La programació de la segona edició del Festival de Filosofia AVIVAMENT, que tindrà lloc del 6 al 9 de juny. Un festival que, precisament, «vol retornar la filosofia als carrers», com ha postil·lat Marc Borràs, cap de Producció i Difusió del MuVIM, «traient-la de les aules universitàries en les quals s'ha refugiat o l'han reclòs els poders públics». Perquè, encara que «ha patit l'assetjament dels poders públics, que aposten per sabers més instrumentals, la filosofia segueix gaudint de bona salut», ha conclòs Juan Arnau.
El festival va nàixer l'any passat com una aposta «arriscada» —segons ha reconegut Everilda Ferriols, presidenta de l'Associació València Pensa que co-organitza el Festival— que no obstant això es va veure confirmada per l'èxit de públic: prop de 800 persones van assistir a les diferents conferències i quasi 3.000 van participar en el total d'activitats del Festival. «Açò va confirmar que la nostra intuïció havia sigut encertada —ha afegit— i per açò enguany hem apostat per una programació encara més ambiciosa que amplia la seua ràdio d'acció: a més del MuVIM, també hi ha activitats programades en l'Espai Joan Fuster de Sueca, el teatre Rialto, la Llibreria Ramon Llull o el Café Revolter». A més, totes les activitats del festival són gratuïtes.
I és que aquesta segona edició compta amb destacades figures del pensament filosòfic més actual, moltes d'elles dones. La filòsofa catalana Marina Garcés oferirà, el dijous 7 de juny a les 19h en el MuVIM, la ponència inaugural del Festival. Per la seua banda Remedios Zafra, guanyadora de l'última edició del Premie Anagrama d'assaig, parlarà el dissabte 9 de juny —també en el MuVIM, a les 18h— del pervers binomi entre treball creatiu i precarietat laboral que tan present està en l'actual mercat de treball. El protagonisme femení ser rubricarà amb una conferència de la professora Ana de Miguel qui, el divendres 9 de juny a les 18h en el MuVIM, explicarà per què «sense feminisme no hi ha revolució» possible avui dia.
Filosofia i modernitat
«És evident que un centre com el MuVIM, que es reivindica com un museu d'idees i espai de debat, havia de sumar-se a aquesta iniciativa» ha assegurat Marc Borràs, per a qui la filosofia ha jugat un paper vertebral en el naixement del món modern: «el primer gest veritablement modern és el cartesià», ha apuntat. «Descartes no estava disposat a creure's gens del que li digueren els altres si ell mateix no comprovava, usant el seu propi raciocini, que era cert».Açò va dotar a l'individu modern d'una autonomia i autoritat sense precedents. Però avui dia aqueix mateix individu està desorientat, en un món en canvi constant i accelerat del qual li arriba una allau d'informació difícil de digerir. «I per açò la filosofia segueix sent tan important avui dia —ha apuntat en aquest sentit Everilda Ferriols. Perquè ofereix eines analítiques que ens permeten entendre millor el món que ens envolta i aprendre, per exemple, a saber llegir els periòdics i interpretar les notícies. A decodificar millor els tants missatges que ens arriben cada dia».
Pensar per compte propi
«Les activitats del MuVIM pretenen empoderar als seus visitants, oferir-los instruments per a comprendre millor el món modern, i per açò el festival AVIVAMENT encaixa tan bé en la política que seguim des del museu a l'hora de confeccionar la nostra programació», ha insistit Borràs. Perquè «si no penses tu, uns altres ho faran per tu».I és que la filosofia, durant l'últim segle, «ha volgut convertir-se en una ciència», ha afirmat Juan Arnau, «però va nàixer pegada a la vida diària, compromesa amb la realitat més immediata i directa. Es tracta de recuperar aqueix esperit eminentment pràctic amb el qual va nàixer a Índia i Grècia». Part de l'ostracisme al qual està actualment condemnada la reflexió filosòfica «és culpa dels mateixos filòsofs», segons Arnau, «que han preferit refugiar-se en les seues torres d'ivori acadèmica abans que baixar a la plaça pública a debatre els problemes que més preocupen a la ciutadania».
Ara, amb aquest festival, els seus promotors volen que la filosofia isca al carrer a la recerca d'un nou públic —valencianopensant— disposat a pensar per compte propi. Al fet que ningú pense per ell.