caixa popular

El València va despertar del somni

El Barcelona jugarà davant el Sevilla la final després de derrotar a un excepcional conjunt blanquinegre

El València va despertar del somni

El València va lluitar durant els noranta minuts per complir el somni de la seua afició. Amb un gol en contra, el conjunt blanquinegre havia d’eixir per totes i així ho van fer. Els de Marcelino van plantejar un partit seriós, atrevit, amb ganes davant un dels millors equips del món i en el qual la qualitat és el seu segell. Mestalla, el jugador nombre 12, va acompanyar al seu equip durant tota la trobada. En la primera part, Rodrigo va tenir en les seues botes la millor ocasió per a obrir el marcador però, malgrat el domini blanquinegre, el premi no arribava. La segona part va començar amb la mateixa electricitat valencianista amb la qual acabava els primers 45 minuts. No obstant això, el Barcelona tirava un pitxer d’aigua freda en el 49 quan Coutinho feia pujar el 0-1 al marcador. El conjunt de Marcelino ho va seguir intentant però la qualitat va tornar a marcar la diferència i, malgrat no haver fet molt, el 0-2 arribava en els últims deu minuts en les botes de Rakitić. Molt càstig per a un equip que es va buidar en el camp i que en acabar el partit agraïa a la seua afició el suport. No va aconseguir el somni però va caure amb orgull.

Mestalla estrenyia des de molt abans de començar el partit i el València va eixir a guanyar el seu partit més important. Des dels inicis, el conjunt blanquinegre va lluitar i va barallar cada pilota, ben col·locat en el camp i amb les línies avançades cercava atacar al seu rival però guardant-se l’esquena. En el minut 5 de partit una combinació de Rodrigo amb Coquelin acaba en les mans de Cillessen. El Barcelona va disposar d’alguna ocasió a baló parat però era el València el que tenia el primer gol en les botes de Rodrigo que llançava en el 13 la pilota al travesser. Vietto ho intentava a la següent jugada però la pilota acabava en la graderia.

El Barcelona, sabedor de la seua qualitat i tenint el marcador a favor seu, no tenia pressa però tampoc estava còmode damunt la gespa. Quan tenia la pilota intentava jugar-la, amb possessions llargues, sorprendre però la defensa blanquinegra estava molt atenta per a evitar l’esglai. Els de Valverde cercaven parar el ritme del partit mentre que els de Mestalla volien un partit elèctric en la qual els atacs controlats foren ràpids. Era qüestió de temps que el València trobara la forma de manar la pilota al fons de la xarxa de Cillessen. Quasi a la mitja hora un contraatac del València, Zaza per velocitat, arriba a la porteria rival però el porter blaugrana aconsegueix buidar el tret de Rodrigo.Mestalla animava al seu equip, el jugador 12 cercava juntament amb els seus eixe gol que li acostara a la final. El conjunt blaugrana arribava amb perill als dominis de Jaume per accions a baló parat. El València estava sent superior i més atrevit però el premi no arribava. Els últims deu minuts de la primera part va ser quan el Barcelona va estrényer alguna cosa però el València molt bé posicionat en la gespa va aconseguir recuperar i mantenir el marcador a zero. Fins i tot Kondogbia va tenir en les seues botes en l’últim minut una clara ocasió. Restaven 45 minuts per a convertir el somni en realitat.

El València va eixir molt elèctric en esta segona part, seues van ser les primeres ocasions per a poder marcar el primer però en el minut 49 el Barcelona feia seu la pilota perquè Coutinho acabara espentant la pilota al fons de la xarxa de Jaume Domenech. La qualitat té el seu premi, poc havien arribat, poc perill però el primer colp en la taula ho donaven els de Valverde. Mestalla sabia que necessitava portar al seu equip a fer el més difícil encara. Marcelino movia la banqueta per a poder superar este colp, refrescar a l’equip i les idees, per a seguir amb la mateixa intensitat que fins al moment.Però els canvis també venien obligats per la lesió de Rodrigo. Guedes i Carlos Soler saltaven al camp i l’ofensiva tornava a arrasar al València que es resistia a donar l’eliminatòria per perduda. En el minut 61 Carlos Soler no aconseguia acabar la gran ocasió del València en rematar desviat al costat esquerre en pilota. Tot seguit era el Barcelona el que disposava d’una ocasió però Jaume salvava el segon.

Els minuts passaven i el València seguia intentant-ho quan en el 65 Guedes rematava una pilota que se n’anava per a dalt, la següent jugada era Soler el que recuperava la pilota i Vietto llançava a les mans de Cillessen. Era qüestió de temps però poc quedava perquè la sort ajudara a ficar els tres que es necessitaven. Els de Valverde perdien temps doncs ja tot ho tenien de cara i assaborien la final que els enfrontaria al Sevilla. L’esforç feia que Garay també caiguera lesionat després del partit que estava realitzant. Tercer canvi i obligatori també, entrava Vezo al terreny de joc.

El Barcelona es va ensenyorir del terreny de joc i Jaume tenia més treball que en tota l’eliminatòria. El València ho intentava, volia aconseguir-ho, havia fet fora mida però enfrontar-se a un dels millors equips fa que Cillessen es trobe el tret de Gayà quan Mestalla cantava el gol en el 73. Restava un quart d’hora i Mestalla seguia sent una festa a pesar que la final s’havia convertit en un impossible. L’afició premiava el treball del conjunt blanquinegre. El València mereixia eixe gol de l’honor, eixe tant que fera menys dolorosa l’orgullosa caiguda. No obstant això, faltant deu minuts per a finalitzar esta semifinal, el Barcelona feia valdre la seua qualitat i la seguretat del capdavanter i aconseguia el 0-2 gràcies a la culminació de Rakitić davant Jaume. Els de Marcelino van plantar cara fins al final amb el cap ben alt. Va lluitar, malgrat el resultat advers, fins al final a la recerca d’eixe gol que li servira per a llepar-se les ferides. Els de Mestalla es van buidar per a aconseguir el somni de la seua afició però s’haurà d’esperar una temporada més. L’any que ve, més i millor.

 

Fitxa tècnica:

0. València CF: Jaume, Ezequiel Garay (Vezo, min 70), Montoya, Gayá, Gabriel Paulista, Dani Parejo, Francis Coquelin (Guedes, min. 55), Kondogbia, Simone Zaza, Rodrigo (Carlos soler, min. 55) i Vietto.

2. Barcelona CF: Jasper Cillessen, Piqué, Jordi Alba, Sergi Roberto, Samuel Umtiti, André Gomes (Coutinho, min. 46), Iniesta, Rakitić, Sergio, Messi i Luis Suárez.

Gols: 0-1 Coutinho (min. 49) i 0-2 Rakitić (min. 82)

Àrbitre: Alberto Undiano Mallenco, del comité navarrés. Va amonestar al jugador del València CF Rodrigo (min. 34), Zaza (min. 75) y Parejo (min. 90+1).

Incidències: Partit de tornada de la semifinal de la Copa del Rei disputat en la nit del dijous (21.30 hores) a Mestalla davant 43.355 espectadors. Es va guardar un minut de silenci en memòria del jugador cadet del UD Alzira Nacho Barberá, recentment mort mentre jugava un partit. L’Agrupació Musical Benicalap (València) va rebre a l’equip a la seua arribada a l’estadi i va amenitzar el descans.


Més notícies

campaña prevencion suicidio

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

dos × 5 =

imed hospitales
trobades escola valenciana
oceanografic aniversario
mas mislata