La banda valenciana Polock, formada per Papu Sebastián, Pablo Silva i Marc Llinares, acaba de llançar el seu tercer àlbum, Magnetic Overload, i ja estan revolucionant el mercat. Polock ha variat el seu estil lleugerament melodies on destaquen aconseguir guitarres crues, riffs apegalosos i diferents línies. Segueix mantenint l'essència d'este grup valencià que ha triomfat en països com Estats Units, Canadà, Japó, Alemanya o Àustria. València Extra ha compartit uns minuts amb ells, ens expliquen com va ser la creació del disc i enregistrament del disc produït sota la direcció Fernando Boix.
Com definiu el disc?
Ho definiríem com un disc clàssic de rock. Ho hem treballat en un any i mig entre el nostre estudi i el de Fernando Boix i ha sigut un disc gravat a altes hores de la nit, de matinada. Estem molt contents amb el resultat d'este nou treball.
És diferent de la resta?Creiem que sí. En l'anterior disc havien cançons ja reciclades de LP, vam tenir més temps entre començar i acabar les cançons. El primer també vam tardar com tres anys a gravar-ho i estava replet de melodies, sons i de capes. Este és més directe. Hem anat més al gra, a cercar més la senzillesa i les coses que funcionen a la primera.Per què d'este canvi?
Sempre ens ve de gust fer coses noves. Ens venia de gust investigar amb el so, amb diferents maneres de treballar... que no fóra sempre el mateix, no gravar sempre en la mateixa manera, no tenir sempre el mateix.Per què usar eixe so tipus de vintage...?
Ha sigut fortuït tot, en eixe moment estàvem tots amb ganes de reproduir eixe so més aneu, més clàssic i se'ns van creuar en el camí uns pedals molt especials, molt antics, a part Pablo es va comprar una guitarra Gipson SG que sonava molt peculiar i, igual que en l'anterior treball ens vam veure desbordats de teclats, en este han sigut els nous sons de guitarra el que ens ha fascinat.Este treball, Magnetic Overload, és especial?
Molt, hem canviat la formació i és el nostre tercer disc, el que un poc ens consolida. És com si el tercer treball sempre haguera de ser una mica la confirmació que el que vols és fer discos. Hem canviat de segell, hem canviat moltes coses: la manera de gravar, la producció dels discos... definitivament és important per a nosaltres.
Heu madurat en este trajecte?Quant al disc podem dir que igual que els primers discos els gravem perquè volíem fer discos, ser un grup, fer carretera, estar ací... Este l'hem fet perquè volíem fer música, gaudir-ho. Sempre hem volgut fer música però est ha sigut per a gaudir per fer el que ens agrada. Hem sigut molt conscients en el procés, hem tingut menys nervis, assagem i cerquem més el que volíem...El nom del disc?
Magnetic Overload és una cançó que té 9 anys. Durant tot este temps hem intentat ficar-la en tots els discos pel que ha anat evolucionant amb el temps però mai ens havia quadrat fins a este. Hem pogut donar-li la forma que cercàvem. Com a homenatge a eixa cançó li vam posar este nom al disc, és una forma de destacar-la dins del disc.Magnetic Overload acaba d'eixir al mercat... què us queda per fer?
Tot, ens queda tot. Tenim molts concerts. El disc fa una setmana que va eixir i la gent encara està descobrint-ho. En este temps els resultats són molt bons. No ens esperàvem esta resposta del públic, encara que la veritat és que no ho hem pensat. Sempre penses que anirà bé però considerem que és millor veure-ho venir.Què us ofereix el futur?
El futur immediat és començar a portar el disc al directe. A partir d'ara, amb els tres discos en el mercat el directe et dóna per a triar diferents cançons, enfocar-ho amb més llibertat... També ens veiem fent més discos i tenint més llibertat, amb un públic més fidel. Eixa és la meta.En què us ha canviat la vida?
La veritat és que el canvi en les nostres vides va per temporades. El primer de tots va ser el més radical perquè passem d'estar ací cadascun amb nostres coses i anant a assajar de tant en tant a, de sobte, després de traure el primer disc estàvem vint dies la més fora de casa... et converteixes en una persona que no para de viatjar, tens aventures, et canvia, creixes, evoluciones... Després, has de gravar i la vida, la rutina, et torna a canviar... acudeixes al local a assajar, a compondre... la vida va canviant com a tots encara que igual per les nostres rutines ho fa més dràsticament.Segur que tindreu moltes anècdotes a explicar...
Sí, la veritat és que tenim moltes, com per a escriure un llibre. Per exemple, va haver-hi un dia que estàvem de gira per Anglaterra i ens va tocar dormir en la furgoneta (no sabíem com posar-nos, uns dalt, uns altres baix, uns altres damunt de les andròmines...) tot perquè ens vam perdre. Era un lloc enmig de la muntanya, estàvem com a tres minuts del festival on havíem d'anar però no trobàvem el camí i era de nit, el GPS ens guiava per camins que no existien... així que vam decidir parar i dormir. L'endemà vam veure que sentíem la música del festival, estàvem al costat.