Com és la situació en la qual us vau trobar l'àrea d'inclusió social?
Quan arribem a Inclusió social ens trobem la gestió de serveis socials que havia portat el Partit Popular que era més assistencialista que el que nosaltres entenem que és el que ha de ser la gestió de serveis socials perquè creiem que ha de tendir a la justícia social. El que hem fet és augmentar tots els convenis. En el pressupost de l'any 2016 ja les partides per a les subvencions als municipis les augmentem perquè els ajuntaments tingueren una quantitat més elevada per a fer front a unes polítiques que han de ser preventives.
Enguany hem fet diversos passos més i hem fet un acord amb la Conselleria en la qual ells s'ocupen de tots els pobles de més 10.000 habitants i nosaltres fins a 10.000 i s'ha doblegat els diners de les subvencions per a serveis socials. El que volem és que es contracte més gent, es doble o triplique el personal perquè sense treballadors no es poden fer les polítiques de prevenció que volem.
D'altra banda, hem agrupat les subvencions en una sola. L'any passat es va traure una línia concreta de pobresa energètica i d'ajuda alimentària i enguany eixes partides no ixen perquè van incloses en la subvenció general dels serveis base. El més important és que han augmentat les quantitats.
Quins són eixes polítiques preventives de les quals parles?
Li donem molt valor al treball que fan els treballadors socials. Són els professionals que millor coneixen la situació de cada municipi i abans que t'arribe una família que està en una situació que al final cal donar-li una ajuda i suposa un pegat, la qual cosa cerquem és localitzar quantes famílies necessiten ajuda i aleshores s'engeguen les polítiques necessàries, per això no com a pegat sinó com a política preventives per a solucionar el problema.
Quant a teatres com funciona l'àrea?
Nosaltres portem la gestió del Teatre Escalante i la del Principal. Fins que nosaltres arribem el Principal no tenia quantitat pressupostària. El que hi havia era un conveni del 1 octubre al 15 de maig en el qual es congestionava i la resta de temps no tenia una programació, es feien cessions per exemple per a festivals de finalització de curs de col·legis, no hi havia una política de teatres dins del Teatre Principal.
Nosaltres ja en 2016 programem tant en l'època en la qual gestionem com en la qual congestionen. A més, s'ha cobert una demanda dels professionals que és la de la producció pròpia. L'any passat vam tenir 'Happy End' i enguany hem estrenat 'En la riba' i al setembre la 'Vida és somni'. En l'Escalante hem fet el mateix. Hem passat d'una producció anual a tres perquè ens sembla que és fonamental el tema de la producció. Per primera vegada en molt temps s'han esgotat entrades. Hem omplert amb col·legis i s'ha posat en funcionament el fet de portar als teatres de la província de València les produccions. Traiem una subvenció en espècie i paguem les actuacions de les nostres produccions en teatres de la província. Més producció, més exhibició i portar les nostres produccions a la província.
Quin és la situació de l'Escalante actualment?
No pensàvem que la situació del Escalante era així. L'edifici és qüestió de patrimoni, no esperàvem el tancament imminent però eixe mateix dia es van cercar les solucions. No hem suspés cap de les produccions que havien previst abans del tancament de l'Escalante perquè tot es va traslladar al MuVIM, el Musical i el Palau dels Arts i les Ciències. Nosaltres no tenim l'informe, és una qüestió de Patrimoni però sembla que l'Escalante està prou mal i no podrà obrir les seues portes la pròxima temporada i estem cercant alternatives per a l'any que ve.
Quant a memòria històrica...?
En qüestió de memòria històrica és on més s'havia de treballar perquè mai ha existit una responsabilitat de memòria històrica ni s'ha fet un treball sobre este tema. Nosaltres ens hem centrat: la memòria, la justícia i la reparació. Creiem que s'ha fet una política de desmemòria, així que per a nosaltres han sigut fonamentals el programa 'La memòria a la biblioteca' on s'han comprat uns documentals i de llibres per a cedir-los a les biblioteques que s'han volgut adherir, en 2016 ho van fer 93 municipis. Enguany ens consta que s'han adherit algunes més. I l'altre programa era 'La memòria a l'escola' perquè sent la nostra història més recent com la guerra civil, la dictadura o el colp d'estat no s'estudia quasi en el col·legi. Els estudiants coneixen molt bé els Reis Catòlics però no saben molt bé la guerra civil. En el pròxim curs es distribuirà pels instituts.
En la part de justícia i reparació, tenim una línia de subvenció que ja comencem en 2016 que està dedicada a l'eliminació de vestigis franquistes, la posada en valor dels llocs de la memòria i l'exhumació de les fosses comunes doncs ens sembla una vergonya que després de tants anys encara hagen afusellat. Hem dedicat el 80% del pressupost i hem fet que siguen els ajuntaments els que ho demanden perquè són les institucions les que han de fer el pas. Hem encarregat una exposició a la Universitat de València que de seguida rebrem que és 'No va haver-hi pau després de la guerra' i la portarem en diferents municipis. Aconseguim retirar el títol honorífic de president de la Diputació a Franco, recolzem la querella argentina, únic procediment obert contra els crims del franquisme, s'han tret unes beques sobre estudis de la guerra civil. I de cara al futur s'està estudiant obrir una oficina per a recaptar informació i si hi ha arguments armar una querella...
Què hi ha de cara al futur?
En l'àrea de memòria històrica estem amb la presentació de 'Fills del silenci', a l'espera de traure les subvencions del 2017 que hi ha el mateix que en el 16 i al setembre organitzarem amb la Universitat de València un congrés sobre la dictadura.
En teatres s'està exhibint 'En la riba', obra d'autor valencià. La temporada en el Escalante està pràcticament acabada i es participarà a Sagunt a Escena.
De cara als dos anys que queden de legislatura en inclusió social comencem pujant les partides, ara estan doblegades i s'han assumit tots els municipis de menys de 10.000 habitants i, sobretot, el tema de més contractació i partida econòmica per a les polítiques preventives.
Tens l'esperança que les bases que esteu asseient es mantinguen en el temps...
Espere que es mantinguen però cada polític té les seues preferències. Tu pots fer un treball i si el que ve després no està d'acord amb açò ho deixa perdre. Apostem perquè açò no siga així i ens encantaria saber que el treball que estem fent es mantindrà però sabem que tenim un termini de quatre anys.
Com ha canviat la Diputació des que vas entrar?
Ha canviat molt i el meu treball també. Abans em dedicava a fer oposició que era el meu treball i ara estem governant. Abans es duia a terme una política en Diputació que permetia a estes persones marcar determinats projectes independentment de les necessitats dels ajuntaments. La Diputació és l'Ajuntament dels ajuntaments pel que ha de cobrir les necessitats dels municipis, abans no es dedicava a açò. Ara considerem que els ajuntaments són majors d'edat i han de decidir al fet que dediquen els diners que des d'ací se'ls destina. S'ha tallat el fet que es concedia ajudes i convenis singulars a qui es considerava. Actualment ara s'ha engegat una ordenança de subvencions perquè defensem la lliure concurrència.
Quan et presentes a unes eleccions ho fas amb un programa i la il·lusió de poder dur-ho a terme. En oposició amb estos senyors governant el teu treball era perseguir delinqüents i és frustrant. Al final la fiscalització que és la teua obligació com a oposició anava més enllà perquè el que et trobaves eren fets delictius. Estos temps van ser molt durs perquè em vaig trobar en la més absoluta solitud i perquè el Partit Popular tenia majoria absoluta i, no ens equivoquem, no tenien mala relació amb la resta d'oposició. Era una persona lluitant contra la gent que governava. Ara és molt senzill enfrontar-se contra ells, llavors no. Vaig complir amb la meua obligació. Crec que en política si algú deixa de fer alguna cosa per por o interés no ho està fent bé.
Com entén Rosa la política?
L'entenc com un mecanisme per a millorar les condicions de vida de la ciutadania. Vinc d'una família amb molta tradició política i crec que és la manera de canviar les coses. Quan vaig arribar a la universitat vaig ser molt activa en el moviment estudiantil, on es podien canviar coses, en la carrera vam tenir determinats problemes com la restricció que es volia fer a l'advocacia, els plans nous d'estudi... i amb la mobilització, conscienciant als companys es podien canviar les coses.
Després vaig ser coordinadora de Joves d'Esquerra Unida, després regidor en el meu poble i ara en Diputació. No obstant això, sempre he tingut un peu en la meua professió, sóc advocada de professió i professora en la Facultat de Dret, i hi ha determinat temps en la teua vida que dediques a la política però després has de tenir la teua professió. Em preocupa el que passa amb determinats càrrecs públics, jo li cride el virus de la moqueta. Estic molt cansada escoltar a la gent parlar d'horitzontalitat, de participació i quan arriben a la institució són engolits per ella i estan molt còmodes. Per a fer-ho ben tant en oposició com en govern has de treballar molt i barallar-te molt i eixe nivell de tensió no ho pots mantenir molts anys. És molt important no perdre l'energia i la il·lusió i no deixar de fer les coses per por o interés.