caixa popular

El desallotjament forçós de La Punta fou una violació flagrant de drets humans

El desallotjament forçós de La Punta fou una violació flagrant de drets humans
25/06/2018 -

Un informe certifica que el desallotjament forçós de La Punta fou una violació flagrant de drets humans

El veïnat va patir fustigació, amenaces i ingerències físiques il·legítimes

Un informe de l’Institut de drets humans de la Universitat de València, sol·licitat per Per L’Horta, assenyala que “hi havia un clar interés per part de les administracions per a frustrar l’exercici ple del dret a la tutela judicial efectiva” i que “el veïnat fou expulsat de forma arbitrària de sa casa abans que es resolgueren els recursos que finalment declararen nul el pla urbanístic”.

L’Institut de Drets Humans de la Universitat de València ha presentat i entregat a Amnistia Internacional un Informe, elaborat a petició de l’Associació PER L’HORTA, que acredita i documenta violacions de drets humans en el procés d’execució del Pla Especial per a la Zona d’Activitats Logístiques del Port de València.

L’informe ha estat elaborat per la Clínica Jurídica per la Justícia Social de la UV i dirigit per Ruth Mestre, i ha comptat amb la col·laboració de l’Associació La Unificadora de Veïns i Veïnes de La Punta i en ell s’analitza pormenoritzadament el desallotjament forçós del veïnat d’aquesta pedania de València per a l’execució d’un projecte d’ampliació del port, en l’actualitat sense ocupar, que ha significat l’expulsió de més de 100 famílies que l’habitaven i la destrucció d’un espai agrícola d’altíssim valor agrari i mediambiental, tot i que el veïnat ha aconseguit dos sentències del Tribunal Suprem que els donen la raó i anul·len el procés i una sentència que reconeix el dret de reversió del sòl a dos dels propietaris (Sentencia del Tribunal Suprem de 17 de juny de 2009 i Sentència 303 del 13 de març de 2013 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, confirmada pel Tribunal Suprem en sentència el 25 de maig del 2015).

L’informe assenyala en primer lloc que el desallotjament forçós del veïnat de La Punta va significar una violació de drets humans dels seus habitants. Carla Elena Reyes, portaveu de l’equip de Clínica de la Universitat de València, ha explicat que la vulneració de drets fonamentals està documentada i comparada amb estàndards internacionals i sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans. La portaveu ha explicat que s’ha identificat la vulneració de quatre drets fonamentals estructurals: el dret a una tutela judicial efectiva, a l’habitatge, a la vida familiar i privada i a la participació política, a més dels drets vinculats pel seu caràcter indivisible, de la salut i el treball, entre altres, que es varen veure vulnerats per l’expulsió del veïnat.

A l’informe s’afirma que “El desallotjament forçós dels veïns de la Punta constitueix una violació del dret a la vida familiar i privada dels veïns, doncs va suposar la seua expulsió immediata del terreny i cases que habitaven, sense que fóra una mesura necessària per a una societat democràtica, justificada per una necessitat social urgent, i sense que un tribunal independent avaluara la proporcionalitat d’aquesta mesura de desallotjament -com era exigible-. Considerem que el desallotjament va implicar una ingerència il·legítima, que va destruir l’àmbit físic i la cultura vinculada a l’horta que durant més de 100 anys s’havia desenvolupat per les famílies i habitants de la pedania”.

El dret de tota persona a un nivell de vida i habitatge adequat, destaca l’informe, “s’ha vist vulnerat tant pel desallotjament forçós com per la falta d’alternatives habitacionals adequades”. I contínua “Els veïns de la Punta van ser desallotjats de manera intempestiva, sense respectar les normes del degut procés, van patir fustigació, amenaces i ingerències físiques il·legítimes.”

D’altra banda, “en ser desallotjats van ser privats del treball que tradicionalment havien desenvolupat i d’ingressos rellevants. (…) no se’ls va oferir un allotjament alternatiu apropiat ni individual ni col·lectivament i en alguns casos no se’ls va oferir alternativa habitacional alguna. En conseqüència, els desallotjaments forçosos experimentats pels veïns de la Punta constitueixen una vulneració del dret humà a un habitatge adequat” diu l’informe.

La representant de l’Associació La Unificadora de La Punta, Carmen González, ha explicat a més que la major part de les famílies desallotjades de La Punta no han tingut possibilitat de retorn a la pedania perquè no pogueren optar a les vivendes de reallotjament, que foren sortejades. Al sorteig també entraren persones que no havien sigut veïnat de La Punta i les famílies afectades que finalment optaren a vivenda de reallotjament a La Punta hagueren de pagar-la a preus superiors als imports de les indemnitzacions, amb l’agravant d’haver perdut els recursos econòmics fruit del treball de la terra.

L’informe assenyala també la vulneració al dret a la tutela judicial efectiva perquè un tribunal hauria d’haver analitzat si l’expropiació de la Punta per a la construcció de la ZAL constituïa una finalitat legítima; si era una mesura necessària en una societat democràtica en respondre a una necessitat social urgent; si es tractava d’una mesura adequada per a aconseguir la finalitat; si, sent adequada, era també l’única possible o si podien aconseguir-se els objectius legítims perseguits amb una altra mesura menys lesiva per als interessos i drets dels veïns; i en aquest cas (legítima, necessària, adequada i única) si era proporcional i reconeixia als afectats una alternativa habitacional adequada i suficient.

Segons l’informe, “els veïns van ser arbitràriament desallotjats abans que es resolgueren els recursos plantejats contra el Pla que va ser declarat nul (…) i en la majoria dels casos no van comptar amb un temps raonable, ni facilitats per a preparar la defensa doncs hi havia un clar interès per part de les Administracions per a frustrar l’exercici ple del dret a la defensa”

A més, les administracions varen desoir les recomanacions del Defensor del Poble en relació a proporcionar informació per a investigar els fets que el veïnat estava denunciant. Les diferents administracions tampoc varen consentir una paralització cautelar de les actuacions fins que els tribunals dictaren sentència, tot i conéixer-se la possibilitat de causar un dany irreparable i irreversible, com després s’ha confirmat.

El veïnat de La Punta exigeix que l’administració reconega que hi va haver una vulneració de drets humans i demana la constitució d’una comissió de la veritat per a posar llum a tot el que va ocórrer a La Punta, que la informació sobre el que va passar siga pública i que el futur de La Punta no es decidisca sense escoltar i atendre la veu de veïns i veïnes de la que fou una de les hortes més valuoses d’Europa (Informe Dobris -UE-)

La representant de La Unificadora, Carmen González, ha assenyalat a la presentació que a més de les sentències favorables del Tribunal Suprem, el veïnat ha guanyat 16 recursos al Contenciós Administratiu i denuncia que l’administració actual continua, tot i el que ha ocorregut, insistint en l’execució de la ZAL sense tenir-los en compte.

La representant de PER L’Horta, Anna Gimeno, ha assenyalat que “el cas de La Punta posa de manifest fins a quin punt l’administració ha actuat amb prepotència contra els arguments raonats i tècnics de nombroses institucions com les universitats valencianes, contra les més de cent divuit mil signatures ciutadanes, les recomanacions del Defensor del Poble i la legislació en matèria de drets humans”.

Un procés sobre el que encara hi ha zero responsables tot i estar sobradamente atestada la violació de drets humans i l’exercici abusiu i lesiu d’autoritat per part de les administracions local, autonòmica i estatal.

Més notícies

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari

1 × un =

cultura diputacion de valencia
cartel de fiestas de torrent
Cena de los idiotas en el Talia
Cena de los idiotas en el Talia
Turismo salou