El Llevant de Muñiz amenaça les 25 setmanes invicte de l'Era Balaguer

El Llevant de Muñiz amenaça les 25 setmanes invicte de l'Era Balaguer

Potser esta siga la història d’un desafiament que va nàixer des del no-res per a adquirir calat i graus a mesura que se succeïen les setmanes i per tant les confrontacions de lliga en l’univers de la competició. I potser per a comprendre la seua transcendència calga infiltrar-se per la línia del temps per a explorar el passat i situar l’acció a lloms entre les temporades 1998-1999 i 1999-2000. Pepe Balaguer adquireix ascendència si es remunten els afluents de la història. La veritat és que el Llevant tornarà al verd del Ciutat de València divendres que ve per a competir davant UCAM Múrcia a partir de les 20.00 hores. La imatge de LaLiga 1|2|3 amenaça de amagar-se. De fet, es tracta de la penúltima trobada de les hosts granotas en condició de local. És evident que l’esquadra blaugrana tractarà de conjugar amb el verb véncer davant la societat universitària en llaures a mantenir eixe halo de invulnerabilitat que fortifica a la instal·lació del barri d’Orriols des dels dies finals de la passada temporada.

El grup que condueix López Muñiz suma dinou compareixences en el format de lliga de la categoria de Plata. Les seues prestacions ressalten que es mostra refractari a la submissió. No hi ha espai per a la capitulació en eixe expedient que augmenta, des d’un prisma numèric, si es consignen, per a afegir, els cinc partits que van tancar el curs passat davant el València (1-0), Sporting (0-0), Espanyol (2-1), Atlètic Club (2-2) i Atlètic de Madrid (2-1). És inqüestionable que hi ha un vincle perceptible que exerceix de lligam en eixe cicle que va començar a brollar coincidint amb el derbi capitolino que va resoldre Rossi; la naturalesa d’invicte que impregna a l’actual Llevant. Les manades blaugranes tractaran de custodiar els seus murs una setmana més per a perllongar fins a vint-i-cinc les jornades projectant-se des del signe de la victòria o des de la treva generalitzada que concedeix l’empat.

El dígit i la tendència descrita adquireixen consideració si s’agita el passat. El Llevant de Muñiz pot igualar divendres que ve, sempre que siga capaç de rendir a UCAM Murcia sobre la pastura, el registre fixat per Pepe Balaguer en la banqueta blaugrana en els exercicis 1998-1999 i 1999-2000. Aquell Llevant de finalització de segle va signar un armistici per a excloure la derrota entre el 29 de novembre de 1998 i el 30 de gener de 2000 en competició de lliga. Van ser vint-i-cinc partits sense pactar la rendició a cavall entre la Segona Divisió B i la tornada a la categoria de Plata, si ben no s’inclouen els tres duels addicionals adscrits a la Promoció d’ascens davant Almeria, Bermeo i Reial Madrid B. Esta etapa va nàixer amb un enfrontament davant L’Hospitalet marcat per la diana de Gartzen (1-0).

Dues setmanes abans el col·lectiu blaugrana va doblegar el genoll davant el Gava (0-2) en una trobada que va servir, en les seues prolegòmens, per a homenatjar la figura del mític Pirri, un emblema del club que encara presta els seus serveis religiosament en cadascun dels partits oficials disputats per la institució llevantinista. Va ser l’última osca en tal sentit fins a l’arribada del Salamanca en un duel amb nissaga i amb altura, ja que proposava la consecució del lideratge de la Segona Divisió A, pautat per al 30 de gener de 2000 (2-3). El Llevant del present travessa per una conjuntura de similars característiques i sembla en condicions de fixar un nou llindar si manté eixe estatus d’inexpugnable que envolta al Ciutat des del 3 de març de 2017 amb la visita del Reial Madrid (1-3). Va ser l’última vegada que va rendir vassallatge a un adversari.

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

6 + set =