amb retards de fins a 2 anys".
Ha explicat que, davant aquesta situació, es va engegar un pla de xoc, que va incloure la consideració de la renda com un dret subjectiu, i la consegüent declaració d'aquesta partida pressupostària com a crèdit ampliable, i l'aprovació d'un decret llei per a agilitar tràmits, i que ha permés que es beneficien d'aquesta ajuda 44.492 persones, 12.358 més que abans d'aquest pla de xoc.
Arribar a més persones
La vicepresidenta ha explicat que, amb l'elaboració d'aquesta llei, "el Consell va més enllà per a superar una renda que no garanteix els drets de moltes persones perquè és molt restrictiva en l'accés, concedeix una quantia insuficient per a viure, i que obliga als seus beneficiaris a seguir un pelegrinatge per a aconseguir més ajudes i està altament burocratitzada".
Enfront d'aquest model, la nova llei impulsa una renda que arribarà a més persones, ja que es flexibilitzen els requisits d'accés, sent necessari només un any d'empadronament, enfront dels 24 mesos actuals, exigint únicament la residència efectiva a la Comunitat Valenciana per a tenir dret a aquesta, i ampliant l'edat per a poder sol·licitar-la als 18 anys alhora que s'elimina el límit d'edat per a percebre-la, quan ara era només per a persones d'entre 25 i 65 anys.
Així mateix, ha explicat que amb aquesta llei se simplifica la tramitació i es "estalvia gestió burocràtica", de manera que seran els ajuntaments els que s'encarreguen de fer les valoracions de les persones demandants de la renda, i els serveis centrals de la Conselleria s'encarregaran de la gestió, aconseguint així que els equips municipals puguen centrar-se a fer intervenció sobre el terreny.
Principals novetats
Oltra ha destacat, entre les novetats que incorpora el nou text normatiu, el fet que es contemple la possibilitat que la renda tinga caràcter indefinit, quan fins ara hi havia un límit de 3 anys, amb una cadència de dues. "La renda haver de permetre a les persones refer el seu projecte de vida, i per tant no és viable posar dates de caducitat, ni terminis aleatoris de renovació", ha manifestat.
L'esborrany de llei també contempla la creació de diferents tipus de renda, així hi haurà una complementària del treball o de les prestacions que no arriben al 80 per cent del salari mínim interprofessional, i una segona d'Inclusió Social, que es concedirà en funció d'una valoració individual de la persona sol·licitant i que variarà en funció de diversos aspectes.
Així, l'import d'aquesta serà de 531 euros en el cas d'un titular, enfront dels 385 actuals, tant en els casos en què la persona no necessite un itinerari d'inserció o d'acompanyament com en els quals sí que ho requerisca, i en aquest últim cas, si el sol·licitant renuncia voluntàriament a realitzar-ho, mantindrà l'ajuda, però es reduirà fins als 266 euros.
Oltra ha assenyalat que la nova llei també aposta pel municipalisme, en el sentit que reconeix als municipis "com a actor principal d'atenció a les persones en situació de vulnerabilitat i exclusió social, així com per a liderar els programes d'inclusió i la coordinació tècnica i administrativa" i ha indicat que aquest principi ja s'arreplega en els pressupostos de la seua Conselleria per a l'any pròxim.
El pressupost per a 2017 augmenta un 62% pel que fa a 2016
En aquest sentit, ha explicat que enguany s'ha previst un pressupost de 52,1 milions d'euros, un 62% més que en 2016, que anirà directament als ajuntaments amb l'objectiu de recuperar "els serveis socials municipals, com una vertadera atenció de proximitat", a través de la contractació de nou personal que permeta la constitució d'equips base multidisciplinaris.
Entre les millores que arreplega l'esborrany, també s'inclou la redefinició de les unitats de convivència, de manera que ara dues unitats de convivència podran tenir el mateix domicili, sempre que els serveis socials així ho consideren, i la concentració de les ajudes, de manera que la persona que siga titular de la renda tindrà també accés a beneficis en altres àmbits com l'educatiu o el d'habitatge, sense necessitat d'haver de fer tràmits addicionals.
"Caminem cap a la centralització d'ajudes enfront de la dispersió", ha declarat Oltra, qui ha incidit que d'aquesta forma s'aconsegueix una major eficàcia en el treball per eradicar la pobresa, "eliminant la peregrinació per les administracions que només serveix per a robar temps i generar frustració".
Per la seua banda, el delegat del Consell per al Model Social Valencià ha assenyalat que per a l'elaboració d'aquesta renda s'ha estudiat el model de diferents comunitats autònomes i s'ha seguit un procés de diàleg amb diferents conselleries, sindicats, universitats i diferents actors socials, i que continuarà ara amb l'inici del procés d'informació pública de l'esborrany d'avantprojecte de llei.