Fins el 10 de setembre el Museu Valencià d'Etnologia, dependent de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, dedica una mostra a Joan Pellicer, un dels més importants investigadors de l’etnobotànica valenciana. Joan Pellicer, la saviesa de les nostres plantes pretén rememorar aquesta singular figura i posar en valor la seua notable aportació al coneixement de l'etnobotànica valenciana, just quan es compleix el desè aniversari de la seua mort.
Durant la presentació de la mostra, el diputat de Cultura, Xavier Rius, ha assegurat que «mereix i és un honor, des de l’Àrea de Cultura, poder retre aquest homenatge a la figura i pedagògica obra de Joan Pellicer», a qui el diputat ha definit afectuosament com «una mena de Cavanilles 2.0.». Rius ha destacat de Pellicer «la seua destresa a l’hora de conjugar la sapiència acadèmica amb la saviesa popular», afavorint la divulgació dels seus coneixements. Per això, ha desitjat que aquesta mostra «puga contribuir a dignificar la seua persona i que la seua obra i les nombroses aportacions que féu s’estenguen entre els valencians i les valencianes», ha asseverat.
L’exposició està comissariada per Jorge Cruz Orozco, conservador del Museu Valencia d’Etnologia, i ha comptat amb fons procedents de la família de Joan Pellicer, el Museu Valencià d’Etnologia, la Biblioteca Valenciana, el Jardí Botànic de la Universitat de València i Herbolario Navarro. Jorge Cruz ha incidit en que aquesta mostra pretén ser «un homenatge als usos tradicionals que Joan Pellicer atorgava a les plantes; una invitació a no oblidar la seua obra i llegir el seu treball; a més d’una crida als nostres investigadors contemporanis perquè agafen el llegat de Pellicer i continuen amb el seu camp d’estudi», ha manifestat.
Per la seua part, Júlia Pellicer, filla de l’etnobotànic, ha aprofitat l’ocasió per agrair «la delicadesa mostrada en el tractament de la persona i l’obra de Joan Pellicer», alhora que ha mostrat el seu desig en que aquesta exposició «siga un homenatge sentit a la seua figura», ha apuntat.
El ‘jornaler de la cultura’
Joan Pellicer, la saviesa de les nostres plantes proposa un recorregut per la infància de l’etnobotànic, íntimament arrelada a Bellreguard; l’època d’estudiant universitari i de cantautor; l’interés per l’etnobotànica i la decisió de dedicar-se en ple a la recerca; el seu mètode de treball de camp basat en els recorreguts per estudiar la flora i en les entrevistes als pastors, llauradors, masovers i persones enteses en plantes, en definitiva; el treball de gabinet, que li permetia contextualitzar els usos tradicionals en el món cultural mediterrani i, més específicament, valencià; la caseta del Matissar, com la base de recerques etnobotàniques i, alhora, refugi des d’on repensar el món en diaris i escrits; la seua tasca divulgadora en cursets, xarrades, excursions i durant els huit anys de col·laboració amb el programa Medi Ambient de Punt2 (RTVV) que li varen proporcionar una gran projecció i estima popular; finalitzant en l’obra de Joan Pellicer i la seua tesi doctoral (encara no publicada).Aquest trajecte mostra la personalitat de Joan Pellicer, qui es denominava a si mateix “jornaler de la cultura” i sempre es desenvolupà de forma molt austera, aspecte aquest que s’ha volgut traslladar a l’exposició. La gravadora amb què enregistrà la seua última entrevista –el 13 de gener de 2007 a Pep Seguí ‘Carreño’, en la localitat de Barxeta–, la bicicleta amb la qual es desplaçava pels pobles de la seua estimada Diània –tal i com ell es referia a les comarques centrals–; la motxilla que el va acompanyar durant la seua darrera eixida al camp; les herbes recol·lectades per fer-se infusions; els tres volums del Costumari Botànic; fotografies; publicacions; documentació; i objectes de l'arxiu personal del mateix Pellicer; productes medicinals, alimentaris i de cosmètica elaborats amb vegetals.
Al pati de la Beneficència s'ha creat un Hort Joan Pellicer, amb la col·laboració del Centre d'Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana, que exhibeix una selecció de plantes estudiades per Joan Pellicer.
Així mateix, voltant de la mostra s'ha organitzat un programa d'activitats complementàries, format per dues etnoexcursions a llocs vinculats a la figura de Joan Pellicer, com són la caseta del Matissar i la serra de Mariola; una taula rodona amb experts sobre la seua obra; la presentació del llibre Diari de Sotaia, un original treball de Joan Pellicer que resulta inèdit; i un programa de visites guiades a l'exposició.
Aquesta mostra forma part d’una sèrie d’exposicions que el Museu Valencià d’Etnologia dedica a persones rellevants en l’àmbit de la recerca etnològica. Aquesta sèrie va iniciar-se amb Joan Francesc Mira, l’ofici de mirar i escriure, dedicada a l’antropòleg i escriptor que va ser el fundador del museu de la Diputació al començament dels anys vuitanta, i continuarà amb una mostra, el 2018, dedicada a Fermín Pardo, uns dels principals especialistes en patrimoni immaterial i folklore valencià.