caixa popular

El Llevant guanya al Eibar (2-1)

El Llevant guanya al Eibar (2-1)
17/03/2018 -

Rugia amb força la graderia del Ciutat de València excitada quan Iglesias Villanueva va decretar la conclusió del duel entre el Llevant i l’Eibar. El xoc en qüestió apareixia subratllat en roig en l’agenda del llevantinisme. Era una confrontació amb calat per l’altura i la profunditat que adquiria. Era un partit per a confirmar la capacitat de reacció d’un grup que va oferir símptomes de redempció després de la victòria conquistada a Getafe fa amb prou faenes sis dies en l’estrena de Paco López en la banqueta granota. No obstant això, tot el que esdevinguera durant els noranta minuts tindria transcendència allén els murs del feu d’Orriols. En eixe sentit, el Llevant va enviar un missatge dirigit a la resta dels seus competidors en el desafiament que significa abastar la permanència en una batalla a quatre bandes. La idea que redunda després de doblegar a l’Eibar és diàfana; l’esquadra blaugrana s’aferra a la vida. No hi ha titubejos. Ni vaivens en les seues manifestacions sobre el verd en les seues dues últimes aparicions. Dues victòries entrellaçades que rearmen la moral d’un grup atrotinat. El col·lectiu blaugrana depén en exclusiva de les seues pròpies prestacions per a garantir la seua estada en l’univers de l’elit. El fet no és intranscendent quan la competició afronta el compte arrere que estableixen els deu últims combats. De moment allunya als seus perseguidors més immediats.

El partit enfront de l’Eibar va estar replet de notícies positives. El Llevant va tornar a llicenciar-se en el Ciutat de València. Eixa condició semblava esquiva des que claudicara la Real Societat. El temps distancia els successos d’aquell enfrontament que acomiadava l’estiu. Va passar la tardor i ja marceix un hivern d’arrel devastadora. I per l’horitzó s’anuncia l’adveniment de la primavera. El Llevant va tancar un cicle funest com a propietari davant l’Eibar. Ho va fer en l’estrena de Paco López en territori granota. L’aterratge del preparador valencià està marcat per la convulsió i pel sotrac. Cap dels seus predecessors en el càrrec, en l’ecosistema de la màxima categoria, va ser capaç de certificar un desembarcament de semblants característiques. Paco López marxa amb les ales desplegades en la seua estrena en LaLiga Santander. Dos partits solucionats amb dos triomfs encadenats amb efectes alliberadors sobre la consciència d’un planter ferit. I Roger i Boateng van reivindicar amb gols rellevants la configuració de l’atac del Llevant, en dubte durant bona part de l’actual trajecte de lliga.

Dues guspires letals dels davanters blaugranes van acabar amb les aspiracions d’un equip que juga a cor obert quan s’instal·la sobre el verd. No hi ha subterfugis en l’Eibar. No és un bloc de falsos auguris. En realitat, tot és el que sembla. L’equip d’Ipurua es manifesta amb la mateixa claredat amb la qual s’expressa el seu entrenador. La incidència del preparador basc en el procés de construcció de la identitat de l’Eibar és absoluta. És un bloc gestat a imatge i semblança seua. El Pistoler va desenfundar després d’una bugada de Morales per la banda dreta. Va cercar Coke a Lerma en el naixement de l’acció. El migcampista colombià va perllongar sobre la seua dreta. El Comandant es va associar amb Roger. La pilota es va lliscar sobre el verd com reclama el tècnic local.

El gol revela la proposta de Paco López. El seu ideari tracta de conjugar l’equilibri amb el vertigen en els metres finals. El terme atreviment cotitza a l’alça en el seu full de ruta. L’alineació inicial disposada amaga una proposició que accentua el vessant més atacant del joc. És una declaració d’intencions amb dos davanters nats que tracten d’amalgamar, Roger i Pazzini, i dos futbolistes rebels per les bandes, en al·lusió a Morales i a Ivi. Hi ha una tirada ofensiva en eixe principi que defensa amb fets. Eixe pensament té la seua translació al verd. La idea cala en la ment d’uns jugadors que accepten el cos a cos davant el seu adversari. El Pistoler va cridar el gol amb ràbia. Va agitar les seues pistoles al vent i va apel·lar a l’escut del Llevant. Confiscat per una lesió de llarga durada va donar regna solta als seus sentiments i a les seues emocions. Boateng li va secundar en la represa. La transcendència de la diana de l’africà va ser que va esquinçar l’empat que havia aconseguit Xarres. Boateng va canviar la direcció del partit en un minut replet de passió.

Els gols van canviar el paisatge d’un partit que semblava controlar l’Eibar. L’esquadra basca es manifesta sobre el camp a partir d’una intensitat supina. És possiblement un dels equips més intensos de l’univers de la categoria i un dels quals més centres proposa. El seu joc és àgil i vivaç. El bloc es comporta com un martell en la seua execució amb una propensió a maximitzar els costats. Valent per convicció i ideologia, accepta viure al límit de l’acció. Pot claudicar a la contra perquè conviu amb el risc sense pestanyejar, però mai es retracta de les seues conviccions. El gol de Boateng va presagiar un final dramàtic. L’Eibar va redoblar esforços darrere d’un empat que va acariciar en la posterior acció després d’una cessió de Róber Pier que va paralitzar el cor dels seguidors locals.

 

Fitxa tècnica:

Llevant UD: OierCokeCabacoRóber, Lluna (Pedro López, 55); Morales, Campaña (Lukic, 45), Lerma, IviPazzini (Boateng, 60), Roger.

SD Eibar: Dmitrovic; Capa, Ramis, ArbillaCote (Juncà, 73); Escalante (Charles, 58), Dani GarcíaJordán; Alejo (Inui, 58), Kike, León.

Àrbitre: Iglesias Villanueva (Galícia). TA: Cabaco (17), Roger (34), Lerma (61), Lukic (92) / Dani García (33), Arbilla (95)

Gols: 1-0 M 25 Roger. 1-1 M 64 Xarres. 2-1 M 65 Boateng.

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

4 × tres =

90s love u
corts valencianes
ruta tapa del puig