Per a la història, per a emmarcar... molt temps tardaran els aficionats taronja en oblidar este tercer partit del Play off pel títol de Lliga Endesa. La Fonteta va patir en primera instància per a explotar en els últims 20 minuts de partit. El Real Madrid va controlar el marcador durant el primer quart però la tenacitat, l'energia i el caràcter dels taronja van fer que a poc a poc el marcador fóra canviant d'amo. L'empat a 30 amb un triple de Sant Emeterio mancant tres minuts per al descans va obrir la caixa dels trons que després d'uns minuts d'alternança en el marcador va començar en el tercer quart a caure del costat local. Les asfixiants defenses que els de Pedro Martínez es van marcar en este període i l'encert en el rebot i el tir dels locals van fer que ni Llull trobara espais per a reprendre el domini del partit. El conjunt taronja va deixar volar la imaginació en els últims cinc minuts d'encontre en el qual sabent que ja quasi ho tenia controlat va fer gaudir i embogir a tota la seua afició en la Fonteta. Un 81-64 per al record que acosta més a este equip a l'Olimp.
El primer quart va començar amb dubtes per part dels dos equips. Els primers cinc minuts van servir per a mesurar forces però el major encert del Real Madrid ho va posar per davant en el marcador. El València Basket va lluitar per anar a poc a poc remuntant de la mà de Bojan Dubljevic i Will Thomas els qui van assumir l'encert taronja que va arribar a anar 9 per sota (7-16). Tots dos equips ho van intentar des de la línia de triple però a la pilota capritxosa li costava entrar (1/6 per al València Basket i 2/6 per al Real Madrid). Ayón i Llull van ser els més destacats en un Real Madrid que va acabar manant en el primer quart (11-16).
El segon període va començar amb un València Basket al que no li obstaculitzen les cistelles i el conjunt blanc a poc a poc es va anar marxant en el marcador de la mà de Doncic i Taylor. Els primers quatre minuts el conjunt taronja va estar cercant el seu lloc en la pista i la reacció va arribar de la mà de Sant Emeterio des de la línia de tirs lliures (19-25, min. 14). A partir d'eixe moment van ser apareixent Thomas i Diot per a sumar els punts que els acostaven al marcador prou perquè el triple de Sant Emeterio a falta quasi de tres minuts per al descans empatara la contesa a 30. A partir d'ací va ser un intercanvi de punts i alternança en el marcador que va acabar amb dos punts de Rafa Martínez i un 36-35 en el marcador. Dos períodes, vint minuts i tot per decidir. La Caldera Taronja més que mai havia de deixar-se l'ànima per a seguir somiant.
El retorn del descans no va refredar els ànims en la pista ni les ganes del conjunt taronja de donar-li una alegria a la seua afició. Els primers cinc minuts van mantenir l'alternança amb la qual havien acabat el període anterior. No obstant això, va aparéixer Will Thomas per a obrir la caixa dels trons de la Fonteta. Aprofitant l'espenta que ja havien donat Dubljevic i Diot, Thomas va posar el 50-44 (min. 25) amb un triple al qual li van seguir unes excel·lents defenses que van deixar sense possessió al Real Madrid que va encaixar un parcial de 4-0 que trencava Ayón amb el 59-51 faltant 55 segon per a acabar el quart. Els de Pedro Martínez van traure de polleguera al Real Madrid i al crit de València-València van signar un 59-51 per a acabar el període.
El València Basket començava l'últim quart de somni. Amb un triple de Guillem Vives (62-51) i bones defenses, agafant els rebots, van ser penalitzant a l'equip blanc que ho intentava una vegada i una altra però al final la pilota acaba en mans taronja gràcies als rebots. Vives embogia a la Fonteta amb un nou triple (65-53, min 33), una afició que començava a deixar de patir i gaudir del bon joc que el seu equip al complet estava desplegant per a anul·lar al 'tot poderós' Real Madrid que va arribar a perdre en este període per 15 (77-62). Els de Pablo Laso intentaven reaccionar de la mà de Sergio Llull però Vives, Sato i Sikma no donaven treva. El conjunt taronja en una actuació coral en la qual tots van ser sumant i en la qual la defensa deixava sense opcions als blancs va demostrar que la il·lusió, les ganes i el caràcter poden moure un marcador per a fer embogir a tota una afició que pot aconseguir en el seu 30 aniversari el títol més important de la història, la seua primera Lliga Endesa davant un Real Madrid plagat d'estels. Si molt ho desitges, els somnis es fan realitat. Per què no somiar amb el triomf en el quart i decisiu partit?