Era ràpid per a somiar o no, depén com es mire. Segona jornada de Lliga davant el totpoderós Reial Madrid. Una bona pretemporada, un inici de Lliga amb victòria (encara que patida), molta il·lusió... però la veritat és que, finalment, la qualitat i el físic es van imposar. L'any passat el València Basket va aconseguir en la primera jornada i en la seua pista dominar a 'l'ogre' per 82-88 però enguany no ha pogut ser i els de Pedro Martínez claudicaren per 19 punts (75-94) a pesar que la Fonteta es va bolcar i l'equip va lluitar.
El primer quintet de la temporada a casa va estar format per Guillem Vives, Rafa Martínez, Fernando San Emeterio, Luke Sikma i John Bryant. Ells van ser els encarregats de frenar a un Reial Madrid que va eixir endollat des del principi de la mà del base menorquí Sergio Llull qui va marcar el ritme de la trobada del principi al final. En els primers compassos el parcial ja era de 0-7 a favor dels visitants i van ser Sikma i Vives els encarregats de retornar al València Basket al terreny de joc.
En els dos primers quarts, els de Pedro Martínez van ser capaços d'aguantar les envestides blanques i, a força de caràcter i la qualitat de Vives, Van Rossom i Sikma, van aconseguir mantenir a ratlla la distància en el marcador (32-35, m. 19). Els errors en defensa i la falta d'encert en atac van ser part de la tònica en el conjunt taronja però quan els locals tornaven de la seua dispersió eren capaços de fregar l'anotació blanca. Eixe va ser un dels motius de l'eixida a pista de Chapu Nocioni, qui en escassos tres minuts va anotar set punts que van permetre al Madrid anar-se'n als vestuaris amb avantatge (36-42, m.20).
Si la primera part deixava espai per a somiar, el tercer quart ho va tallar d'arrel. El València Basket va saltar de nou a la pista creient en la remuntada i les seues possibilitats però l'encert en els tirs de Randolph i Ayón va caldre sumar els triples de Rudy i Llull els qui amb un parcial de 4-16 van deixar el partit a punt per a sentència doncs el Reial Madrid ja se n'anava de 22 punts en el marcador (54-76) mancant deu minuts. En l'últim quart, i malgrat la distància en el marcador, el València Basket va traure la casta a relluir i l'entrada en pista de Sato va fer que els taronges aconseguiren rebaixar la distància a 13 punts mancant 6 minuts (63-76). Pablo Laso va parar la trobada i, després de la represa, la mà de Llull va fer el que va voler amb el València Basket qui només va poder mantenir el tipus en els últims compassos del partit. Els de Pedro Martínez no van deixar de lluitar però el bloc madridista (més treballat que el taronja doncs fa tres temporades que estan junts) va saber dominar el joc,, no va deixar que els locals trobaren el seu ritme ni se sentiren còmodes en la pista, i finalment van deixar el marcador en el 75-94 final.