Xavier Rius, regidor del municipi de Picanya, considera que en adjudicar-li l'àrea de Cultura en Diputació està complint quasi un somni perquè és l'àrea que des de sempre li ha enamorat. Per a Rius la política forma part de la vida diària i el seu activisme va començar amb uns 14 anys doncs les circumstàncies socials i polítiques del moment li van portar a treballar per a intentar aconseguir una societat millor. Considera que per a estar en un càrrec primer cal formar-se a consciència i que fent-ho i treballant com toca no s'hauria d'estar molt més de 12 anys en un càrrec doncs la política desgasta molt.
Quin és el balanç que fa de la gestió realitzada fins ara?
És un balanç agredolç. Té llums i ombres. Fa poc, al costat de la resta de l'equip, vam fer una valoració del que s'havia fet i ens va sorprendre perquè hem fet moltes coses però també tenim la sensació que no arribem a fer tot el que volem, d'ací eixa sensació d'insatisfacció.
Què us vau trobar quan vau arribar a Diputació?
Trobem un sistema de gestió feudal perquè una part molt important del pressupost depenia d'una voluntat política clarament arbitrària i moltes ajudes als ajuntaments es concedien arbitràriament. Encara que és cert que podia haver-hi projectes interessants i que estava ben subvencionar-los però uns altres no ho véiem. Ara tots, a excepció de certs convenis singulars de Patronats, Consorcis..., va tot per pública concurrència.
Quins canvis s'han fet en l'àrea de Cultura de la Diputació des que està en el càrrec?
En el conjunt de la Diputació s'ha imposat una cultura d'adequar-se a la legalitat vigent que diu que els recursos de la Diputació han d'anar dirigits als ajuntaments. Pel que s'ha dissenyat una sèrie de polítiques per a interferir menys en la vida social privada, que l'ha de fer el govern de la Generalitat, en la política immediata que la fan els ajuntaments i la Diputació ha de facilitar els recursos econòmics i materials als ajuntaments pel que s'està redirigint totes les polítiques a açò.
Quant a l'àrea de Cultura, és cert que no hem concentrat en una única convocatòria tots els diners de cultura per als ajuntaments i fem algunes activitats pròpies com per exemple els Premis de Literatura que és de pública concurrència. I ho hem fet així perquè entenem que, en este cas, si no està dirigit, no arribaràn els diners a estes coses. Per exemple, una societat per a tenir garantit el futur ha de ser una societat culta i açò vol dir que és el principal valor de la societat, doncs en l'Espanya és on es donen els índexs de lectura més baixos d'Europa i dins de l'Estat Espanyol, el segon pel final està la Comunitat. Pel que entenem que cal fomentar la lectura pel que tenim actuacions dirigides a açò.
De quina forma es fomenta la cultura dels pobles de la Província de València?
Els ajuntaments vénen amb molts projectes però la veritat és que la Diputació ja els concedeix un pressupost per a fomentar-ho. S'ha augmentat el pressupost de SARC quasi un milió d'euros pel que les arts escèniques estan molt contentes amb açò, ja que es pot dur a terme més projectes. Des de Cultura estem garantint que els diners arriben als ajuntaments per a programar cultura. Tots, els consistoris de més de 20.000 habitants, reben cada any 12.000 euros per a programar cultura i després es poden presentar a les convocatòries específiques de premis literaris, mancomunats de diversos municipis per a fer alguna cosa en comú...
Què queda per fer en la legislatura?
Quant a normalització lingüística hem doblegat el pressupost i açò s'està notant en les diferents actuacions com CDS de música de nadales en valencià, polseres dels poemes Magranell en les trobades d'Escoles en Valencià, campanya per als futurs pares en la qual les matrones lliuren una caixa amb CDS cançons de bressol en valencià, un llibre de noms en valencià, una xapa que posa parla'm en valencià...
Per què Xavier Rius acaba portant la responsabilitat de l'àrea de política en la Diputació?
Perquè sempre he sigut un enamorat de la cultura i la història valenciana. Mai ho havia somiat però quan arribem al Govern es va fer un repartiment equitatiu de les àrees de Diputació i quan sabíem quines ens tocavem a Compromís valorem els perfils i a mi em va tocar i vaig tenir eixa gran sort.
No li costa portar l'àrea de Cultura llavors?
No. Quan estàs desitjant molt una cosa i succeeix és una sort. No sóc un especialista en res però em puc moure en tots els àmbits de cultura perquè ja ho he fet. A més, en Diputació l'àrea de cultura també té el vessant de la normalització lingüística i la institució Alfons el Magnànim, que des que era molt jove era l'única institució que editava certs llibres que m'interessaven i el lloc podria adquirir-los per a mi és com un somni. A més, un dels meus objectius és restituir les funcions d'esta institució doncs va perdre moltes d'elles en l'etapa del Partit Popular. Estar ací em dóna l'oportunitat de conéixer gent interessant i important com Axel Honneth.
Com és un dia a dia en la Diputació?
En el gabinet de Cultura ara ja ningú tutela. Els especialistes, els professionals que ja hi havien en l'àrea, són els que s'encarreguen de portar cadascuna de les parts en les quals es treballa des d'esta àrea de Diputació. Ara els polítics gestionem les qüestions transversals, però són els directors els que porten el dia a dia. Tenim càrrecs de lliure designació però jo no canvie a quasi ningú quan va entrar. Són professionals i mentre complisquen amb els objectius que se'ls demanen i que ells mateixos proposen estaran en el càrrec. Els deixem treballar i passat un temps és quan es demanen les responsabilitats per a comprovar que cadascun està complint la funció que li toca.
Com va començar en la política?
Des dels 14 anys sempre he estat ficat en política però mai en un càrrec institucional, sempre en l'àmbit orgànic o treballant en el meu poble. Sóc funcionari, ara mateix en excedència, i des de la legislatura passada em vaig presentar per primera vegada de regidor i en esta legislatura em tornava a presentar i he acabat en Diputació.
Quin és la inquietud que li porta a entrar en política?
A la fi dels anys 70 jo era jove i en eixe moment s'estava gestant el nou model social i polític. Amb una mica d'inquietuds i en eixa època et posiciones. La gent jove té un gran interrogant i en eixe moment en la societat hi havien molts motius perquè eixe interrogant fóra molt gran i tingueres inquietuds que et feren posicionar-te prenent partit de forma combativa i de militància. El món laboral, els estudis, les oposicions van fer que deixara de costat una mica la política però una vegada vaig arribar on volia, tenia una situació estable, vaig pensar que ja era hora de tornar a la política. Si puc aguantaré esta legislatura i una més i em retiraré perquè pense que estar en un càrrec no pot ser vitalici.
Com entén la política?
Com el que és. És cert que hi ha gent que l'ha prostituït doncs ho feia a canvi de diners, però la política consisteix en l'art de cercar solucions als problemes quotidians de la societat. En l'antiga Grècia tothom era polític. Tots som polítics i el qui diu que no ho és em fa por.
Com es compagina els càrrecs de regidor a Picanya i diputat?
Reivindiquem que la gent ha de respondre i treballar d'on rep el salari. Si el teu sou ix de Diputació has de dedicar-li el teu temps a açò, no pots estar també de regidor amb càrrec en el teu ajuntament i complir amb tot. El que cal cercar és que els diputats vinguen de pobles on hi ha molts regidors o que no tinguen responsabilitat de gestió perquè els seus companys li cobreixen i si cobren de Diputació es dediquen a açò.
Com és la vida diària de Xavier Rius quan no es dedica a la política?
Ara ja no sé el que és açò. Et posaré un exemple per a explicar-me... sóc del Llevant i en 15-16 anys tan solament m'havia perdut dos o tres partits, possiblement perquè no estava a València. En la temporada passada tan sols vaig ser a dos o tres i esta temporada igual. Imagina't el ritme que portem. La legislatura passada vaig estar tres anys treballant amb Mónica Oltra, érem com a carn i ungla, i la gent em pregunta que li passa que està tan prima o si està malalta i està així perquè açò et consumeix. Perds la vida privada, ho perds tot per açò dic que em veig com a molt amb una legislatura més i hauré donat tot el que havia de donar.
Com ha evolucionat políticament Xavi Rius en estos anys?
M'ha anat canviant la visió perquè vas madurant. Vaig començar en formacions sempre amb un objectiu, amb un ideari. El meu referent és Josep Vicent Marques, valencià que exercia de valencià, un ecologista, feminista i d'esquerres. Els seus escrits i plantejaments polítics estan ací i crec que són els que segueix ara mateix Compromís. És un partit d'obediència valenciana. Personalment em sent valencià, em sent molt afí a una persona de Morella però no a un d'Extremadura i podem pertànyer al mateix Estat com podem pertànyer a Europa un suec i jo. Quan eres jove ho vols tot i ja però amb les vivències vas evolucionant.
Alguna cosa que vulga destacar o comentar?
Estic indignat amb els pressupostos generals de l'Estat. Considere que és un insult, han passat totes les línies roges. Crec que la gent s'ha de pensar una mica en tot açò. Els pressupostos es mereixen una manifestació com la del 77 de Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia. Ja estava indignat respecte als diners que se li dóna a les excavacions d'Atapuerca i a les de La Cova de Bolomor a Tavernes de la Valldigna, que vénen a ser igual d'importants no se'ls done res... ara amb l'assignació dels Pressupostos Generals de l'Estat ja és per a enfadar-se. Almenys que ens donen el que ens correspon que són 390 i no els 119 euros per cap que tenim concedit.