Fani Grande: "Canal 9 és una de les empreses més tòxiques a nivell humà en les quals he treballat"

”L’activisme a través dels blogs és necessari i obligatori”

Fani Grande: "Canal 9 és una de les empreses més tòxiques a nivell humà en les quals he treballat"

Sempre interessada en l’actualitat cultural, actualment Fani Grande —en algun moment vinculada a la programació infantil de Canal 9— està involucrada en l’ensenyament de la comunicació eficaç, tant en l’àmbit públic com a privat, a més d’enfocada a publicar reflexions en un blog que té milers de seguidors i funciona com a extensió dels seus interessos: El Fémur de Eva.

Grande sempre ha estat lligada als llibres i al foment de la lectura. Va participar en Adéu RTVV, editat per la Universitat de València, treballa actualment en un text sobre la transfòbia i ha acabat una obra de teatre anomenat Empar, Fallera Major Infantil. A València Extra parla sobre les seues creacions, la identitat de gènere, Canal 9 i les xarxes socials com a camí per a l’activisme a l’hora d’expressar-se i canviar el món.

fani-grande-entrevista-2El famós bus transfòbic està copant l’agenda de l’opinió pública i ja t’has pronunciat el divendres passat en entrevistar a Carlos Nacher i esmentant la marxa de repudi a València. Són els llibres un mitjà per a eliminar estereotips i educar sobre la identitat de gènere?

En el projecte que estic preparant, que es presentarà en la Fira del Llibre de València, és precisament un llibre que arreplega la mirada dels joves trans en este moment. La coincidència entre tots els testimonis que he tingut la sort de trobar i també parlant amb els professors de la Universitat, amb Lambda, amb la Fundació Daniela, he arribat a la conclusió que és veritat que els llibres i els blogs poden ajudar, però el que més ajuda és que en cada centre escolar hi haguera una assignatura que es cridara diversitat. Això és el que més ajudaria.

La idea és que tots donem una mirada a un col·lectiu que potser és l’únic que queda en el reconeixement dels seus drets. Estem assistint a un moment similar al d’uns 30 anys quan es va despatologitzar la condició d’homosexual i va eixir de la llista de malalties de trastorns mentals dels manuals de l’OMS.

Per molt que nosaltres escriguem… si des de Primària no hi ha un compromís educatiu perquè els xiquets comencen a estudiar què és la diversitat i en què consisteix, és molt complicat.

Hi ha moltes persones creients en els col·lectius de tot tipus. Jo sóc profundament més atea i m’agradaria viure en una societat més laica, perquè hi ha molta gent creient. Estan rebutjant a gran part del seu propi col·lectiu. Hi ha una tradició molt forta, molt conservadora, i hem vist que este autobús és fruit d’una tradició ultracatòlica. En el cas de l’autobús són tan radicals, tant a la dreta de la dreta de la dreta, que fins a la Conferència Episcopal s’ha desmarcat.

Fani Grande entrevista El Fémur de Eva

Ricardo Macián

En el mateix sentit, és possible l’activisme a través dels blogs?

És necessari i és obligatori. El compromís de les persones que estem en xarxes és l’obligació moral que estes coses estiguen presents en els nostres timelines, en els nostres blogs i comentaris. El col·lectiu de les persones trans té un nivell de suïcidis molt important i alarmant, i sobretot a Llatinoamèrica és on més casos d’assassinats hi ha. Els assassinen diàriament.

Si cada dia es parlara en positiu d’ells i d’elles la gent deixaria de veure-les com a bestioles rares. No tots som els personatges, com diu Carlos Nacher, d’Estela Reynolds en La Que Se Avecina o personatges com la Veneno El moment trans d’ara no és el de fa trenta anys. En eixe temps el primer que li succeïa a una persona trans era l’impediment de tenir una educació, per exemple. En este moment les persones trans són llicenciats, arquitectes, mèdiques, són dones i homes amb vides professionals totalment normals. Gràcies a tot l’esforç educatiu que s’està fent són persones que no s’exclouen del sistema educatiu.

El gran canvi que he vist ara és que estos pares que no s’avergonyeixen dels seus fills.

Empar Fallera Major Infantil Fani GrandeInternet s’ha convertit en un espai on es pot parlar sense embuts de quasi qualsevol cosa, si és que Facebook no et censura. Consideres que els blogs o Internet poden ser una font d’informació?

Mai la veritat ha estat en una sola font d’informació. És veritat que tots els grups mediàtics tenen els seus propis interessos, això és una obvietat. Els blogs no estan subjectes a grups mediàtics, però tampoc et pots solament informar de blogs, llegint tweets, en Facebook.

Hui per a fer-te una idea dels fets has de contrastar moltíssim la informació. Les xarxes, sobretot Twitter, provoquen realitats reactives a informacions molt parcials. De sobte et trobes un trending topic que està basat en una informació que no és del tot exacta. La part bona de les xarxes és que pots participar, la part no tan bona és que hi ha molta mentida compartida i molta informació oferida d’una manera poc professional.

Jo treballe molt el tema de la informació i vaig als centres a explicar l’ús ètic de les xarxes socials amb els xiquets. Sempre se sorprenen de com estan les xarxes d’una manera poca productiva; solament per a pujar les seues fotos, per a engrandir els seus egos. No s’adonen que gràcies a les xarxes es poden fer una marca professional competitiva. Jo m’he refet professionalment gràcies a les xarxes on tenia l’etiqueta “aturada de llarga durada”.

I com funciona El Fémur de Eva?

Jo convide al fet que contrasten, perquè no escric per a tenir raó. La idea és que es provoque un debat, per això el meu blog està obert a comentaris. Tothom pot deixar-los, l’única cosa que demane és que siguen educats. Propose temes que et facen pensar i establisc sempre un diàleg. Conteste a tothom.

Jo tinc un profund agraïment a les xarxes socials. Gràcies als lectors vaig publicar el blog —que ha sigut trending topic nacional unes deu o dotze vegades— en forma de llibre. Escriure per a mi és sagrat i la intel·ligència del lector és el segon sagrat.

Hui se celebra el Dia Internacional de la Dona, una data que alguns celebren i uns altres no… Tens alguna opinió sobre este tema? Ho prens en compte o ho consideres alguna cosa institucional?

Tinc sentiments ambivalents, perquè em fa molta ràbia l’oportunisme d’eixe dia, perquè eixe dia tothom té molta atenció a les dones, tots els polítics tenen unes paraules molt considerades per a les dones. El president del Govern farà un acte per a les dones, amb totes les ministres. Però és el mateix que ha passat amb el Dia de les Malalties Rares; tothom s’ha fet una foto amb algú que té una malaltia rara. Però els afectats tenen eixa malaltia cada dia.

El Dia de la Dona és una sobredosi de bones intencions que després no es tradueixen és més dones en càrrecs directius, més catedràtiques, més rectores, menys imatges sexistes en les televisions. No es traduirà en un pacte contra la violència de gènere.

És un dia emblemàtic, per a reivindicar-nos com a persones, com a dones treballadores, però té una part d’hipocresia i oportunisme que no compartisc. El Dia de la Dona Treballadora és cada dia. Si eixe dia tinguera unes conseqüències en positiu, doncs bé… però és que no les té. Les estadístiques segueixen mostrant com cobrem menys diners, com tenim poc accés a llocs directius.

La teua experiència en treballar en Canal 9?

Vaig aprovar l’any 89 una plaça d’hostessa, recepcionista i intèrpret, perquè parle anglés, valencià i castellà, tenia un bon currículum com a relacions públiques perquè treballava en una multinacional de llibres. El que féiem era treballar amb persones que no parlaven anglés o valencià, traduint simultàniament en cabina.

Jo he eixit amb la mateixa plaça que vaig entrar… però és una llarga història. Una de les coses que féiem era ensenyar la televisió als xiquets i les xiquetes que venien, i una vegada un directiu va veure com interactuava amb els xiquets i la meua sorpresa va ser que em van cridar per a presentar el primer programa infantil, A la Babalà. Per a la meua sorpresa em van triar i vaig estar uns anys de presentadora.

Com ha sigut la meua experiència? La resposta més curta: és una de les empreses més tòxiques a nivell humà en les quals  he treballat, on han maltractat als treballadors fins a l’infinit. A mi no em van acomiadar, però si m’hagueren pogut acomiadar, ho haurien fet.

Ara la proposta que hi ha és obrir Canal 9 amb 500 persones, que és exactament la quantitat de persones que quan vaig entrar jo. Fèiem programes que guanyaven premis com Dossiers, Fulles Grogues, programes emblemàtics culturals. En el 2013, quan en el primer ERE, la plantilla rondava les 1600 persones… Hi havia estratigrafies arqueològiques dels treballadors dels diferents governs. El que estàvem ací des del principi ens déiem: “Això no pot ser”. Sobre este tema, vaig participar en el llibre Adéu RTVV, on s’explica tot el que ha passat.

Ara tornarà RTVV. Creus que és necessari almenys un programa cultural en la nova TV valenciana? Quina programació t’agradaria veure?

Espere que hi haja més d’un programa cultural. Vaig escoltar la compareixença d’Empar Marco, la directora general, i crec que el seu compromís amb la cultura tindrà com a conseqüència que hi haja més d’un programa cultural. El que vaig escoltar és que té un compromís amb la cultura i sobretot amb no fer telefem ni programes que atempten contra la dignitat de les dones i en general contra la intel·ligència dels teleespectadors.

Sé que hi haurà programes culturals perquè així ha guanyat el seu projecte entre els altres. No ha guanyat perquè és dona… És una gran professional, que ha presentat una bona proposta, que ha tingut major suport i que és dona, genial! Estic molt contenta que hi haja una directora general.

tags

futbol plataforma per la llengua
Compartir

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

cinc × 3 =