Molt s'ha parlat dels cinc partits concentrats en sol quinze dies per al Valencia. Per la mateixa raó, és just esmentar quin va ser l'acompliment de Voro i els seus jugadors en una de les pitjors temporades que se li ha vist al Valencia.
Tot va començar el 19 de gener en eixe recordat 2-0 contra l'Athletic a Mestalla, en què en un bon acompliment en el migcamp i gols de Nani i Zaza, el primer de l'italià des de la seua arribada. Va ser l'antecedent de què passaria contra el Real Madrid en el partit pendent, en el seu moment capdavanters de la Lliga.
El xoc contra els madrilenys ha sigut sense dubte el millor que ha donat el Valencia en la competició. Solament tres dies després del triomf davant els lleons, el bon funcionament de totes les zones i els dos gols de Zaza i Orellana en els primers deu minuts van coronar un partit que no va poder revertir ni Cristiano Ronaldo ni Benzema ni Marcelo, anul·lats a Mestalla. Un dia inoblidable per a tots els valencianistes.
Tanmateix, en la jornada següent la situació es va torçar. Si bé a vint minuts del final del partit contra l'Alavés el Valencia guanyava amb gol de Carlos Soler, els gols successius de Ibai Gómez i Katai van esborrar els somriures de l'afició en menys de deu minuts. La derrota davant els bascos en Medizorroza va provar que els blanquinegres són capaços de fer bons partits contra els grans, però fallar en la concentració davant aquells equips que no són sempre favorits.
El violent partit contra el Leganés va ser el menys lúcid de tots i això no obstant va significar la tercera victòria consecutiva del Valencia a casa. Amb gol de Mangala el conjunt es va emportar els tres punts amb un Leganés dòcil i inofensiu. El francés és un dels elements que ha demostrat la seua capacitat durant estes jornades.
L'última ensopegada va ser el partit d'este diumenge contra el Atleti. La derrota per 3-0 en el Vicente Calderón va ser l'evidència de dues veritats: 1) Que el Valencia es fa xicotet quan juga de visita; 2) Que Cholo Simeone és un dels millors entrenadors de la Lliga.
En síntesi, els blanquinegres van guanyar els seus tres partits a casa en el mitjà d'esta agenda, mentre que van fallar quan els va tocar eixir de Mestalla. Aconseguint 9 punts a casa, queda clar que si en algun lloc se senten bé les ratapinyades és en la foscor dels seus caus.