Poder veure's a dos punts del líder era molt llaminer, no anava a ser gens fàcil véncer al Getafe CF, però quan en el minut 24 van patir l'expulsió d'Arambarri, ningú s'imaginava el desenllaç final. Va perdre el València CF per primera vegada en LaLiga, amb un gol que va desviar Paulista per a despistar a Neto, abans que el pal i les excel·lents estirades de Guaita evitaren l'empat.
D'inici es va veure al València CF ben plantat sobre la gespa i transmetent seguretat, no li dóna un gran valor a tenir més possessió de pilota que el rival, ni fins i tot tenint a un futbolista més en el camp com va ocórrer a Getafe després de l'expulsió d'Arambarri als 24 minuts de joc, potser el seu joc no va brillar tant com altres equips més poderosos econòmicament, però a poc a poc va fent el seu camí. Sense fer soroll, com una formigueta, a pesar que la gespa no facilitava la velocitat en el joc.
D'inici el conjunt valencianista va comprovar en primera persona el joc dur del Getafe CF, defensant molt ordenat, sense deixar espais per a Rodrigo o Zaza i impedint que Andreas o Carlos Soler desequilibraren per la banda. Davant aquesta situació, el València CF va recórrer a les accions a pilota parada. Fins a tres faltes directes va executar el capità Dani Parejo, desviades amb certes dificultats per Guaita, que va respirar després d'un córner dissenyat sobre la pissarra que Carlos Soler va executar empalmant la pilota alta. Quina llàstima! No es veia un futbol molt vistós per les contínues faltes i van seguir defensant-se amb ungles i dents arrere, com van reflectir les seues estadístiques al descans: 0 llançaments entre els tres pals.
Rubén Uría, malgrat no patir arrere, va entendre que el València CF havia de fer un pas al capdavant per a aspirar als tres punts i va moure peces, donant entrada a Nacho Gil per Kondogbia, la qual cosa va portar a Carlos Soler a l'àrea de creació al costat de Parejo i a Andreas a la banda dreta. Des de la graderia se sentia l'alé dels aficionats valencianistes, que es van quedar congelats en veure com Ángel rematava fora quan s'havia plantat solament davant de Neto. Uff! Vaja ocasió! Es palpava que alguna cosa bé anava a ocórrer, com diu el refrany, qui perdona... ho paga. Es faria realitat? Aquesta vegada, no.
Des d'eixe moment, la pilota solament va tenir un amo: el València Cf. L'equip valencianista va deixar els avisos a pilota parada per les internades per la banda, xafant l'àrea tant Gayà com Montoya. Aquest València CF sempre vol la victòria i Uría va decidir donar entrada al davanter que menys minuts necessita per a marcar: Santi Mina. Més ingredients en la coctelera a la cerca del gol que, per increïble que semblara, va arribar per al conjunt local, amb un endiablat llançament de Bergara que desvia Paulista per a despistar a Neto.
L'afició valencianista es portava les mans al capdavant, però la realitat obligava a l'equip a remuntar. Fins ara, l'equip solament havia estat per darrere els vuit minuts en el Bernabéu, no hi havia més remei. I va tornar a ser Dani Parejo qui, amb el seu guant del peu dret, va executar una falta que miraculosament va desviar el just Guaita perquè la pilota fóra escopida pel pal. Quina tensió! Les pulsacions van augmentar, els nervis, la impotència en veure amb els propis ulls com els futbolistes del Getafe CF retardaven al màxim reprendre el joc quan estava parat. Ja a la desesperada, Paulista va rematar alt des de la frontal després de rebre una passada arrere, i després va arribar la parada de la vesprada, amb una estirada de Guaita després d'un tir de Carlos Soler. Semblava increïble que no entrara la pilota! Però el València CF no va aconseguir igualar el partit i, per primera vegada en LaLiga, va perdre el partit.