Maria Juan: “El meu èxit és saber què fa més de 10 anys em dedique al que m'agrada”

En les seues actuacions li agrada situar-se en el seu present i parlar dels temes més superflus de la nostra societat

Maria Juan: “El meu èxit és saber què fa més de 10 anys em dedique al que m'agrada”
26/05/2017 -

Maria Juan és valenciana, actriu i humorista. Va començar la seua carrera estudiant art dramàtic en la EASD València, encara que la seua vertadera escola ha sigut, durant molts anys, l’actuació en xicotets cafè-teatres, escenaris quasi inexistents o actuacions a l’aire lliure, ampliant, així el seu propi públic. La seua trajectòria professional va tenir el punt d’eixida, fa 10 anys, al costat de dues amigues en Circuit Cafè Teatre i més tard, creant la seua pròpia companyia amb espectacles on solament actuava ella. També ha col·laborat amb Martelache (Madrid) o Ju Ja (València).

Amb un estil únic que la caracteritza, Maria Juan va decidir no seguir els protocols i trencar amb totes les normes imposades sobre l’escenari, jugar amb la improvisació i amb el públic. És per açò que qui acudeix a veure les seues funcions sempre ix sorprés.

També li agrada l’audiovisual i és que porta des de 2011 col·laborant amb diversos programes, entre els més destacats ha fet monòlegs en Sopa d’Oques, dues gales de finalització d’anys de TVE (2015-2016), col·laborant En l’Aire amb Andreu Buenafuente i actualment, de nou la veurem en TVE.

Et defineixen com una show-woman tot terreny en l’escenari, com et definiries tú?

No és una mala definició. El de tot terreny ve perquè és veritat que tinc un perfil amb moltes variants, valc per a moltes coses, igual et faig un monòleg que et presente un acte. No estic tan pendent d’un guió, tinc la capacitat d’improvisar ja que fa molts anys que faig espectacles sola i m’he format en els bars, per la qual cosa et trobes amb moltes situacions amb les quals aprens a resoldre sobre la marxa els contratemps.

Com has arribat fins al teu present?

Els meus inicis són en un espectacle de Circuit Cafè teatre. Vaig començar amb dues amigues en una obra, Carolina Oliver i Paula bars, i després d’açò és quan Alberola em contracta.
Però crec que jo de debò m’he format és en les meues produccions pròpies, a haver-me consolidats com a companyia pròpia. Perquè açò m’ha permès créixer, i trobada que és alguna cosa súper interessant. Pense que tots els que es dediquen a aquest món deurien passar alguna vegada per aqueix tràmit, perquè et permet entendre no solament la interpretació i l’actuació sinó la producció, adreça, gestió. Crec que et dóna una visió més àmplia de quin és la realitat del teatre, els actors i el públic.

On t’assegues més còmoda treballant? Teatres xicotets, terrasses…

Crec que tot té el seu moment. Jo ara que he provat moltes coses, el teatre és molt còmode la gent és molt bona, però a voltes trobe a faltar la proximitat del contacte amb el públic, el feedback que trobes en els bars i les sales xicotetes.

Cada lloc té el seu codi i el seu encant, evidentment el teatre és molt bonic però és veritat que m’agrada molt veure d’on he començat. Pense que he començat pel més difícil.

Què es troba la gent quan va a veure’t?

Crec que se sorprèn perquè no espera el que faig. Perquè improvís molt, m’agrada viure el moment i no tinc un company al que poder passar-li el peu.
És cert que m’he trobat amb gent que m’ha dit que m’ha vist moltes vegades, però cada vegada era diferent i el text era el mateix, però sempre hi ha alguna cosa, que crec que té a veure a estar molt en el moment, vivint el que està passant, que li dóna el punt de frescor. M’agrada molt començar improvisant, baixar al públic i fer-ho partícip del que està passant. Est és un fet que em caracteritza.

Definiries aquest com el teu estil?

Jo crec que aqueix és el meu segell, ja que no és un monòleg a l’ús. Una cosa que em caracteritza és que moltes vegades em diuen que tinc un estil molt teatral perquè m’agrada explicar històries, no acudits. Tenir la possibilitat d’explicar les coses que li passen a un personatge, en el meu cas a Mariua.

Has participat en programes molt reconeguts en la televisió com a col·laboradora de ‘En l’Aire’ d’Andreu Buenafuente, Sopa d’Oques o dues Gales de finalització d’any de TVE. Què se sent en estar present en aquests espais?

És un altre mitjà diferent, és veritat que en Buenfuente em va enxampar amb menys experiència com que tot era molt nou i va ser poc temps, va anar un gust compartir amb Andreu que, a més, és un referent en el món de l’humor i també amb Berto. Va ser una experiència molt bonica i solament trac coses positives. Treballes de manera molt diferent ja que és tot molt ràpid, el text no és teu, les històries les has d’explicar en 10 minuts. És fantàstic.

Ara estic en TVE una altra vegada gravant un programa per als dissabtes a la nit ‘No és un dissabte qualsevol’ començarà a emetre’s al juny i sóc part de l’equip del programa. Ara que no és tan nou em sent molt còmoda, estic molt a gust amb els meus companys.

El teu major èxit?

Simplement que fa més de 10 anys que visc de la meua professió. Aqueix és el meu èxit absolut. És el saber què fa molt temps no he necessitat d’una altra cosa que no siga el que a mi m’agrada i pel que he estudiat i he lluitat. A mi el que m’agrada és ser actriu. I quan mire cap al futur m’adone que vaig a seguir treballant d’açò perquè tinc la possibilitat. Tinc la sensació de que anirà a més ja que a més dels meus propis espectacles, la gent em cerca per a col·laborar, fer coses en conjunt.

Què ens pots dir de l’actuació del divendres a la Pobla de Farnals?

Serà una mica diferent, l’any passat ja vaig estar i es veu que li’l van passar molt bé i volen repetir-la, la qual cosa és fantàstic, parlaré una mica sobre l’actualitat, perquè pense que tenim una mica l’obligació de ser l’altaveu i denunciar totes les barbaritats que passen per mitjà de l’humor.

M’agrada molt situar-me en el meu present, i aquest ara mateix és que sóc mare, on em col·loca la meua situació d’actriu que fa els seus projectes davant d’aquest món. Temes més banals, més superflus i més divertits. També intent, sempre des de l’humor, parlar una mica de la situació de les dones, la maternitat, el consumisme, intente fer coses amb les quals em senta còmoda i identificada.

Em sent molt afortunada perquè sóc capaç de fer riure a la gent i fer-li-ho passar bé al mateix temps que sóc molt fidel al meu discurs i al que estic dient, una mica la denúncia de les coses que veig. Aconseguir tot açò junt em sembla que és un èxit.

Pròximes actuacions a l’estiu es pot desvetlar alguna cosa?

Enguany hem estrenat un festival de comèdia a Ontinyent que es diu ‘Fes la mico’, un festival per a Pasqua. Eugeni Alemany i jo vam fer junts un espectacle al que cridem ‘No estem be’ i ens va agradar tant fer-ho i ens va semblar tan divertit que decidim començar a engegar-ho i fer gira pel País Valencià. És un projecte immediat i que comença a rodar ja.

A València estaré en el Circuit Cafè Teatre el 22 de juny en la inauguració de la final donant el tren d’eixida. I al setembre ‘No estem be’ estarà en l’obertura de temporada del Teatre Micalet de València.

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

3 × 4 =