"Cuba ha sigut des de la Revolució un referent en l'ús de l'art per a l'educació popular, la promoció dels artistes i la cultura, sense menysprear cap manifestació artística". Així es presenta el tríptic de l'exposició que ha presentat el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat.
El MuVIM inaugura l'exposició "Cartell Cubà 1959-1989. Crònica gràfica de la història recent de Cuba", una mostra que arreplega les principals creacions dels artistes cubans més rellevants que desenvolupen el seu treball entre 1959, quan triomfa la Revolució, fins a 1989 amb la caiguda del Mur de Berlín. L'objectiu principal de l'exposició és donar a conéixer la importància de la producció gràfica cubana i l'efervescència creativa de la segona meitat del segle XX en el camp de les arts gràfiques, convertides en vehicle d'expressió de les vivències socials d'una etapa posterior al triomf revolucionari.
La presentació ha estat dirigida pel Diputat de l'àrea de Cultura, Xavier Rius; el director del MuVIM, Rafael Company; la comissària de l'exposició, Moraima Clavijo i el cap d'exposicions, Amador Grifó. Tots ells han volgut destacar la importància de la mostra, ja que és una forma d'analitzar el poder de la propaganda en un país com Cuba. Rius ha destacat la importància de l'exposició del MuVIM sent un dels objectius de l'àrea de Cultura de la Diputació "acostar a la major part dels pobles valencians, les exposicions i altres activitats que produeixen els museus de titularitat corporativa".
Les obres exposades, 57 cartells originals de l'època, i una selecció de fotografies del paisatge cubà amb les tanques més representatives formen part dels fons del Museu Nacional de Belles arts de l'Havana (26 cartells), i de la Biblioteca Nacional de Cuba José Martí (31 cartells). El MuVIM presenta la mostra dividida en quatre blocs temàtics per a poder abordar les similituds i #discordança en el desenvolupament de l'art del cartell segons el seu àmbit. Moraima ha explicat que "Cartell Cubà 1959-1989" és una reflexió sobre els missatges que hi ha darrere de cada peça, ja que tenen un significat profund del qual va ocórrer durant el període de trenta anys a Cuba". I les claus que vertebren la cartelleria "es basen en la diversitat, el realisme, neo figuració i pop cubà", afig.
Rafa Company, ha destacat la novetat d'aquesta exposició i és que conforma un cicle expositiu en el qual tenen "dipositada molta confiança perquè estem convençuts de l'interés de persones de diferents filies i la seducció de les imatges tan poderoses de Cuba que deixaran al públic captivat".
El primer bloc és l'"El Cartell polític" el qual, en la segona meitat del segle XX a Cuba, les arts gràfiques juntament amb el cartell propagandístic es converteixen en un vehicle d'expressió dels complexos esdeveniments socials posteriors al triomf revolucionari. El cartell que inaugura l'exposició és una serigrafia de Eladio Rivadulla en la qual ix Fidel Castro i representa el moment en el qual li donaven per mort en 1959 i un periodista revela que és mentida a través d'una entrevista.
L'"El Cartell Cultural" és el segon bloc d'aquest recorregut propagandístic cubà. En el qual exposen les polítiques culturals que proliferaven en eixa època, les quals estaven orientades a corregir les desigualtats il·lustrant a les masses i preservant i construint la nova identitat cultural cubana. En aquesta part, destaca el cartell "Cançó Protesta" d'Alfredo Rostgaard a l'agost de 1967.
La tercera parada del recorregut porta per nom "El Cartell de Cinema" amb el qual pretenen traure a la llum el paper decisiu de la creativitat cubana i com el cinema es va convertir en el principal camp d'experimentació artística. El cartell "Sóc Cuba" es porta tot el protagonisme en aquesta secció i és que va ser una pel·lícula prohibida. El seu autor va voler reflectir les diferents contraccions que es projecten en el film i la vida com a prostitució, reclusió, etc.
Finalment, l'exposició presenta "El Cartell institucional", la secció que explica l'especial protagonisme que cobra la tanca publicitària reconvertida en un nou i efectiu mitjà de comunicació. Transmetien missatges clars i rotunds que variarien el fons i lleugerament la forma, en funció de la seua ubicació.
L'exposició es pot visitar del 15 de juny fins al 15 d'octubre en la Sala Parpalló del museu.