Ximo Puig, el president de la Generalitat, va assegurar ahir que es posarà en marxa per a buscar aliances amb altres comunitats autònomes perquè, "d'una vegada per sempre", es complisca "l'acordat per la Conferència de Presidents". És a dir, perquè es reprenga la reforma del sistema de finançament autonòmic.
Així es va expressar el president després d'atorgar el 'Premi a la Convivència' de la Fundació Manuel Broseta a Societat Civil Catalana en el Palau de la Generalitat. El cap del Consell considera que és "absolutament irresponsable" que s'aparque el nou model de finançament "d'una manera unilateral" pel Govern central. Per això, va apuntar que és "fonamental" tornar a la senda de la negociació perquè, segons ell, "la majoria" es troba en la mateixa situació.
D'aquesta forma, es va mostrar disposat a crear un front comú i a treballar "conjuntament amb els presidents autonòmics i els grups polítics els pròxims dies" per a aconseguir que "es complisca amb els ciutadans".
Puig va posar sobre la taula la idea que una reforma del finançament és una qüestió de "democràcia plena" i no de "polítics, grups ni territoris". "Una democràcia plena", va asseverar, "implica un compliment de la Constitució" en referència a la igualtat entre ciutadans i que "ara no s'està complint".
La demanda d'un tracte just
Cal recordar sobre aquest tema que l'article 156 de la Constitució resa que "les Comunitats Autònomes gaudiran d'autonomia financera" i afig que han de fer-ho "conformement als principis de coordinació amb la Hisenda estatal i de solidaritat entre tots els espanyols". Per això, aquest article ha sigut un dels cavalls de batalla de la Generalitat Valenciana a l'hora de demanar un nou sistema de finançament que resolga els problemes d'infrafinançament "sostingut" que pateix la Comunitat.El passat 18 de novembre, a més, es va produir una massiva manifestació en favor d'un tracte just per a la Comunitat, en la qual van participar nombroses associacions civils i socials, els sindicats, la patronal valenciana i tots els partits polítics excepte el PP, que ho va considerar com un atac al govern central.