Al carrer Enginyer Manuel Soto, i enfront del Port de València, es troba amb les portes i finestres tancades, l'edifici que, durant anys, va ser testimoni de l'enrenou i l'anar i venir de viatgers dia rere dia. Ens referim a l'estació de tren Grau de València.
Aquesta estació, que es va construir en 1852, va ser la tercera a posar-se en funcionament en el territori nacional, després de Barcelona, Mataró i Madrid-Aranjuez. Però a més, és l'estació més antiga de tota Espanya que, encara, es manté en peus.
Els enginyers James Beatty i Domingo Cardenal van realitzar el disseny de l'Estació Grau de València. Un disseny estètic sobri i funcional, però que, hui dia, és de gran valor i bellesa. En aquell moment, aquesta estació va formar part del projecte que uniria el Grau valencià amb Xàtiva, que al seu torn formava part de la línia Almansa-València-Tarragona. Un gran esdeveniment que va congregar a un gran nombre de valencians, que no es van voler perdre la gran inauguració.
Aquesta estació va estar en servei fins als anys 90. Va ser en 2003, quan es va incloure en el Pla Nacional de Patrimoni Industrial del Ministeri de Cultura. Així i tot, des de fa anys, manca d'ús i passa desapercebuda en una zona de gran activitat.
Després de les denúncies pel deplorable estat en el qual es trobava l'Estació de Tren Grau de València, Adif va dur a terme la restauració de la façana, així com l'adequació de cornises, baixants i elements ornamentals. No obstant això, el seu interior és molt diferent, i fins que es decidisca què fer amb aquest emblemàtic edifici de València, l'estació Grau seguirà esperant al fet que la vida torne a formar part d'ell.