La Generalitat elabora el Mapa de Banda Ampla de la Comunitat Valenciana que ha identificat 640 noves zones sense cobertura per a poder intervenir amb ajudes

La iniciativa aflora 410 polígons o parcs empresarials sense connexió d’almenys 30 Megabits/s i amplia en 230 les entitats singulars de població situades en 71 municipis ja identificades

La Generalitat elabora el Mapa de Banda Ampla de la Comunitat Valenciana que ha identificat 640 noves zones sense cobertura per a poder intervenir amb ajudes

La Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, a través de la direcció general de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, ha elaborat en col·laboració amb els ajuntaments el Mapa de la Banda Ampla de la Comunitat Valenciana. La iniciativa ha permés identificar 640 noves zones sense cobertura que no constaven en la informació oficial. Són les denominades “zones blanques NGA”. Es tracta de 410 polígons o parcs empresarials situats en 185 poblacions i de 230 noves entitats singulars de població inferiors al municipi (pedanies, disseminats, urbanitzacions) situades en 71 ajuntaments.

Aquesta informació de diagnòstic no solament és bàsica per a qualsevol planificació d’actuacions, sinó que és a més un dels requisits previs que estableix la regulació europea en matèria d’ajudes d’estat per a autoritzar qualsevol ajuda pública a la banda ampla. Europa estableix així mateix l’obligatorietat que aquesta informació s’expose en consulta pública oberta perquè els operadors o altres agents puguen presentar al·legacions si així ho consideren. A Espanya, el Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital duu a terme aquesta consulta a escala estatal, i anualment pública la llista oficial de zones blanques NGA, una vegada estudiades les al·legacions.

No obstant això any rere any la llista oficial de zones blanques NGA de la Comunitat Valenciana no reflectia adequadament la situació real, ja que moltes entitats singulars de població i polígons empresarials sense cobertura de xarxes de banda ampla d’alta velocitat no apareixien recollides. A l’efecte de la normativa europea que dóna accés a les ajudes, es considera banda ampla d’alta velocitat una transmissió de dades d’almenys 30 megabits per segon.

En aquest sentit, el director general de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, Pedro Pernías, ha destacat que “conscient que aquesta falta de dades suposa un problema a l’hora d’abordar qualsevol actuació per a corregir aquests desequilibris territorials, des de la Direcció general es va valorar que era necessari impulsar l’elaboració d’un mapa autonòmic en el qual es reflectira la situació real en els municipis de la Comunitat Valenciana”.

“A més -ha afegit Pernías- una de les prioritats de l’Agenda Digital de la Comunitat Valenciana 2020 és que la banda ampla d’alta velocitat arribe a tot el territori, com a motor del canvi del model productiu cap a un model basat en la innovació i el coneixement, i com a eina de vertebració territorial que contribuïsca a evitar la despoblació de l’entorn rural”.

Consulta a tots els alcaldes per a elaborar el mapa

A la vista la situació, la Generalitat va engegar, per primera vegada, una iniciativa a escala autonòmica per a arreplegar dades sobre les àrees residencials o d’activitat econòmica sense cobertura de banda ampla d’alta velocitat a la Comunitat. Per a açò s’ha iniciat una col·laboració intensa amb els ajuntaments, ja que són les administracions més pròximes a les necessitats dels ciutadans i les empreses, i també les que disposen d’informació més propera sobre la disponibilitat d’infraestructures en el territori.

Així, el setembre de 2017 ser va remetre un escrit a tots els ajuntaments que, segons els resultats de l’última consulta pública estatal, tenien cobertura de banda ampla, és a dir, als municipis que no estaven oficialment considerades com a zones blanques NGA (denominades amb les seues inicials en anglés NGA, Next Generation Access networks). L’objectiu va ser sol·licitar-los informació de primera mà sobre les entitats singulars de població o les àrees d’activitat econòmica incloses en el seu terme municipal en els quals tingueren constància que no hi havia cobertura de serveis de banda ampla de nova generació, fonamentalment on no hi havia cobertura de fibra òptica.

Després d’un procés de recollida, processament i validació de la informació enviada pels ajuntaments, el resultat ha sigut que s’ha aconseguit aflorar un total de 640 noves zones blanques NGA a la Comunitat Valenciana. D’aquestes noves zones, 230 són entitats singulars de població situades en 71 municipis i 410 són polígons o parcs empresarials.

Cada nova zona blanca NGA s’ha identificat i documentat a través de mapes i una altra sèrie de dades perquè puga ser identificada inequívocament i puga complir així amb la normativa europea. Tota aquesta informació ha sigut així mateix remesa al ministeri, que la publicarà per a consulta pública previsiblement al llarg de gener. Es preveu que el març de 2018 es publique la nova llista oficial de zones blanques NGA a la Comunitat Valenciana, una vegada hagen sigut estudiades les al·legacions que es presenten, zones que seran per tant susceptibles de rebre ajudes de la Generalitat o de qualsevol altra Administració en 2018.

Després d’aquesta experiència, la intenció de la Generalitat és constituir un fòrum permanent de col·laboració amb els Ajuntaments per a aconseguir que la banda ampla d’alta velocitat arribe a tot el territori de la Comunitat. Segons Pedro Pernías, “l’intercanvi d’informació i la col·laboració entre administracions i amb la societat civil, és clau per a aconseguir aquest objectiu”.

Situació real de la banda ampla a la Comunitat Valenciana

Incloent la nova informació arreplegada, a la Comunitat Valenciana hi ha en l’actualitat un total de 866 entitats singulars de població situades en 337 municipis, sense cobertura de serveis de banda ampla de 30 Mbps o superior, que representen un total de 417.209 habitants censats que no té accés a aquest tipus de serveis.

El 87% d’aquestes entitats de població (754 entitats, 131.792 habitants) tenen menys de 1.000 habitants i l’11,9% (103 entitats, 204.587 habitants) està entre 1.000 i 5.000 habitants. Per als municipis més xicotets es tracta en molts casos del mateix nucli principal de població i per a la resta inclou pedanies, barris o disseminats i també urbanitzacions on la falta de cobertura de serveis de banda ampla té un indubtable impacte en el seu atractiu turístic.

Tanmateix també s’han identificat entitats de població de major grandària sense serveis avançats de telecomunicacions. Així, hi ha identificades 7 entitats de població d’entre 5.000 i 10.000 habitants sense cobertura i 2 de més de 10.000 habitants (els nuclis principals de població de Crevillent i Pego).

Quant a la situació de la banda ampla en les àrees d’activitat econòmica, la recollida d’informació dels Ajuntaments ha permés aflorar les greus manques d’aquest tipus d’infraestructures de telecomunicacions que tenen aquestes àrees de concentració empresarial. En total s’han identificat 410 àrees d’activitat econòmica sense cobertura de serveis de banda ampla, és a dir, àrees en les quals les empreses situades no poden contractar connectivitat d’alta velocitat a cap operador. Aquestes àrees estan distribuïdes en 185 municipis, dels quals 101 són de la província de València, 43 d’Alacant i 41 de Castelló.

Aquesta greu situació, amb un impacte evident en la insuficient incorporació de les tecnologies de la informació en l’activitat de les empreses de la Comunitat i, per tant, en la seua competitivitat, donarà lloc al fet que una de les primeres actuacions del Consell siga potenciar el desplegament de xarxes de banda ampla en aquestes àrees.

Programa per a cofinançar la banda ampla en 2018

Des de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, a través de la Direcció general de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, s’estan engegant un conjunt d’iniciatives, pròpies i en col·laboració amb altres conselleries, per a afavorir el desplegament de xarxes de banda ampla de nova generació en tot el territori de la Comunitat. Aquestes xarxes permeten oferir serveis d’alta o molt alta velocitat a l’usuari final, és a dir, serveis que permeten una velocitat de connexió en sentit xarxa-usuari de 30, 100 o més megabits per segon.

Les actuacions abordaran el problema des de diferents àrees competencials, amb la finalitat d’eliminar els diferents tipus de barreres que dificulten el desplegament d’aquestes infraestructures de telecomunicacions. Les actuacions inclouen, entre altres, ajudes als ajuntaments per a la construcció de canalitzacions per al desplegament de fibra, simplificar la tramitació de permisos per a la construcció d’estacions base o de cablejats de fibra i, una de les actuacions de major impacte, un programa d’ajudes a operadors per a cofinançar el desplegament de xarxes banda ampla que preveu llançar la mateixa Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic al llarg de 2018.

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

divuit − 11 =