Hui, a les 19’30 hores, a la sala de plenaris de l’Ajuntament de Borriana, la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació presentarà el llibre Ícar o la impotència, novel·la del borrianenc Artur Perucho. A l’acte, organitzat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Borriana, intervindran l’alcaldessa, Maria Josep Safont, l’escriptor Joan Garí, Josep Palomero (responsable de l’edició i les notes) i Vicent Flor, director del Magnànim.
La novel·la va ser publicada a Barcelona el 1930 i era pràcticament introbable, motiu pel qual el Magnànim va decidir reeditar-la dins de Biblioteca d’Autors Valencians, prestigiosa col·lecció fundada per Joan Fuster i actualment dirigida per Enric Sòria. L’actual edició corre a càrrec de Josep Palomero, filòleg, també borrianenc, ivicepresident de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, qui ha escrit un detallat estudi introductori que analitza en profunditat l’obra de Perucho i el context històric i cultural en el qual va ser escrita.Ícar o la impotència, escrita a París el 1929 pel periodista Artur Perucho (Borriana, 1902-Mèxic, 1956) planteja la frustració d’un jove pròxim a la trentena que, incapaç d’assolir els seus ideals a València i Barcelona, passa una temporada a París, on es realitza sexualment però fracassa sentimentalment, a pesar d’haver tractat d’aconseguir l’equilibri que pretén i necessita. L’obra, escrita sense inhibicions ni tabús, va aportar una gran modernitat a la literatura valenciana en el llindar de la Segona República obrint una finestra que per desgràcia es tancà ràpidament a causa del franquisme.
Periodista i republicà
Artur Perucho (Borriana, 1902; Mèxic, 1956). Periodista molt actiu d’El Pueblo, el 1929 fou corresponsal del Diario de Barcelona a París i el 1930 lector de castellà en la Universitat de Marburg. Col·laborà en Taula de lletres valencianes i altres revistes de València, Barcelona, Madrid, Alacant i Bilbao. Entre altre, a més d’Ícar o la impotència, publicà Catalunya sota la dictadura (1930), assaig políticoperiodístic dels efectes de la dictadura primoriverista en la societat catalana. Iniciada la guerra civil, Perucho s’identificà plenament amb l’ideal comunista, sense abandonar el republicanisme federal d’esquerres i catalanista. Col·laborà en Estampa, Mundo Obrero, La Vanguardia, Verdad i Frente Rojo, i fou director del setmanari Mirador i el diari Treball, del PSUC. El 1939 s’exilià a Mèxic, on es dedicà al periodisme i a la ràdio.