Aquest estiu he aprofitat per a llegir alguns dels llibres que tenia pendents i gaudir veient pel·lícules i alguna sèrie de la qual esperava nova temporada. Però la major sorpresa estival quant a visionats audiovisuals ha sigut la sèrie "El conte de la Criada", basada en la distòpia escrita per Margaret Atwood en els anys 80. I avís, vaig a fer una miqueta de espòiler. Descriu un futur on les dones han perdut tots els seus drets, no poden treballar, ni tampoc tenir propietats i, sense voler entrar més a desvetlar la sèrie, solament ressaltaré que en una realitat on la fertilitat està en nivells molt reduïts, les dones fèrtils (anomenades criades, encara que és una traducció errònia, realment seria donzelles) són cedides a les parelles poderoses amb l'única comesa de procrear per a ells, es realitza en una cerimònia mensual on la donzella és violada sent considerada com un atuell entre el matrimoni propietari. Quan naixen els bebés els són arrabassats a les mares.
La situació d'aquestes dones en la ficció és esborronadora. Però el que encara ho és més, és saber que d'una manera o una altra aquesta ficció no és tan llunyana a moltes realitats passades i presents.
Amb la supressió dels drets de les dones que es produeix en la sèrie d'un dia per a una altra vaig recordar que alguna cosa similar els va passar a les nostres àvies quan van perdre la guerra civil després del colp d'estat contra el govern de la República. Van deixar de tenir drets. Solament podien exercir determinats treballs i amb el permís del pare o del marit, i per descomptat no podien disposar del seu propi patrimoni. Després vaig recordar a les republicanes a les quals els van robar les seues beus en les presons. Vaig recordar també a María Pérez la Creu, coneguda com La Javelina, anarquista, que va ser violada i després de quedar embarassada van esperar al fet que donara a llum a la seua filla per a afusellar-la i quedar-se amb el bebé. La seua filla mai va saber qui era la seua mare. No sembla molt diferent de la història de "El conte de la criada". Desgraciadament no va ser un cas aïllat.
I em va fer pensar en un tema una mica més actual, els úters de lloguer, cridem-ho pel seu nom, el de maternitat subrogada és un eufemisme. És increïble com es treballa des de diferents lobbies per a aconseguir una opinió favorable a la seua legalització. Fa poc vaig llegir un article de Lydia Cacho on explicava que la indústria s'havia iniciat en 1970 a EUA i havia donat resultats milionaris des del principi i que en alguns països aquesta pràctica ha comportat la tracta de persones.
Hi haurà qui s'escandalitzarà per comparar la situació de les donzelles amb les dones els úters de les quals van a llogar "lliurement". Però la llibertat d'elecció significa que realment tens altres opcions. La llibertat no és real quan no es tenen cobertes les necessitats bàsiques. En un món on cada vegada hi ha més persones que no tenen garantides les condicions mínimes per a viure, enfront d'una minoria que va acumulant tota la riquesa, legalitzar que una dona puga llogar el seu úter és poc menys que legalitzar el lloguer de les dones que en signar un contracte perden tot dret sobre el seu cos durant nou mesos.
Empreses ansioses de trobar nous jaciments de riquesa, persones adinerades que volen comprar-se bebés i un país amb cada vegada més persones en situació d'extrema necessitat formen el triangle necessari per als ventres de lloguer. Amb una població amb les necessitats bàsiques cobertes no hi hauria possibilitat de muntar el negoci, no existirien dones disposades a ser incubadores de persones riques. No és casual que existisca la legalització dels úters de lloguer solament en països amb grans desigualtats socials.
Fa por veure com la realitat moltes vegades supera la ficció.