D’un cap a l’altre del nostre territori són incomptables els exemples de festivitats vinculades a la gastronomia. En tota festa —i el Nou d’Octubre no n’és una excepció— el menjar juga un paper destacat. Tant si és un gran banquet comunitari com una expressió més íntima, els ingredients saborosos propicien la complaença i desperten els sentits; i en molts casos atorguen la singularitat als actes festius.
Coincidint amb el Nou d’Octubre se celebra Sant Donís, en què el dolç és el protagonista. Fruits, piuletes i tronadors són elaborats artesanalment amb massapà (una pasta d’ametla i sucre a parts iguals i rebaixada amb ous). Les fruitetes s’elaboren manualment amb massapà cuit i tintat en diferents colors segons la figura en qüestió, mentre que les peces grans són posteriorment ensucrades. Tot el dolç conjunt s’embolica amb un mocador de seda.
L’origen dels dolços de Sant Donís es remunta a segles arrere. La llegenda conta que obsequiaren amb els fruits de la rica horta valentina l'esposa del conqueridor Jaume I, la reina Na Violant d'Hongria, en entrar a la ciutat de València.
Si resseguim la història, es destrien altres fets que configuraran la presentació dels dolços típics de la nostra festa (piuletes, tronadors i fruits). Al segle XV, les celebracions del Nou d'Octubre adquirixen un caràcter molt popular tant a la capital com a la resta del regne. És en eixe moment quan la pólvora adquirí un paper destacat i s’arribaren a llançar —o això es conta— més de 13.000 coets des dels terrats de l'actual Palau de la Generalitat. Als segles posteriors, la festa continua intensificant-se i la disparada de coets i tronadors ocupa una bona part de la diada. Tot per celebrar l'entrada del rei Jaume I a la ciutat de València el 9 d'octubre de 1238.
Però el 1707, després de la Guerra de Successió i amb Felip V com a monarca, s’abolixen els Furs mitjançant el decret de Nova Planta i desapareix la celebració del dia de Sant Donís —com molts altres costums. La prohibició, però, no impedí que els valencians recordaren una data tan important en la seua història. Així, els pastissers idearen una manera de celebrar la festivitat donant forma, amb massapà, a piuletes i tronadors, elements musicals i pirotècnics. Amb estes peces, els confiters comencen a presentar també la fruita i les hortalisses de l'horta de València tancats dins d'un fi mocador de seda.
La tradició de celebrar Sant Donís ha perdurat i s’ha adaptat als nous temps. Si bé la tradició inicialment se circumscriu a les joves parelles valentines, en què sempre eren els hòmens els qui obsequiaven les xicones, els temps han fet evolucionar la tradició. Així, encara hui, va fent-se popular en moltes altres localitats valencianes on els forns i les pastisseries tradicionals decoren els aparadors amb les dolces figuretes. No és difícil tampoc trobar dones que regalen la mocadorà als xicons, o entre altres perfils de parella. Fins i tot, encara que s'haja constituït com a dia dels enamorats valencians, se’n regalen a altres persones estimades, més enllà de l'àmbit de la parella.
En definitiva, una magnífica excusa per a gaudir d’uns fantàstics dolços d’ametla que mantenen viva una tradició que ens recorda qui som i d’on venim. Bon profit als enamorats, i als llépols!