caixa popular

El València Basket va tornar a fregar el cel (58-63)

Segona final que se li escapa al conjunt taronja, esta vegada davant la seua afició. L’Unicaja s’adjudica l’Eurocup i el premi de l’Euroliga la temporada que ve

El València Basket va tornar a fregar el cel (58-63)
agroviva

La #CalderaTaronja no va poder assaborir les mels de l’èxit per molt poc. Després d’haver dominat el partit, la gran final s’escapava en els últims compassos. El València Basket perdia la seua segona final de la temporada per escassos cinc punts (58-63). En el tercer partit es va poder veure de tot, un jugador expulsat, ‘tangana’, mancades, protestes… però també és vió al millor València Basket de la sèrie final però que no li va valdre per a rematar la faena. Als de Pedro Martínez l’últim quart els va venir costa amunt, van perdre la referència de l’anella, que en triples els havia funcionat fins al moment, i van sumar a algun que un altre error en la defensa. D’açò es va aprofitar en els últims compassos l’Unicaja de Màlaga per a remuntar un partit que els donava un trofeu i la volta a l’Euroliga per a la temporada que ve.

L’última batalla d’esta guerra per la 7DAYS EuroCup va començar de la mateixa forma que les anteriors. L’Unicaja començava dominant el marcador de la mà, principalment, d’Alberto Díaz qui anotava els primers punts del partit. Els homes del València Basket (Vives, Thomas, Rafa Martínez, Sant Emeterio i Oriola) aconseguien els seus primers punts amb l’anotació d’Oriola en primera instància i Thomas després. El conjunt malagueny s’anava en el marcador amb el ritme i l’encert d’Alberto Díaz. Fins que, després del temps mort comanda per Pedro Martínez, Bojan Dubljevic eixia a la pista a revolucionar l’encontre. A la festa del montenegrí es va unir Sastre per a col·locar, mancant dos minuts per a finalitzar el primer cuart, al conjunt taronja manant en el marcador per primera vegada en el partit (17-16) després d’un parell de jugades en les quals Carlos Suarez va anotar per als malaguenys i Dubljevic per als valencians es va arribar al final dels primers deu minuts (22-18).

El segon quart va començar amb un València Basket endollat que es marxava en el marcador. Portant el ritme de partit, el conjunt taronja aconseguia la seua màxima renda faltant quatre minuts per a arribar al descans amb un +10 en el marcador (31-21). Quan l’Unicaja pitjor estava jugant i sense la referència d’Alberto Díaz en la pista, els de Pedro Martínez, sense Dubljevic en canxa, no van ser capaces d’assestar el colp de gràcia pel que els sis punts de Omic en este quart van salvar els mobles malaguenys per a encaminar els vestuaris amb tan sols 3 punts de diferència 33-30.

Tot per decidir, amb el marcador tan atapeït qualsevol cosa podia passar. El València Basket va eixir amb ganes del vestuari. Amb fam de donar-li a la #CalderaTaronja eixe triomf que li feia sumar la seua quarta victòria continental. Sota la mà de Sant Emeterio i els triples de Sam Van Rossom van fer que el conjunt taronja mantinguera el seu domini tant en el marcador com el encontre. L’Unicaja començava a estar nerviós i mancant poc menys de dos minuts Omic era expulsat del partit després de, des de la banqueta, eixir a la pista a separar la brega que mantenien Rafa Martínez amb Nedovic. Els de Joan Plaza no solament perdien a un home en la pista sinó que perdien a un dels seus referents. El duel Dubljevic-Omic que havia marcat fins al moment la final ja no seguiria més. Amb este embulle s’arribava als últims deu minuts de la final amb la màxima renda taronja +11 (54-43).

Pocs punts en els primers cinc minuts del quart. Fins en sis ocasions va recuperar la pilota el conjunt taronja en pista de l’Unicaja, incapaç d’endollar-la en l’anella malaguenya el València Basket desaprofitava l’oportunitat de rematar la faena i li va passar factura. En poc més d’un minut, Daniel Diez posant el 56-51 i el següent triple de Jamar Smith (56-54) ficaven de nou a l’Unicaja en partit mancant poc més de 4 minuts. El partit es calfava i els de Pedro Martínez no aprofitaven el temps mort i els de Joan Plaza empataven el partit a 56-56 mancant 3:20 per a acabar la final. El conjunt taronja perdia les idees i l’Unicaja s’aprofita amb un triple de Smith que posava al seu equip per davant, tres punts psicològics molt importants per a la final (56-59). Amb 20 segons per jugar, tres a baix, la possessió pareixia clau. Revisió dels àrbitres que li donaven la bola al conjunt taronja que després del temps mort comanda per Pedro Martínez no va poder rematar la faena. Segona final que s’escapa esta temporada, segona final en els últims instants. A la rematada, el trofeu va volar a Màlaga.

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

17 − 1 =

corts valencianes
rambleta