[match id=418 template=futbol]
Un partit important per a Voro i el club dins d'esta crisi interminable. L'Espanyol va arribar a València per a pujar llocs en la classificació, entre graons d'Europa i un descens que solament afecta equips com l'Osasuna i els mateixos blanquinegres.
El Valencia va començar amb un ritme vertiginós a Mestalla, amb Nani arriscant-se a cada pilota, Carlos Soler prenent totes les pilotes i Santi Mina incisiu. L'Espanyol, per la seua banda, s'amagava arrere amb l'esperit de Quique Sánchez Flores.
Efectivament, va ser el portugués i Dani Parell Parejo qui van estimular als seus companys per a combinar i pujar, la qual cosa als 18' va acabar amb un gol de Montoya després d'una jugada col·lectiva molt rara en el Valencia d'esta temporada.
D'ara endavant l'Espanyol va pujar les seues línies, però el Valencia va mantenir la calma i es va mostrar decidit a engruixar o mantenir el marcador. Recentment als 35' va arribar l'equip visitant amb tir d'Álvaro, però gens perillós a un Alves que va tenir molt menys activitat que Diego López.
El segon temps, el més difícil per als valencianistes durant esta era, va partir amb l'equip bolcat en el camp de l'Espanyol i aconseguint un parell de córners, però també grogues per a Soler, Parejo, Gayà i Munir, el que per moments va desequilibrar a l'equip.
Els de Quique van generar joc aprofitant el nerviosisme dels locals després de la seguidilla de targetes, però gens que sacrificara el marcador favorable. Mentrestant, Voro decidia cuidar a Munir i traure-ho per a donar un lloc a Cancelo, que sempre atorga vertigen.
Als 73', després d'un tir de falta que es va produir per una falta a Nani, Santi Mina va marcar després que Diego López buidara un tir que es convertia en gol. El 2-0 inèdit brillava i al mateix temps el mal arbitratge de Sánchez Martínez, que triava posar una altra groga, ara a Diego Alves, després d'un desordre en un racó del camp.
Als 40' l'Espanyol va arribar fins a Alves i este, que va atallar en primera instància, no va aconseguir aguantar la rematada de Gerard Moreno que dibuixava el 2-1 a cinc minuts del final. De manera que en els últims minuts, en els difícils últims minuts i en l'afegit de tres l'equip blanquinegre va haver de suportar la pressió de sempre a hores d'ara. I ho va aconseguir.
Amb això, el valencianisme gaudeix este diumenge d'hivern un bonic triomf a Mestalla; el primer des del Molinón a l'octubre passat i el segon a Mestalla en esta temporada.