València Extra

El passat de Nani o com escapar del seu destí

www.valenciacf.com

El passat de Nani o com escapar del seu destí
05 octubre
07:01 2016

Esta temporada va ser anunciat com el gran fitxatge blanquinegre. Quan encara no acabava l’Euro 2016 que va guanyar amb Portugal, Luis Carlos Almeida da Cunha, Nani, ja era part de la plantilla del Valencia.

El nom del portugués sempre s’ha lligat a grans equips europeus i reconeguts jugadors (va compartir equip amb Cristiano Ronaldo en el Manchester United), raó per la qual les expectatives sobre el seu treball són prou altes. Després d’un inici més bé discret en la Lliga, la figura de l’extrem s’ha engrandit, convertint-se en un dels protagonistes de la pista amb la seua experiència i velocitat per les bandes. Contra el Leganés va marcar el seu primer gol. “Tenia moltes ganes de jugar a Espanya i l’oportunitat m’ha arribat en el millor moment de la meua vida”, va declarar a FIFA.com abans que començara esta temporada.

NaniPerò abans de passar pe l’Sporting de Lisboa o el United, Nani va haver de superar molts obstacles. El futbolista va nàixer en 1986 a Praia, la capital de Cabo Verde, una de les illes que Portugal va colonitzar en el segle XV. Es va convertir en el menor de nou germans. Temps després del seu naixement, els seus pares van decidir emigrar a Portugal en considerar l’avantatge de la relació lingüística de tots dos països. Els suburbis d’Amadora van ser el lloc triat, un medi en el qual es va envoltar d’amics que mai van eixir del cercle viciós de la violència i la droga.

Quan tenia cinc anys, el seu pare va tornar a Cabo Verde. No el va veure mai més. La seua mare va seguir el mateix camí quan tenia dotze i va partir a Holanda. Nani portava poquíssims anys en este món i va haver de resignar-se a viure sense la protecció dels seus pares. Per sort, la seua tia es va fer càrrec. Des d’eixe moment va començar una vida de traumes i adversitats.

La seua reacció als problemes va ser el ball i l’esforç. Es va canviar al barri de Santa Filomena i va conéixer la capoeira, probablement l’antecedent físic al seu amor per l’esport. Així, al mateix temps que treballava com a peó de construcció, practicava tot el dia en els carrers i les pistes del barri al costat del seu germà major, qui jugava en el Real Sport Clube Massama i es va convertir, sense esperar-ho, en el responsable de la sea carrera. El va portar perquè es provara i va aconseguir entrar.

Des d’ací la seua vida es va disparar. El club li va donar els mitjans, targetes d’identitat i passaport. Ell solament es va dedicar a entrenar sense deixar de treballar com a peó. Amb freqüència, alguns membres del club el convidaven a dormir sota el seu sostre. Es va guanyar el suport i l’afecte que havia perdut de menut; vivia experiències que se li havien negat.

Va passar el temps i Nani va començar a entrenar en equips grans com el Benfica i l’Sporting de Lisboa. Quan este últim el va convidar a participar en el primer equip, s’acostava als 17 anys. Era un somni: en eixe club va brillar Luis Figo, el seu ídol. En 2007 ja havia jugat en fase prèvia de Champions i aconseguit el reconeixement al millor jugador del mes de la Primeira Liga.

En 2014 tenia un estil definit amb el baló  i en cercar l’àrea. Així, un dels millors entrenadors del món —que en 2013 va deixar al Manchester United després de 27 anys — va començar a fixar-se en ell. Va confirmar que el xic tenia ganes i capacitat d’adaptació, i així va ser com el mític Sir Alex Ferguson el va portar a l’equip Red.Nani

Des d’Old Trafford la figura del veloç jugador de la Premier League, en altre temps ballarí aficionat de capoeira, es va projectar al món del futbol. Hui, són molt pocs els que mostren indiferència en escoltar el seu nom. Potser  és la raó per la qual la seua presentació en el Mestalla es va omplir de fanàtics que, entusiasmats amb el fitxatge, li van donar una calorosa benvinguda.

Fa poc, el portugués va declarar a FIFA.com que li agradaria explicar al seu fill que la vida no és fàcil, usant com a exemple els seus propis orígens: els seus primers anys a Cabo Verde, el ressorgiment en els barris baixos de Lisboa, el treball dur i el sinuós camí per a ser un futbolista professional. Fins ara una cosa queda clara: la història vital del nou futbolista blanquinegre no quedarà en l’oblit.

tags
Compartir

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari