La ciutat de València sempre ha estat lligada a l'aigua, a causa del riu Túria que, antigament, travessava la ciutat. No obstant això, no va ser fins a l'any 1850, aproximadament, quan es van projectar fonts públiques, que es van situar en diferents punts de la ciutat. Un esdeveniment que va permetre controlar la higiene i acabar amb algunes epidèmies.
València acull en els seus carrers un gran nombre de fonts històriques, que ja formen part del nostre paisatge. A València Extra, fem un recorregut per algunes d'elles.
Comencem amb la Font dels Somomurjos, situada en la Plaça Vicente Iborra del barri del Carme, i que, recentment, l'associació Acció pel Patrimoni Valencià ha reclamat la rehabilitació d'aquesta font. A principis dels anys 60, l'Ajuntament de València va encarregar al taller francés Barzebat&Cia la seua construcció. En aquesta font, que ha tingut diferents ubicacions en la ciutat, apareixen representats dues somomurjos, unes aus típiques de l'Albufera, que són símbol dels encants de la nostra terra.
Situada junt el Pont d'Aragó, ens trobem amb la Font dels Quatre Elements, que des de 1852 va estar situada en la Plaça del Mercat de València. Aquesta font, que va ser obra de 'Les Fonderies du Val D'Osne' de París, es va modernitzar en 1875, moment en el qual es va afegir quatre sortidors en forma de xiquets, que representen els quatre elements principals per a la vida, d'acord amb la mitologia. Aquests són l'aigua, la terra, el foc i l'aire. Per això, cada xiquet porta en les seues mans un objecte representatiu.
En els Jardins de la Glorieta es troba la Font del Tritó des de 1833, encara que es va retirar en 1844 fins que en 1860 es va tornar a col·locar en el mateix lloc. Aquesta font, que està inspirada en una obra de Bernini, té com a personatge central al déu Tritó, envoltat d'altres éssers de la mitologia grega. Aquesta estàtua pertanyia al conegut 'Hort de Pontons' del canonge de la Catedral, Antonio Pontons, situat en el barri de Patraix.
Una altra de les mítiques fonts és la Font del Negrito, que va ser la primera font pública d'aigua potable que va haver-hi en la ciutat de València. Inaugurada el 19 de novembre de 1850, la imatge d'un xiquet sostenint una petxina per la qual ix l'aigua, així com el color fosc de l'escultura, va originar que, popularment, es coneguera amb el nom de 'el negrito'. Tant és així, que la plaça que abans portava el nom de Calatrava, va canviar el seu nom per la Plaça del Negrito.
Finalment, no podem deixar de nomenar la Font al Tribunal de les Aigües, situada en la Plaça de la Verge, que va ser inaugurada en 1976. Aquesta font, obra de l'escultor Manuel Silvestre Montesinos, representa al mil·lenari Tribunal de les Aigües. Per això, el riu Túria està representat per un home que sosté una gran banya, símbol de l'abundància. Al seu al voltant, apareixen vuit adolescents amb pentinat i pinta de pagesa valenciana, que sostenen un cànter del qual raja aigua, com a representació de les vuit séquies del Túria.