caixa popular

Fernando Gómez: "Al final la xerrameca i els contactes és el que més serveix en este món"

L’exjugador del València cerca un equip on desenvolupar la seua experiència laboral després de demostrar la seua vàlua en diferents facetes del món del futbol

Fernando Gómez: "Al final la xerrameca i els contactes és el que més serveix en este món"

Has passat per totes les facetes del futbol, fins i tot per la política… Amb quin de totes elles es queda?

Fins que vaig provar l’experiència de ser entrenador, sens dubte, la direcció esportiva. Vaig començar des de baix i sempre m’ha anat bé, des del Castelló, l’Alacant i després en el València. Pensava que la meua vida professional després del futbol aniria per ací. No obstant això, és veritat que he fet altres coses, fins i tot he sigut assessor d’un ministre de joventut i esports d’un país estranger. He fet coses molt variades i he pogut desenvolupar moltes habilitats després del futbol. Però, la veritat és que em quedaria amb la direcció esportiva, no m’importaria aconsellar a qualsevol federació o govern quant a progressió del futbol es refereix. Però el que tinc totalment clar és que després d’haver provat la faceta d’entrenador és una cosa que em va entusiasmar.

Per què li va entusiasmar entrenar a un equip?

El fet de poder estar en contacte amb el qual passa en el terreny de joc, amb els jugadors, en el vestuari, haver de decidir sobre ells, haver de saber portar-los a escala psicològica com a grup, viure els partits, tractar de canviar coses, de corregir, preparar els entrenaments… m’agrada molt. Si tinguera l’oportunitat d’entrenar o fer direcció esportiva, hauria de pensar-ho en funció de l’equip perquè haguera de treballar, perquè entrenar m’ha agradat moltíssim.

Manejar un equip en l’actualitat és diferent de quan era professional?

Estem parlant de vestuaris en els quals actualment el futbolista ha adquirit molt poder i en els clubs hi ha poca gent que sàpia dialogar amb ells per a limitar eixe poder i fer les coses de forma lògica en funció del benefici de l’entitat. Realment, jo he començat a entrenar en tercera divisió on les coses són més complicades perquè la gent treballa, estudia, és alguna cosa que compatibilitzen amb el futbol. Són situacions diferents i el futbolista és mal·leable, a més, no té l’ambició de ser jugadors de futbol. Encara que la veritat és que s’ha de tenir molt bona actitud doncs considere que qualsevol cosa que faces deus fer-ho al màxim.

whatsapp-image-2017-06-20-at-11-11-57Per què diu que els jugadors han adquirit massa poder en la Primera Divisió?

No ho sé, és una sensació que dóna. El nivell d’ingressos és tan alt per a ells que al final dóna la sensació que els clubs estan fent una inversió molt gran en salaris i si al final el jugador no està content, no rendeix bé. Sembla que si no li’l concedeixes tot, poden no rendir bé i després et costa molt prescindir d’ells. Ells es fan forts i com el club el que volen és que rendisquen doncs cedeixen. Per este motiu diga que hi ha poques persones que sàpien dialogar amb ells. Per exemple, en el València tants entrenaments a porta tancada, tantes tanques a Paterna… Açò se solucionaria amb diàleg però al final és preferible callar, prefereix enfrontar-se a un mitjà de comunicació o a l’aficionat que a un jugador.

Com tenies pensat continuar amb la teua carrera una vegada retirat del futbol professional?

Sempre em vaig preocupar de formar-me. Al mateix temps que vaig començar a jugar en el València vaig començar amb els meus estudis d’econòmiques. Si al principi primer era els estudis i després el futbol, quan arribes a Primera Divisió és a l’inrevés i vas tardant més a complir en els estudis. Al principi em va anar bé, durant els meus anys de jugador vaig patir un fre important i quan vaig veure que el futbol s’acabava vaig estrényer en els estudis i vaig arribar fins a cambra però finalment no vaig acabar. No obstant això, quan vaig penjar les botes em vaig traure el diploma del primer curs de la Real Federació Espanyola de Futbol d’adreça esportiva i després em vaig preocupar de tenir un anglés bo per a defensar-me i quan vaig deixar de ser Director Esportiu del València vaig tenir uns anys que vaig aprofitar per a fer-me entrenador.

Em vaig preocupar de formar-me però m’estic adonant que en alguns casos serveix de molt poc. El món del futbol s’ha posat d’una manera en la qual val la pena més ser ‘amic de’ que estar format i haver fet bé el teu treball les vegades que has pogut exercir-ho. Açò m’està passant al meu, en el món del futbol està passant més i com dic sempre ‘no hi ha res com que et vagen malament les coses en el futbol per a tenir treball’ perquè hi ha molta gent que no obté els resultats esperats a nivell entrenador o direcció esportiva però no obstant això segueix tenint treballe temporada rere temporada, i uns altres que des de fa temps no trobem un equip on desenvolupar la nostra activitat a pesar que quan hem tingut equip les coses s’han fet bé i tens la teua formació. Al final la xerrameca i els contactes és el que més serveix en este món.

Què és el que més recordes de la teua etapa com a jugador?

Van ser 15 anys, hi ha moltes coses. Al principi recorde molt l’acceptació per part del vestuari doncs jo vaig pujar molt jove, el tracte dels jugadors més veterans que estaven més temps en la plantilla. A partir d’ací tens una progressió i va arribar el descens a Segona, després pugem… vivim la progressió de l’equip tant esportivament com econòmicament, es va produir la recuperació… Vaig tenir diverses oportunitats d’eixir del club però sempre vaig voler desenvolupar tota la meua carrera esportiva en el València, volia guanyar un títol amb el València que finalment no va ser possible. I sembla mentida que precisament els meus detractors parlen de la no consecució d’un títol quan precisament jo el que vaig fer va ser quedar-me per a aconseguir-ho. Haguera sigut més fàcil eixir a un altre club per a aconseguir-ho. Encara que el meu estil de joc no ho semblava era molt ambiciós i les meues estadístiques així ho demostres però són detalls.

Esta situació que està vivint el València ara quant al tema esportiu i econòmic és similar al que va viure en la seua època?

La situació del València la valore d’una manera més imparcial. Peter Lim va comprar unes accions i després va capitalitzar un altre tant de diners que es va malgastar en jugadors doncs els resultats esportius i dels jugadors no han sigut els esperats. Jo vaig viure una època de jugador molt difícil, fins i tot vam estar diversos mesos sense cobrar, fins i tot en la 2008-09 com a director esportiu vam estar dos mesos sense pagar als jugadors… però també és veritat que done la sensació de ser molt exigent però perquè amb mi se’m va exigir.

whatsapp-image-2017-06-20-at-11-10-48Amb mi es va ser exigent a pesar que en dos anys baixem 20 milions d’euros el cost plantilla, es va vendre a Silva, Villa, Mata… es van fitxar 8 jugadors lliures de contracte, 14 futbolistes en tres estius i l’equip quedava tercer. Si a un director esportiu que fa açò també hi ha veus crítiques que s’alcen en contra seua jo ara exigisc als altres el que al meu es va exigir.

Què li han semblat els canvis i moviments efectuats en els últims temps en el València?

Abans de tots els canvis, vaig demanar reunir-me amb reunir-me amb ells, sempre he sabut que els temps amb ells són lents, quan em van cridar per a parlar Alesanko ja estava nomenat i Mateu Alemany quasi decidisc. Pel que parlem del València i poc més, no va haver-hi ni oferiment ni gens.

Em sembla que havíem de tenir un director esportiu amb una secretaria tècnica. La funció del director general no era tan vital perquè en el club ja hi ha persones dedicades en el club a portar els temes administratius i financers i tens un director esportiu. I a partir d’ací que les decisions que es prenguen siguen les més adequades per al club a tots els nivells. Cal alçar el club i no m’oblide del camp vell, del nou, de Portxinos, de la sanció de Brussel·les, del deute amb Bankia… però entenc que els aficionats només estiguen pendents de l’esportiu.

Quines són les claus per a millorar en l’esportiu?

No fa falta tenir als millors jugadors per a tenir un bon equip. Has d’encertar molt en la gent que venja però per a baixar el cost plantilla has de saber que és el que eixirà. El València hauria d’haver treballat des de fa molt més temps el que eixirà per a poder fitxar… caldrà esperar al 31 d’agost per a veure que jugadors conformen la plantilla. Van tocant una mica de tot perquè així cada dia ix un jugador nou a l’espera dels diners que es tindrà i en funció d’açò fitxaran a uns o uns altres.

Els jugadors que es queden deuen el compromís necessari, almenys posar l’actitud necessària perquè les coses isquen bé. A més, els jugadors se sentiran exigits per Marcelino. Després dependrà un poc del que faça Marcelino amb els quals no complisquen i veure si tractarà igual a tots els que no complisquen, ací és on el vestuari veurà si té o no un entrenador que val la pena i jo crec que sí.

Si Fernando fóra el responsable de la direcció tècnica que faria?

Configurar una plantilla el més competitiu possible i crear l’ambient necessari perquè tots ens sentírem amb la necessitat de rendir però el principal és la plantilla. Sempre consensuat amb l’entrenador i treballar braç a braç amb ell.

I si fóra l’entrenador?

Si fóra el tècnic, seria de la mateixa manera. Sóc més partidari de tenir molt clar el model de joc més que el sistema que s’utilitza. I dins d’eixe model de joc, treballar-ho pel que fa a sistema perquè l’equip defense millor, que els jugadors tinguen eixa intenció de col·laborar amb el company i a escala tàctica funcionar bé i després ja depens del que la gent puga fer creativament.

Quin és el seu futur ara mateix? Li agradaria tornar a entrenar, dirigir una secretaria tècnica…?

El meu futur ara mateix depén de trobar un club en el qual treballar. No m’importa que siga adreça esportiva o com a entrenador, encara que sé que com a tècnic tinc menys experiència i he de començar des de baix, no m’importaria desenvolupar una labor com a assessor… tinc capacitat per a fer moltes coses així que estic obert al que siga.

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

4 × 2 =

sempre teua
festes paiporta
festes rocafort 2018
Festes populars 2018
Festes populars 2018
festes alcasser 2018
festes rafelbunyol
festes xirivella 2018
diputacion de valencia- arquelogic