caixa popular

Álvaro Fuentes: "La Oreja és el nostre projecte de vida i la nostra il·lusió és que seguisca fent cançons "

Com a baixista del grup pensa que ‘El Planeta imaginario’ és el millor treball del grup

Álvaro Fuentes: "La Oreja és el nostre projecte de vida i la nostra il·lusió és que seguisca fent cançons "
12/07/2017 -

“Vint anys, set àlbums, milers d’emocions…” així comença la biografia de la Oreja de Van Gogh. I és que han passat dues dècades des que un grup d’amics es van ajuntar per a tocar les cançons que més els agradaven. A poc a poc i assaig rere assaig es van convertir en un dels grups amb més èxit del pop espanyol. Bascos de bressol, han conquistat les places i recintes en les quals han actuat tant en la península com a Amèrica, on s’han sentit com a casa. Álvaro Fuentes, baixista del grup, explica les sensacions que viuen tan dins com fóra de l’escenari. Aquesta nit toquen en els ‘Concerts de Vivers’ presentant el seu nou disc El Planeta imaginario on afirma tenir molt bon tracte amb el públic.

Com a presentació d’aquesta gira, Què té d’especial El Planeta imaginario?

Bàsicament és la presentació del disc. Compte una mica el que li ocorre a cinc xics normals i corrents de Sant Sebastià quan s’ajunten i es converteixen en LODVG. De sobte es troben amb viatges pel món i gires, aplaudiments, fans… Coses molt excepcionals que ocorren a gent normal.

Vas arribar en 1996 al costat de Pablo, Haritz i Xavi i, hui dia, després de 20 anys porteu set àlbums -aparte els directes i recopilatoris- i més de 10 premis a l’esquena. Supose que no és fàcil aguantar tants anys en tan bon lloc, com es porta aquest èxit?

No és fàcil, però la veritat és que nosaltres sempre pensem que si estem ací, és per les cançons, que són elles les que fan que un grup o artista perdure en el temps, i elles, ens han permés portar 20 anys ací. La sensació que tenim ara mateix és que estem en el millor moment del grup perquè quan tot anava genial, nosaltres érem molt joves, acabàvem de començar i no sabíem que era el que significaven la meitat de les coses.

Ara el que tenim és una sana consciència per a tenir molta energia i ganes per a seguir fent cançons, seguir amb el grup i que cada directe siga millor que l’anterior. Hem aprés a tocar durant aquests anys, perquè quan vam començar estàvem molt verds, però sí que sabíem fer cançons que era l’important per a nosaltres. La base. Fins ací hem arribat i esperem seguir donant cançons a la gent molt temps. Hi ha hagut una evolució en tot.

Primera Fila va ser un disc amb el qual el sold out us va seguir per tots els racons d’Amèrica, com us vau sentir amb aquesta acollida?

El disc estava preparat per a açò precisament, per a treballar a Amèrica, perquè vam perdre una mica la nostra posició allà quan Amaia ens va deixar, i hem estat un munt d’anys intentant recuperar eixe lloc per tota la gent que seguia demanant-nos que arribàrem fins a ells tocant, però no ho podíem fer per les circumstàncies en les quals estàvem.

Aquest treball va ser una idea conjunta amb la companyia per a fer un disc americà en el sentit que es va gravar amb un productor mexicà, es van fer col·laboracions amb artistes de tota Amèrica, des d’Argentina fins a Mèxic. La veritat és que ens ha permés conéixer moltíssims llocs d’aquest continent en els quals mai havíem estat i també sentir-nos una vegada més on ens estaven demanant que estiguérem.

Com va ser la volta a Espanya?

Fantàstica, perquè a més ens va agradar tant el productor que ho fitxem per al pròxim disc. Estem encantats, creiem que és el disc més emotiu que hem fet mai i estem molt feliços.

Quins sentiments oposats van marcar l’eixida d’Amaia i l’arribada de Leire?

No trobem gens especialment amb l’eixida d’Amaia, va ser una sorpresa que no ens esperàvem i va anar un colp bastant dur. Trobem una mica creure en nosaltres mateixos i en la nostra autoformació, per la qual cosa decidim d’alguna manera confirmar els nostres arguments tradicionals, tota la vida havíem dit que el grup eren les seues cançons i era el moment de reafirmar-nos. Pel que en comptes de cercar una cantant ens vam posar a fer un disc per a sentir eixes cançons i estar satisfets. Però calia cantar-les i ens faltava la veu.

Vam voler muntar un càsting, però no a l’ús. Decidim fer un càsting en el qual nosaltres a través de les nostres xarxes socials vam fer una convocatòria i la gent ens cridava directament. Ens encarregàvem d’arreplegar-los en el punt on havíem quedat i portar-los al nostre local, l’única prova era cantar allí tots junts. D’aquesta manera vam conéixer a sis o set persones i va aparéixer Leire. D’ella ens va agradar, primer que era de Donosti i és un avantatge molt gran i, segon té una experiència molt dilatada com a música, té un registre molt ampli ja no solament cantant sinó interpretant, Leire té una energia i una força increïble.

Aquesta idea de càsting no li va agradar a la discogràfica, ja que ells volien que férem un programa de televisió, però ens neguem, no anava amb la nostra filosofia. En aquest moment la discogràfica va deixar de recolzar-nos i va començar la perduda de possessió a Amèrica.

Com definiries, actualment, la cultura de la música amb tot el que li comporta?

D’una banda, est és el moment de la història en què més música es pot escoltar. Però, per a la indústria musical és un moment més difícil perquè estan en plena transformació. Ja que les discogràfiques han viscut un canvi radical en el moment de l’auge d’internet i les plataformes, ja que, van començar a avançar-se a qualsevol exclusiva que una discogràfica poguera donar.

Nosaltres tenim un interés exclusivament hipocorístic, som uns enamorats de l’Orella, és la nostra criatura, el nostre projecte de vida i la nostra il·lusió és que seguisca fent cançons amb les mateixes ganes i energia que hem tingut durant tot aquest temps i ara diem que és pràcticament el millor moment del grup, perquè sabem el que fem, estem tranquils, tenim perspectives sobre les coses, i tot açò es nota en les cançons, en l’actitud del grup en directe, en tot en general.

Les grans gires solen tenir grans escenaris Com serà el concert de València? Què espereu d’ell?

Nosaltres no esperem gens en els concerts, sol ser a l’inrevés, l’actitud amb la qual anem és que és la gent la que ens està esperant. Afrontem els concerts amb un plantejament, primer el repertori, què és el que anem a tocar. És clar que cançons del disc que presentem, però també cançons històriques que ens han portat fins ací com 20 de gener, La platja, Roses… Açò ha d’estar. Quan un grup fa el repertori pensant en què li ve de gust tocar en comptes del que li agradaria al públic, malament rotllo. Nosaltres veiem els concerts com una festa interactiva, no arribem per a tocar i que ens vegen sinó per a tocar i que ens emocionem recíprocament acabant tots junts en una festa.

Un àlbum i una cançó

L’àlbum El Planeta imaginario i la cançó Irreversible.


feria tomate perelló

Més notícies

campaña prevencion suicidio

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

dotze − 10 =

imed hospitales
trobades escola valenciana
oceanografic aniversario
mas mislata