caixa popular

Isabel Martín: "El miracle de la nostra gestió és fruit del treball del dia a dia"

Parlem amb l’alcaldessa de Paiporta amb qui fem balanç dels 2 anys al govern

Compromesa amb el seu poble, un dels seus valors fonamentals és el treball de valent per a posar Paiporta on mereix. Parlem amb Isabel Martín, Alcaldessa de Paiporta i aprofitem per a fer un balanç dels dos anys de legislatura. Moltes iniciatives, moltes hores però sobretot una gestió econòmica que ha posat a Paiporta com un dels pobles referents trencant els mites de la gestió financera de governs d’esquerra.

Ja han passat 2 anys i és moment de tirar la mirada enrere. Quina valoració fas dels primers 2 anys de Govern?

Estos dos primers anys podem fer un balanç molt positiu. Estem prou satisfets de la gestió que hem fet. Evidentment només arribar al govern, el primer que vàrem fer és ficar tots els recursos necessaris en l’àrea de serveis socials on estava l’emergència social que hi havia en Paiporta i també en altres pobles de la comarca i del País. Pensàvem que era on havíem de focalitzar tots els recursos i intentar que la gent que estava desatesa poguera tindre l’atenció necessària. De fet, en estos dos primers anys, podem dir les ajudes socials i d’emergència s’ha triplicat i hem dotat de personal a l’àrea de serveis socials per a poder atendre a tots.

Parlem també del balanç de la gestió econòmica.
Una altra dels nostres senyals és la gestió econòmica. Per a poder posar en marxa projectes, necessitàvem tindre recursos econòmics i també vàrem focalitzar en sanejar la nostra economia. Això ens ha permés en educació que centrar-nos també en els manteniments dels centres escolars que estaven abandonats. L’anterior govern del Partit Popular destinava 12.000 euros al manteniment dels 5 centres escolars, nosaltres ho hem canviat i estem destinant 110.000 euros a eixe manteniment. Amb això, jo crec que tant el professorat com l’alumnat estan notant totes les accions que s’estan fent en les escoles.

Tot i ser un tòpic, l’heu trencat. Hem pogut vore en acció la gestió econòmica de governs d’esquerres. Paiporta és un dels exemples. En concret, ha aconseguit acabar l’any 2016 amb 7,5 milions a favor. Quin és el secret d’esta gestió econòmica?

La Regidora d’economia i hisenda parla del miracle. Però jo crec que és fruit del treball del dia a dia. Nosaltres des que hem arribat al govern, estem treballant molt de valent, estem molt pendents de tot el treball que es fa dins de l’Ajuntament i estem molt damunt dels nostres tècnics, personal, perquè el treball isca. Hi ha moltes coses que abans no es feien. Quan arribàrem al govern, ens trobàrem un ajuntament prou abandonat, tenim constància i ens ho han dit els propis treballadors. Els regidors i l’alcalde del Partit Popular no estaven per a res i nosaltres estem ací tot el dia, molt amunt de les coses. Al principi ens trobàrem contractes caducats, obres abandonades, manteniments que nos es feien. Tot això ho hem représ i per exemple, estalviem en la contractació pública. Abans s’havia de fer una oferta pública i es valorava pel màxim possible legal, 50.000 euros que és un negociat al qual tu convides a les “empreses amigues” i reparties el pastís. Nosaltres això ho hem eliminat i fem contractacions obertes en les quals poden participar totes les empreses que tinguen interés a treballar amb nosaltres. Així hem aconseguit rebaixar molt les licitacions. Un exemple, hi havia una obra que el Partit Popular havia valorat en 50.000 euros, la vàrem agafar al principi i nosaltres la vàrem adjudicar per 34.000 euros ampliant servicis. Esta obra estava destinada a un parc infantil i amb eixos diners, vàrem fer dos parcs infantils i de més envergadura. Ara mateixa és un dels parcs estrella on tots els xiquets i xiquets volen anar al parc de Villa Amparo. Este és un xicotet exemple. Això dia a dia quan acaba l’any has estalviat molts recursos per a utilitzar-los on vertaderament és precís.

Estos dos anys hem pogut vore una clara aposta per la cultura i la nostra llengua amb projectes com Llengua Viva, La setmana de la memòria Història. Amb quina mesura de totes et quedaries o t’ha agradat més?

En quant activitat cultural, el poble està canviant i nosaltres estem intentant que la cultura arribe a tot el món i estem fent moltes activitats a peu de carrer. Abans l’ajuntament no programava este tipus d’activitats al llarg de l’any. Estaven únicament lligats al que feien diferents associacions falleres, moros i cristians, etc. Això ho hem canviat i a banda de tot el que fan, nosaltres estem introduint de noves. Jo si haguera de quedar-me en una, pel contingut especial ha sigut la setmana de la memòria històrica. Crec que ha sigut per a recompensar a estes persones que durant molt de temps han estat oblidades i ara han tingut veu. Va ser una setmana molt emotiva en les que algunes persones majors van contar la seua història, les seues vivències durant un determinat període de temps que va ser molt complicat en el nostre país.

Parlem també d’una iniciativa que acosta la política als veïns i veïnes amb les Trobades amb l’Alcaldessa. Com naix la iniciativa?
Vas pel carrer i et van parant. Et traslladen moltes coses, també t’envien correus amb queixes, propostes, amb coses que s’ha de canviar del poble. Al final som un govern que volem estar al costat de la ciutadania i creguem que una bona idea era fer assemblees pels barris perquè si fas una única en la qual pot vindre tot el veïnat, només es parlaria d’un tema o dos i la problemàtica és molt diferent en els diferents barris. Vàrem començar amb un dels barris més oblidats que és el barri de Sant Roman i a partir d’ací vàrem continuar per la resta.

Quina valoració fas d’estes trobades?

Ha sigut una experiència molt bona i satisfactòria. Encara no hem acabat perquè la primera fase és fer eixes assemblees en les quals la gent et trasllade les seues queixes del dia a dia però també hem volgut que la gent faça aportacions per a millorar els barris. Aleshores a partir de les trobades, una vegada acaben, es fan grups diferents de seguiment de cada un dels barris. En concret, de cada assemblea sorgix un grup de 5 o 6 persones que són les que faran seguiment de les actuacions que el govern ha fet de les seues primeres queixes però també dels projectes que volen encetar. Dels primers barris, hi ha projectes com la remodelació d’un solar que passarà a ser un parc i és la gent del poble qui ho ha decidit. Nosaltres vàrem aportar diferents projectes i ells ens digueren quin és el model de parc que volien.

Quines peticions fan?

La veritat és que són moltes coses i que si tu no t’acostes, no se t’ocorren. Hi ha coses molt senzilles com canviar un contenidor de lloc perquè està molestant quan vas en el cotxe i has de fer un gir a eixe lloc. Això si tu no passes per allí, no ho veus.

És un poc el principi dels pressupostos participatius. Des de la Regidoria s’està treballant perquè els pròxims pressupostos compten amb una partida important en la qual el veïnat decidisca en què vol que es gasten les inversions.

Què va ser el que més et va sorprendre quan vau arribar al govern?

Jo crec que la deixadesa. Eixa deixadesa la vàrem tindre el primer dia. Per exemple, jo vaig entrar al meu despatx i no tenia ni connexió a internet i pensava com podia treballar l’anterior alcalde. Això era un poc el reflex de la gestió que s’estava fent. En el departament d’informàtica no hi havia cap persona, només un però no s’encarregava dels serveis informàtics. La responsable estava de baixa per maternitat 3 mesos i no havia sigut substituïda. Eixa deixadesa pense que és el que més m’ha sorprés. Hi ha una frase que deia Mónica Oltra que “El Partit Popular és més perillós no per la seua corrupció sinó per la seua ineficàcia”. Jo crec que això ho vàrem comprovar.

Quines mesures consideres que són clau per a la gestió econòmica eficient d’un govern?

Jo crec que la primera seria el treball diari de tots els regidors i regidores, estar damunt de tot, la transparència quant a les contractacions. En concret, eixa obertura en la qual totes les empreses puguen optar i això fa que al final els contractes ixen per una valoració econòmica sempre mínima i una tercera seria l’eficiència en tots els sentits des de l’eficiència energètica. En este cas, hem reduït la despesa que es feia en moltes instal·lacions millorant l’enllumenat, els equips d’aire condicionat, tot este tipus de coses o quant als recursos dels propis regidors. Com exemple, l’ús de vehicles oficials que hem reduït i no fem un ús sense trellat, gastem els recursos quan els necessitem. Jo no tinc xòfer, ni tinc guardaesquenes com l’antic equip.

Què queda per fer en els pròxims dos anys?

Hem creat les bases per a poder continuar treballant de cara al futur. Nosaltres pensem que tots els governs estan de pas. Podem estar 4 anys, 8, el que la ciutadania mane però volem treballar de cara al futur. Aleshores, hem començat a treballar en diferents plans de mobilitat, d’igualat fins i tot de clavegueres i volem assentar les bases per a dir quin és el model de poble que volem. Estem treballant molt en participació ciutadana. Estos dos primers anys han sigut assentar eixes bases i ara els dos anys que ens queden de govern, toca treballar en eixos projectes.

Què ha canviat a la vida d’Isabel des que es troba al capdavant de l’Ajuntament?

Personalment jo crec que tampoc m’ha canviat molt. Jo continue sent la mateixa persona de sempre, isc al carrer, parle en les meues veïnes i veïns i continue anant a les activitats que es fan en el meu poble com a una ciutadana més. El canvi substancial jo crec que ha sigut la falta de temps per a poder gaudir del meu temps personal, la meua família, els meus amics i amigues. És un canvi que pense que hem d’assumir les persones que estem al capdavant dels diferents governs. Té la seua part positiva i negativa però la resta continuem treballant com sempre.

Extra Test


feria tomate perelló

Més notícies

campaña prevencion suicidio

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

5 × cinc =

imed hospitales
trobades escola valenciana
oceanografic aniversario
mas mislata