Mireia Vives i Borja Penalba presenten el seu nou disc ‘Línies en el cel elèctric’ (Mésdemil,2017), un treball que arreplega, en tretze cançons, les diferents mirades i perspectives d'un viatge als paisatges sense prejudicis ni etiquetes. Dues visions del món amb vides diferents transmetent les lletres de les cançons dels estils més diversos en els últims vint anys.
De la mà del productor Quim Puigtió “Kato” i d'ells mateixos, la parella musical valenciana presenta hui, a les 20h, el seu nou treball en el Born de Barcelona i, seguidament, a les 22h, el llançament del disc en Bandcamp. A més, el dia 3 de juny en el Festival Música i Lletra a Xàtiva podreu gaudir de la seua música en directe. També, estaran de gira durant els mesos de juny i juliol a Girona, Castelló, València i Menorca.
Quines diferències podem veure entre el primer disc i el segon?
‘L’amor fora de mapa’ naix arran de la novel·la homònima de Roc Casagran, per la qual cosa són poemes que estan dins d'aquesta i que nosaltres els musicalitzem. En ell juguem amb la interpretació de Roc Casagran com el protagonista de la novel·la i nosaltres li acompanyem en les cançons.
La diferència està que el nou disc, llevant dues cançons, són totes pròpies. A nosaltres ens agrada dir que són com a illes-cançons, és a dir, el resum del nostre imaginari i el paisatge que hem anat dibuixant aquest temps.
A què us referiu amb illes-cançons?
Cada illa ací és com cadascuna de les cançons que descriu el paisatge del nostre univers. La definició particular de cadascuna d'elles, traslladades a cançó. Hem deixat que el disc fóra dient-nos coses sobre la marxa i, al final, s'ha convertit en un viatge a través del mediterrani on hem anat parant en les diferents illes.
En aquest disc també seguiu interpretant amb poemari musical?
En aquest cas no és tant un poemari musical. El que hem fet ha sigut musicalitzar dos poemes, un de Roc Casagran i un altre de Joanjo García. Les altres cançons són inèdites nostres en les quals hem intentat representar la perspectiva d'aquest paisatge que ens embolica.
Com va sorgir la idea de dividir el disc en dues parts?
Amb aquest disc hem complit un somni dels grans. És a dir, nosaltres volíem gravar en directe, sense attrezzo, transmetre en essència i que, en una actuació solament estigueren nostres veus, la guitarra, el bombo i la pandereta, i açò és el que representa la primera part, íntima i propera. D'altra banda, un altre dels nostres somnis era fer música en una banda, i d'ací naix la segona part més contundent del disc en el qual ens han acompanyat grans músics com Sergi Carós, Oest de Franc, Iol Cases, Berta Iñíguez, El Cifu i Marc Serrats. Amb el nostre viatge per les illes, en les quals va parar Ulisses en la seua ‘Odissea’, hem cercat la transició entre la part més íntima i més directa i la part més rockera i canalla.
Quin és la sinopsi d'aquest treball?
El nostre resum és el fet d'haver complit un somni. Ens hem realitzat, hem fet el que hem volgut i hem intentat ser autèntics i ser nosaltres al 100%.
Quines expectatives teniu sobre ‘Línies en el cel elèctric’?
No ens agrada anomenar-ho expectatives, ja que nosaltres no ens guiem per aquestes. La nostra aspiració és seguir sent al màxim i traure la major qualitat de nosaltres mateixos i que tot ens seguisca anant bé, com fins ara, complint els nostres somnis.