És possible escoltar una altra persona de forma nítida a una distància de quasi 50 metres gràcies a l'arquitectura d'un edifici? Els visitants que arriben al Museu de les Ciències comproven que sí, gràcies a una divertida proposta que els dóna la benvinguda i que té panells explicatius per a realitzar aquesta experiència.
En les estructures d'arcs, en les entrades est i oest d'aquest museu, dues persones ubicades en cada un dels extrems oposats poden mantindre una conversació. Açò és possible perquè les ones de so de la veu es canalitzen a través de l'estructura, en forma d'arc, que conforma els laterals d'aquest museu fins a arribar directa a l'orella de l'altra persona. Aquesta estructura permet que les ones no es dispersen en totes les direccions, com ocorre quan parlem, o si l'emissor/receptor se situa en el centre de l'arc o s'allunya d'aquest.
En la propagació del so per aquest arc, actuen dos fenòmens físics pròpiament ondulatoris: la reflexió (el so, quan es propaga, es troba la superfície d'algun obstacle i es reflecteix en aquesta, és a dir, rebota) i la difracció (quan, en el camí, el so troba obstacles aïllats, els rodeja i continua la propagació darrere d'aquests). Es tracta de dos fenòmens que el so, encara que és una ona mecànica que no es pot propagar pel buit, comparteix amb la llum.
Si a aquests dos fenòmens afegim la forma interna de l'arc, tenim un canal que funciona com una espècie de guia per on el so es transmet d'un extrem a un altre, la qual cosa ens permet conversar amb una altra persona com si aquesta estiguera al nostre costat. Al Museu de les Ciències es poden aprendre més curiositats sobre el so en l'exposició "Explorador", ubicada a la primera planta.