Com albirava Antonio Machado en algunes fulles verdes el miracle de la primavera en el seu cèlebre poema ‘A un olmo seco’, el Programa Español de Conservació i Millora dels Oms Ibèrics lluita per recuperar l'esplendor d'aquest exemplar i per acabar amb la denominada ‘grafiosis’, una afecció provocada per un fong que ha ocasionat la desaparició en les últimes dècades de més del 90% dels oms a Espanya.
L'Escola de Viticultura i Enologia de Requena ha acollit una jornada informativa sobre aquest programa, amb la finalitat de mostrar la problemàtica que suposa la reducció dràstica d'aquest arbre i el que es pot fer per a conservar-ho. “L'om és un arbre tradicional, de gran port, que no solament proporciona una majestuosa ombra, sinó també propicia la trobada de la gent. Molts municipis comptaven amb un en les seues places”, ha assenyalat la diputada de Benestar Social, Salut i Educació, Mercedes Berenguer.
Després d'anys de recerca, el Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient i la Universitat Politècnica de Madrid han trobat varietats resistents a la malaltia, per la qual cosa han iniciat una campanya per a recuperar l'om en diferents territoris d'àmbit nacional. “Aquest fet demostra que la recerca és útil i que cal apostar per la recuperació dels arbres tradicionals a Espanya”, ha indicat Mercedes Berenguer, qui ha participat en la jornada.
A partir d'ara el Ministeri vol fer arribar aquesta informació als municipis valencians i per a açò contactarà amb la Diputació de València. La idea, en paraules de Mercedes Berenguer, és que se cedisquen exemplars lliures de la malaltia perquè els ajuntaments s'encarreguen de la seua plantació, de manera que a poc a poc es puga recuperar l'espècie.
El projecte va nàixer en 1986 com a resposta a la mortalitat generalitzada al començament de la dècada de les omedes espanyoles per efecte de la denominada ‘grafiosis agressiva’, que estava suposant la desaparició d'aquesta espècie tan emblemàtica. La finalitat del programa pretenia obtenir un nombre suficient de genotips resistents que serviren per a garantir la preservació de l'espècie.
Després de més de 30 anys de millora en els quals s'han avaluat varis milers de genotips, es van trobar varietats resistents a la malaltia, la qual cosa permetrà la seua reintroducció en els boscos ibèrics. La gran talla d'aquest arbre, la seua ombra i la prodigalitat de les seues llavors, així com la seua ubicació moltes vegades en les places dels municipis han carregat de simbologia aquesta peça clau del paisatge espanyol.