Grup de Treball de CIEs NO de Compromís: ‘El Centre d’Internament d’Estrangers de Sapadors és un espai on es violen els drets humans diàriament’

‘La quantitat d’aigua que reben és d’un litre a dividir entre 4 persones’

Foto: Ggia

Grup de Treball de CIEs NO de Compromís: ‘El Centre d’Internament d’Estrangers de Sapadors és un espai on es violen els drets humans diàriament’
29 octubre
07:00 2016

Fa unes poques setmanes, València Extra informava del tancament temporal del Centre d’Internament d’Estrangers de Sapadors de València, amb l’objectiu de dur a terme mesures de neteja i desparasitació, a causa d’una plaga de xinxes que feia la vida impossible als interns.

El Grup de Treball de CIEs NO de Compromís, que han reivindicat en innombrables ocasions el tancament definitiu d’estos centres d’internament, han parlat amb nosaltres, i ens han explicat dades sorprenents sobre els CIEs.

 Quina és la situació actual del CIE de Sapadors?

Actualment el CIE de Sapadors està tancat, segons les autoritats responsables per qüestions de manteniment de l’edifici. No obstant això, i malgrat els esforços duts a terme pels responsables públics d’amagar la realitat, sabem que el CIE de Sapadors ha tancat recentment per les condicions d’insalubritat en què es trobava, a causa de principalment les constants plagues de xinxes detectades el passat mes d’agost. Aquesta plaga, sorgeix en repetides ocasions des de fa més d’un any (es poden veure les denúncies de la Campanya pel tancament dels CIE). Tenim constància que alguns dels interns que allí es trobaven, van ser traslladats al CIE d’Aluche a Madrid.

Quines són les condicions higièniques, sanitàries, etc. d’aquest CIE?

Com ocorre en els altres CIE, el Centre d’Internament d’Estrangers de Sapadors és un espai on es violen els drets humans diàriament. Malgrat ser reconegut com un centre de detenció temporal no penitenciari, els CIEs compten amb condicions infrahumanes per als i les internes retinguts allí. Efectivament, existeix un metge, però l’horari d’aquest no facilita l’atenció de totes les persones internes. A vegades, la Campanya ha detectat casos de persones amb trastorn mental indegudament medicades o bé persones amb malalties cròniques sense la medicació necessària. De la mateixa manera, els i les interns/es comenten que es fa un ús indegut i indiscriminat de medicaments comuns com l’Ibuprofén, que s’administra, a vegades, de manera generalitzada.

Si parlem de l’alimentació que reben les persones internes, aquesta és vista com a insulsa i insuficient en moltes ocasions. Durant el mes del Ramadà, hem observat a voltes, que s’incompleix el respecte per les pràctiques religioses dels interns/es.

A més, la quantitat d’aigua que reben és d’un litre a dividir entre 4 persones. En cas de voler més quantitat, han de comprar-la elles mateixes en les màquines que es troben a l’interior. Cal dir que aquestes màquines estableixen un preu elevat que, moltes de les persones internes, no es poden permetre.

D’altra banda, és important ressaltar la presència -podem dir que cronificada ja-, de xinxes en el centre de Sapadors. Estes van ser detectades fa més d’un any, presentant-se la corresponent denúncia per part de la Campanya CIE No de València i procedint-se al seu tancament de manera temporal durant dues ocasions en un període d’un any aproximadament. Al seu torn, altres centres com el de Hoya Fría, a Tenerife, també tancaven les seues portes a causa d’aquesta plaga.

Per desgràcia, els tancaments han sigut fins ara, temporals i deguts a causes d’insalubritat. Pensem que aquests centres haurien de tancar les seues portes definitivament pel fet de ser presons racistes que vulneren els drets humans.

Quina és la vostra opinió sobre que es mantinguen oberts aquests centres? 

Nosaltres advoquem pel tancament total i definitiu dels CIEs. No podem perdre de vista que les persones que ací estan tancades no són delinqüents, ni han comés cap crim. És gent que està en el nostre país perquè està tractant de cercar una vida millor o fins i tot en alguns casos, són possibles sol·licitants d’asil.

En temps de crisi, moltes persones decideixen emigrar i anar-se’n a un altre país a la recerca de treball. Imaginem que aquestes persones que ixen del nostre país a la recerca d’un futur millor, foren tancades en un Centre d’Internament per aquest fet. Sens dubte, les mares i pares de totes les persones joves que hagueren emigrat denunciarien el fet que els seus fills estigueren tancats durant 60 dies en un sistema semblant a les presons penitenciàries en un altre país. Seria un motiu clar de denúncia a nivell internacional, per vulneració de drets fonamentals. Resulta escruixidor que en el centre de la ciutat de València existisca un CIE d’aquest estil i la majoria de la gent no sàpia de què es tracta ni sàpia el que està ocorrent allí dins. Cal afegir que, el motiu pel qual van ser creades, -per a regular a les persones que arriben de manera irregular amb tal de retornar-les al seu país d’origen, com ens diuen-, s’incompleix, ja que de la quantitat total d’interns i internes, s’expulsen efectivament a un percentatge menor del 50% (dades de l’any 2015).

Al seu torn, aquestes expulsions, formen part d’un sistema xenòfob de batudes racistes -que tracten de noliejar els avions o vaixells fixats per a deportar a les persones internes, segons nacionalitat, moltes vegades-, internament en els CIE i deportació en vols de deportació. Actualment, l’empresa Air Europa (companyia de Juan José Hidalgo), és l’encarregada de coordinar i gestionar aquests vols, mitjançant un escandalós contracte establit amb l’Estat, de 12 milions d’euros.

Ens produeix estupor pensar que alguns partits polítics com a Ciutadans, plantegen la idea de reformar, rehabilitar i tractar de millorar les instal·lacions dels CIEs; quan al nostre entendre, es tracten de presons encobertes. No existeix cap resposta que no siga el tancament definitiu d’aquests centres i seguirem pressionant fins a aconseguir-ho.

Per últim, han volgut denunciar ‘les deportacions en vols de vergonya així com les deportacions express autoritzades pel Ministeri de l’Interior; en el qual les persones migrants són deportades sense atendre a les condicions de la irregularitat administrativa i sense informar-los dels seus drets processals. Deportacions que es realitzen, en moltes ocasions sense tenir en compte la procedència o l’origen de les persones deportades, les quals poden acabar en països que desconeixen al complet. Com hem comentat anteriorment, aquests vols formen part de tota una trama de racisme institucional que ha d’acabar.

Les últimes notícies que ens arriben a través dels mitjans, comunicant-nos vagues de fam, intents de fugida, tancaments temporals per causa d’insalubritat, són mostres de les condicions que pateixen en tals centres. Són tan sols la punta de l’iceberg que, a vegades, amaga fins i tot morts com en el cas de Samba Martine (CIE de Aluche, Madrid, 2011) o Idirissa Diallo (CIE de Zona Franca, Barcelona, 2012 ).

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari