caixa popular

Sergi Carbonell: "Amb aquest disc hem estat en llocs molt difícils i molt trencats coneixent una realitat molt crua i obligada"

Carbonell és el pianista de la banda catalana amb la qual creix amb cada treball

Sergi Carbonell: "Amb aquest disc hem estat en llocs molt difícils i molt trencats coneixent una realitat molt crua i obligada"
03/07/2017 -

Alegria, vivesa, diversió, protesta, viatges, passió per cada lletra, “música per canviar el món”. Txarango. En 2010, el grup català puja a les seues caravanes i, al costat de “Vola” i “Nits amb Txarango”, comencen a recórrer festivals de tota Espanya. Una gira on es van donar a conéixer i una gira on van créixer com a banda. En 2012 publiquen “Benvinguts al llarg viatge”, sent, aquest disc, el punt de partida d’una carrera professional que els portarà fins als festivals més coneguts de tota la península i, sobretot, a recórrer països on l’esperit musical és necessari. En 2014 la banda publica “Som Riu”, un disc que defensa la música i la cultura cap a la transformació social.

Amb la lluita per la justícia i els valors per davant, Txarango no deixa de sorprendre disc rere disc. Aquest març va publicar el seu tercer treball “El cor de la terra” amb el qual han viatjat a Palestina, Senegal i els camps de refugiats de Grècia per a recolzar la causa, les vagues i concentracions. ‘Apaguem el món i encendrem els somnis!’ ‘Som un riu que sempre avança, de la guerra en farem dansa’; són alguns dels seus lemes en cançons que reflecteixen el sentiment per la vida.

Aquest és el vostre tercer disc des de ‘Benvinguts al llarg viatge’ quines diferències tècniques, i de so trobem amb el Txarango del seu primer treball a ‘El cor de la terra’?

A nivell tècnic de so hi ha hagut una evolució en aquests tres discos, hem treballat en el mateix estudi i amb la mateixa gent, i sí que és veritat, que hi ha hagut moltes coses que hem anat millorant i que hem anat aprenent, també coses que hem vist que no funcionaven i pel que ho hem intentat corregir. Tot açò ens ha permés que en quatre mesos que hem estat en l’estudi ens haja portat a evolucionar. El primer mes ho dediquem a tocar totes les cançons tots junts, amb micròfons insonoritzats i alhora que anàvem gravant, escoltàvem i treballàvem a partir d’aqueixa maqueta.

Hem intentat que els instruments tingueren una bona captació. A escala de vent, va ser brutal, ja que ho gravem tots alhora, per la qual cosa erem set o vuit vents tocant una cançó. Açò ens ha permés tenir un so més fort que, possiblement, ens ha faltat en els altres discos. Crec que amb ‘El cor de la terra’ hem fet un pas més endavant evolucionant en el so.

En més d’una ocasió definiu el nou àlbum com un “diari de viatge” Què representa per a vosaltres ‘El cor de la terra’?

Nosaltres fa un any i mig vam fer l’últim concert de la gira ‘Som Riu’ i teníem ganes de parar una mica i poder preparar un disc amb calma, tornar a l’estudi, experimentar amb noves cançons. Aquesta era nostra idea de com portar el nou disc, fins que van sorgir una sèrie de viatges, on veuríem el món des d’una altra perspectiva. Palestina va ser la primera destinació i ací va començar tot, a més viatgem a el Senegal, a Àfrica i vam fer tres viatges als camps de refugiats de Grècia. Aquestes experiències han sigut les que han marcat el caràcter del disc i de les cançons, per la qual cosa s’explica el ‘quadern de viatge’ de ‘El cor de la terra’.

Txarango advoca molt per la transformació de les seues vides a través de la música i les experiències que, projecte a projecte aneu creant, quin ha sigut l’experiència en aquests viatges que més us ha marcat i amb la qual heu notat aquest creixement de vida?

Els viatges a tots aquests llocs han sigut experiències viscudes molt intenses i que, a més, les hem pogut viure col·lectivament tots els components del grup. Ens han aportat moltes coses i ens ha permés involucrar-nos a pensar quin era el llenguatge i el treball de la música. Amb aquest disc hem estat en llocs molt difícils i molt trencats coneixent una realitat molt crua i obligada.

A més, amb aquest disc, treballeu com una cooperativa de músics i la meitat dels drets d’autor van destinats a col·lectius socials, què pots explicar-nos sobre aquest projecte?

En aquest disc hem decidit col·lectivitzar la nostra música i per açò les 14 cançons del disc anaven destinades a 14 entitats amb els quals nosaltres ja havíem treballat anteriorment i admirem el treball que fan en diferents àmbits de la societat. A més, decidim que el 50% dels drets d’autor anirien destinats a recolzar a aquests col·lectius en la feina de casa perquè pogueren seguir amb el treball que fan i donar-los visibilitat. Aquesta va ser una de les raons per la qual enguany decidim pujar el disc en una setmana, on cada dia pujàvem dues cançons, una al matí i una altra a la vesprada. Tot açò ens permetia donar molta importància a cada cançó i donar molta importància al col·lectiu a qui anava destinada.

Una altra de les novetats és la col·laboració de diversos artistes, Manu Chao, Pau Donés de Xarop de bastó i The Cat Empire, com sorgeixen?

Molts d’ells ens els hem trobat “en carretera”. Al llarg dels anys vas fent concerts i actuacions pel que et vas trobant amb gent amb la qual comparteixes moltes coses. En aquest cas amb Manu Chao fa molts anys que ens coneixem i àdhuc no havíem tingut l’oportunitat de fer res junts, li’l vam proposar i de seguida va dir que sí. A Pau Donés li passem la cançó i de seguida va tenir una gran predisposició. I, amb The Cat Empire va ser més difícil perquè són una banda que estan a Austràlia i tot l’havíem de gravar i fer mitjançant internet; en l’àmbit logístic era més complicat, però va ser una experiència molt positiva. És un luxe tenir a tots aquests artistes en el nostre disc.

Actueu a València, i ho feu obrint el cicle de concerts de vivers el qual ha apostat enguany per la música en català amb diversos grups, com ho viviu?

La veritat és que és quan baixem a fer concerts ens sentim súper volguts des del principi i la rebuda ha sigut brutal, cada vegada més. És molt emocionant poder baixar i presentar el nostre disc i compartir les cançons noves amb tota la gent. Em sembla que en els últims anys sí que hi ha hagut un canvi de política en la cultura i la llengua pròpia a València i açò és alguna cosa que cal celebrar, perquè no es pot perdre.

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

huit + 3 =

sempre teua
festes rocafort 2018
Festes populars 2018
Festes populars 2018
festes rafelbunyol
festes alcasser 2018
festes xirivella 2018
diputacion de valencia- arquelogic