El Consell prepara una nova Llei de Funció Pública per a avançar en la professionalització de l’Administració i garantir la igualtat

El Consell prepara una nova Llei de Funció Pública per a avançar en la professionalització de l’Administració i garantir la igualtat
08 setembre
07:00 2016

El President de la Generalitat, Ximo Puig, ha anunciat que el Consell impulsarà una nova Llei de Funció Pública Valenciana que reforce i modernitze l’Administració i permeta avançar cap a una major professionalització i eficiència en la prestació de serveis públics, així com garantir la igualtat entre dones i homes i en l’accés a una ocupació pública.

Ximo Puig, acompanyat per la consellera de Justícia, Administració Pública, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques, Gabriela Bravo, ha mantingut una reunió de treball amb les dues comissions d’experts a les quals es va encarregar l’estudi d’una reforma de la Llei de Funció Pública Valenciana. En aquesta trobada, ambdues comissions han presentat al cap del Consell sengles informes que arrepleguen més d’un centenar de recomanacions per a millorar l’Administració pública amb mesures per a la igualtat real.

Durant la seua compareixença davant els mitjans de comunicació, el cap del Consell ha assenyalat que, a partir dels informes que han presentat les dues comissions d’especialistes, s’obri “un gran debat social” que culminarà previsiblement el pròxim any en Les Corts i que conduirà a la nova Llei de Funció Pública Valenciana.

“És necessari absolutament que l’Administració valenciana es pose a punt perquè tenim problemes greus”, ha asseverat Puig, qui s’ha referit a l’alt envelliment del sector públic o a la interinitat. “I existeix un problema que és substancial al mateix funcionament de l’autogovern dels valencians, perquè tenim menys funcionaris per habitant per a exercir les nostres competències que qualsevol altra comunitat autònoma”, ha denunciat el President.

Com ha explicat Puig, la reforma que planeja el Consell no afectarà únicament a l’Administració general de la Generalitat valenciana, sinó també al sector instrumental. “Es tracta de tenir una funció pública el més professionalitzada i eficient possible, i, sobretot, de garantir que tots els ciutadans que vulguen accedir a ella tinguen les mateixes oportunitats de fer-ho”.

Per la seua banda, la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, ha ressaltat que els informes elaborats per les dues comissions d’experts “obrin el camí per a la construcció d’un nou model de funció pública i asseuran les bases per a la construcció d’una Administració moderna, transparent, eficaç i eficient”.

Amb la nova Llei de Funció Pública Valenciana, la Generalitat cerca “un instrument que permeta aportar més flexibilitat i professionalitat, per a construir una Administració que siga el gran motor per a l’execució de les polítiques públiques que aquest Consell es va comprometre a presentar i executar al llarg d’aquesta legislatura”, ha manifestat la titular de Justícia, qui ha afegit que per això és necessària “una administració moderna i eficaç”.

Bravo també ha anunciat que, durant el pròxim mes d’octubre, el Consell organitzarà unes jornades per a la presentació i debat dels informes que han elaborat els experts. “Volem obrir un diàleg social perquè volem que aquesta siga llei de tots”, ha indicat.

Més de cent recomanacions

La primera de les comissions ha formulat 125 recomanacions perquè la futura norma es convertisca en motor d’una profunda renovació de l’administració valenciana.

Aquestes recomanacions figuren en l’extens informe que el catedràtic Miguel Sánchez Morón, president de la comissió, ha lliurat al President de la Generalitat.

A eixes 125 propostes cal sumar la bateria de modificacions que proposa la segona comissió d’especialistes de reconegut prestigi que ha analitzat la reforma de la llei de la Funció Pública des d’una perspectiva de gènere per a assegurar l’efectiva igualtat d’accés, condicions laborals i promoció professional de dones i homes en l’Administració valenciana. La seua presidenta, la constitucionalista Julia Sevilla, ha explicat també al President les línies mestres del seu informe.

La comissió presidida pel catedràtic Sánchez Morón aposta per fer dels principis d’igualtat, mèrit i capacitat la base de l’accés a la funció pública i el posterior progrés en la carrera administrativa del personal funcionari, però sempre amb la necessària flexibilitat en l’ordenació i gestió del sistema d’ocupació pública per a fer-ho eficient. Al mateix temps, la reforma ha de procurar un reforçament organitzatiu i dels instruments de gestió de la Generalitat en la matèria, així com reforçar les exigències ètiques de la funció pública.

El personal públic

La comissió entén que el règim normal i preferent de l’ocupació en les administracions valencianes ha de ser el funcionarial. Per això, la futura llei haurà de ressaltar que l’accés a la funció pública té lloc mitjançant processos de caràcter obert i que el sistema ordinari és el d’oposició.

Segons explica l’informe, aquesta és la forma més senzilla d’oferir una oportunitat a la joventut, que d’una altra manera tindria moltes menys possibilitats d’incorporar-se a la funció pública en concurrència amb els qui poden al·legar mèrits ja contrets en el servei, com el personal funcionari o interí, així com el temporal.

En aquesta línia, els experts proposen que la Generalitat inicie un programa d’ajudes o beques per a fomentar la preparació d’oposicions amb la finalitat de permetre la dedicació a aquest objectiu d’aquelles persones que, amb millors currículums acadèmics, puguen mancar dels necessaris recursos econòmics per a destinar diversos mesos o anys de la seua vida a eixa ocupació no retribuïda.

Pel que es refereix al personal funcionari interí, la futura llei hauria d’actualitzar-se i, en el que concerneix la seua selecció mitjançant borses vinculades a les ofertes d’ocupació pública, especificar que solament estaran obertes a persones que hagen aprovat almenys alguna de les proves del procediment selectiu corresponent.

Donat l’alta taxa d’interinitat que presenta l’administració valenciana, els experts aconsellen algun procediment de consolidació d’ocupació temporal de llarga durada que haurà d’anar precedit d’un pla estratègic de recursos humans en li que ja treballa la Conselleria de Justícia, Administracions Públiques, Reformes Democràtiques i Llibertats Públiques.

I, com una de les apostes més destacades, l’informe proposa que la futura llei incloga la figura del directiu públic professional, que considera “un factor estratègic de modernització”. Per això, la norma haurà de determinar que posats seran ocupats per aquests professionals d’adreça que defineix com aquells que consisteixen en la coordinació d’unitats administratives, l’establiment i avaluació d’objectius d’aquestes, l’adreça de persones o la gestió de recursos amb un alt nivell de responsabilitat.

L’estructura de la Funció Pública de la Generalitat

Els cossos i algunes escales han de mantenir-se com a estructura de selecció del personal funcionari de carrera, però de manera que permeta la més àmplia polivalència dels efectius i la mobilitat funcional. Per això, la llei hauria de simplificar l’estructura corporativa de l’administració general de la Generalitat.

En concret, l’informe proposa establir un Cos Superior d’Administració de la Generalitat (A1), un Cos de Gestió de l’Administració de la Generalitat (A2), un Cos Executiu de l’Administració de la Generalitat (C1) i un Cos Auxiliar (C2). I recomana una profunda racionalització del sistema actual de cossos i escales especials.

La comissió proposa també limitar el recurs excessiu a les fórmules de comissió de serveis i adscripció provisional. Per a evitar una utilització desviada de la comissió de serveis, la llei haurà d’exigir que les resolucions que l’atorguen exterioritzen les raons imperioses d’urgència i interés públic que justifiquen la seua ocupació i per què no pot fer-se la provisió del lloc per un altre procediment ordinari.

I els experts qüestionen l’actual configuració dels mèrits a tenir en compte en els concursos de trasllat, especialment de l’antiguitat, perquè consideren discutible que el simple transcurs del temps haja o puga ser ponderat com un autèntic mèrit, per la qual cosa recomanen canviar el concepte d”antiguitat’ pel d”experiència professional en el servei’.

La carrera professional

Els experts creuen que l’actual regulació de la ‘carrera horitzontal’ ha desvirtuat quasi per complet eixe model de carrera i els efectes innovadors i d’estímul per a les plantilles que hauria de tenir, perquè en la pràctica omet l’avaluació de l’exercici professional. Segons resa l’informe, el sistema “és un simple mecanisme per a elevar les retribucions dels funcionaris amb un nou complement lligat a l’antiguitat”.

La comissió proposa que es reoriente el model, tant pel que fa a la carrera vertical, generalitzant i aplicant els concursos ordinaris o específics per a la provisió de llocs de treball, com en el que concerneix la carrera horitzontal, vinculant-la efectivament a l’avaluació de l’acompliment dels funcionaris.

Contra la corrupció

Una mesura nova inclosa en l’informe dels experts per a combatre la corrupció en l’àmbit públic consisteix a establir un règim legal de protecció dels empleats públics que denuncien casos d’eixa naturalesa (‘whistleblowers’ en la terminologia anglesa), igual que s’ha fet ja en altres ordenaments. Sobre aquest tema, la garantia mínima és protegir la identitat de la persona que realitza una denúncia o alerta d’una irregularitat, tant per a evitar que la seua actuació es divulgue públicament com per a oferir-li confiança que no patirà cap tipus de represàlies per part de l’administració o dels seus superiors.

Drets i formació

La regulació dels drets del personal públic que conté la legislació vigent mereix una valoració general positiva de la comissió, que la considera bastant completa encara que recomana la seua revisió per a incloure les novetats sobrevingudes que s’han introduït en l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, com el permís retribuït per a les funcionàries en estat de gestació. En tot cas, molts dels avanços que proposen estan ja arreplegats en l’acord de legislatura subscrit per la Generalitat amb les principals centrals sindicals.

Igualtat real en la Funció Pública Valenciana

Per la seua banda, la comissió experta en matèria d’igualtat que presideix Julia Sevilla Merino, presidenta honoraria de la Xarxa Feminista de Dret Constitucional, ha conclòs que “el volum de preceptes que han de ser objecte de reforma i, en alguns casos, la intensitat en la seua modificació permeten recomanar l’elaboració d’un nou text legal que derogue el vigent. La seua mera reforma seria completament insuficient per a garantir la igualtat efectiva de dones i homes”.

El seu informe conclou que més de cent preceptes han de ser reformats si volen complir amb la perspectiva de gènere, una obligació exigida tant per l’Estatut d’Autonomia com les lleis d’igualtat estatal i autonòmica.

En particular, el document mostra que la llei vigent incompleix els articles 44, en matèria formativa, i 45, sobre promoció interna, de la mateixa regulació valenciana en matèria d’Igualtat. L’informe també enuncia les propostes d’actuació per a alinear el futur text legal amb els mandats de la legislació estatal i autonòmica en matèria d’igualtat efectiva, entre les quals destaquen:

– La composició equilibrada de dones i homes en els òrgans executius -com el Consell Interdepartamental de Retribucions-, assessors -el Consell Assessor de la Funció Pública Valenciana- i tècnics -com els encarregats de la selecció o promoció de la plantilla.

– Els criteris emprats en el sistema de classificació professional han de garantir l’absència de discriminacions indirectes.

– L’ordenació del personal ha d’avaluar el seu impacte o efecte en dones i homes.

– La incorporació en l’articulat de la llei de Funció Pública el contingut del pla d’igualtat i la seua equiparació amb altres acords col·lectius.

– L’exercici dels drets de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, permetent avantatges concrets que afavorisquen la corresponsabilitat.

– Entre les propostes s’inclou l’obligatorietat de les sis primeres setmanes de durada del permís de paternitat o la seua igualació progressiva en durada amb el de maternitat fins a aconseguir les setze setmanes en 2021.

– La millora en la protecció de les emprades víctimes de violència de gènere, als qui s’estenen les mesures de trasllat, mobilitat i excedència amb independència de la seua condició de funcionàries, interines o laborals.

Notícies relacionades

0 comentaris

Encara ho tenim comentaris!

No hi ha comentaris en este moment, vols escriure un?

Escriu el teu comentari

Escriu el teu comentari