caixa popular

El ritme de pèrdua de terres de cultiu a la Comunitat Valenciana es frena en els últims tres anys

El ritme de pèrdua de terres de cultiu a la Comunitat Valenciana es frena en els últims tres anys
20/06/2018 -

La desaparició de camps de cultiu a la Comunitat Valenciana s’ha ralentit en els últims anys. Així ho reflecteixen les dades d’evolució de la superfície de terres de cultiu, recopilats i analitzats pel Servei d’Estudis de la Conselleria d’Agricultura i Medi ambient. L’Informe del sector Agrari Valencià que es publica hui en la web de la Conselleria, mostra com la variació anual d’hectàrees perdudes dedicades a l’agricultura és una de les menors de la sèrie històrica, amb un descens de tan sols 1.975 hectàrees.

La publicació de l’Informe coincideix amb el debat en les Corts Valencianes de l’avantprojecte de Llei d’Estructures Agràries, concebuda com “un dels nostres principals instruments per a facilitar l’accés a terres per part de joves i professionals que se sumen al sector”, assenyala la consellera d’Agricultura, Medi ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián.

És un “instrument fonamental” que atén a les demandes i necessitats del sector, plantejades des d’anys arrere, afig la consellera, i que “es complementa amb accions que estem duent a terme en polítiques de qualitat, producció ecològica, incorporació de joves i transferència de tecnologia”, afig la consellera.

Les últimes xifres de l’Informe del Sector Agrari Valencià llancen un augment de l’extensió dedicada al regadiu, d’1.812 hectàrees, i una reduïda pèrdua de terrenys de secà, que van disminuir en 5.762 hectàrees. D’aquesta manera, es ralenteix la tendència negativa que ve afectant al territori, ja que entre 1983 i 2017 es van perdre a la Comunitat Valenciana un total de 278.865 hectàrees de superfície de terres de cultiu, la qual cosa suposa un 29,8% del total.

Entre els cultius que més terrè han guanyat en els últims tres anys, es troba el llimoner i l’olivera. A pesar que, des del començament de la sèrie històrica, la superfície de mandarí és la que més ha augmentat en 26.414 hectàrees. Precisament, de 1983 a 2017 la reducció de superfície de cultiu ha sigut de 105.874 hectàrees en vinyer, 40.382 hectàrees en ametler, 22.411 hectàrees en taronger, 7.908 hectàrees en llimoner i 1.120 hectàrees en olivera.

D’aquesta manera, les dades de l’últim període analitzat, 2015-2017, són mes positives i difereixen d’altres èpoques on la desaparició de camps va tindre una gran intensitat. En aquesta línia, els dos quatriennis en els quals es va donar una major pèrdua de superfície van ser 1991-1995, amb una pèrdua de 66.746 Has, coincidint amb la primera gran Reforma de la Política Agrícola Comuna (PAC) i la del període 2003-2007, amb una pèrdua de superfície de cultiu de 92.885 Hes, la major de la sèrie, coincidint amb la bambolla immobiliària i la pressió urbanística.

En aquests 35 anys el descens de la superfície de terres de cultiu s’ha produït bàsicament en secà (-44,8%) i amb prou faenes s’ha notat en regadiu (-4,3%). Per províncies, la tendència decreixent entre 1983 i 2017 ha sigut més acusada a Alacant (-42,9%) que a Castelló (-24,5%) i València (-23,1%). Les desaparicions d’hectàrees més acusades s’han donat entre 2003-2007 a Alacant i Castelló, i entre 1991-1995 a València.

Etiquetes

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

17 − 2 =