La història de València està molt relacionada amb la seda, des de les moreres per a la cria del cuc que produeix aquest llarg i fi fil fins als tallers artesanals per a la elaboració tèxtil, passant per la Llotja, el Palau Tamarit o el Col·legi de l'Art Major de la Seda. A més d'aquests edificis emblemàtics vinculats a la seda, l'elaboració de la qual va ser des del segle XV al XVIII un motor econòmic, a la ciutat trobem nombroses referències vinculades a la fabricació d'aquest teixit, des d'indumentària exposada en els museus o pintures on els personatges representats apareixen vestint luxosos teixits de seda, fins a antigues cases obrador que es dedicaven a la confecció tèxtil, passant per la “història viva” que es manté al barri de Velluters.
Per donar a conèixer aquest important llegat, que segueix viu en els rics teixits dels vestits de fallera, CaminArt reprèn aquest dissabte 15 d'octubre la ruta “Els Camins de la Seda”, que va engegar per primera vegada a juny després de la rehabilitació i obertura com a museu del Col·legi de l'Art Major de la Seda.
De fet, el punt principal d'aquesta “ruta de la seda valenciana” és la visita al Col·legi de l'Art Major de la Seda, seu del gremi de velluters, un nou atractiu cultural i turístic de gran rellevància per a la ciutat, com demostra la gran quantitat de visites registrades al llarg d'aquests mesos. Es tracta del millor lloc per descobrir l'art de la seda, gràcies a l'ampli patrimoni conservat, esbossos, cartonajes, espolines i teixits de seda, a més de panells ceràmics i murals de gran valor artístic. Un obrador seder amb telers i utensilis propis de l'ofici seder recrea la manera de treballar del segle XVIII.
Gran part del recorregut transcorre pels carrers del barri de Velluters, centre de l'activitat sedera, on poden trobar-se importants referències a aquesta indústria. A més del Col·legi de l'Art Major de la Seda, destaca el Palau Tamarit, antiga casa familiar de mestres i empresaris seders del segle XVIII que van ascendir des de les capes socials més humils fins al rang nobiliari gràcies a aquest negoci. L'activitat de la sedería es realitzava en els petits tallers instal·lats a les mateixes cases, on es col·locaven els telars. Al barri tan sols han quedat alguns exemples d'aquestes antigues cases taller.
També existeixen referències més recents, que es mostraran en la Ruta de la Seda, com el mural de la plaça de la Botxa, el més gran de València, que, promogut per les associacions del barri, representa el passat de Velluters vinculat a la seda. Aquesta no és l'única acció que reflecteix que els orígens seders encara segueixen molt presents entre el veïnat, ja que actualment les associacions veïnals i culturals del barri organitzen una recreació teatral, que finalitza a la plaça del Pilar amb l'encès de la tradicional foguera, per recordar el Motí de Velluters, la revolta dels treballadors de la seda que va tenir lloc el 21 de gener de 1856 com a conseqüència de la greu crisi econòmica del sector.
La ruta “Els Camins de la Seda” no podia acabar sense la visita a la Llotja, únic edifici de la ciutat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i que representa millor que cap altre l'esplendor del comerç i de la indústria de la seda a València a partir del segle XV. Entre els seus murs es formalitzaven les principals transaccions comercials entre els mercaders. Part del finançament per a la construcció va ser aportada pel Gremi de Velluters.